Público
Público

Política De Toni Cantó a Lorena Roldán: totes les fugues de Cs al PP en l'era post Rivera

S'acostuma a dir que els pitjors enemics en política no són els adversaris, sinó els companys de partit. Un exemple d'això és l'actual cúpula de Cs capitanejada per Inés Arrimadas, que viu des de fa mesos una OPA des de les seves pròpies files

El expresidente de Ciudadanos, Albert Rivera, posa junto a su Ejecutiva en el año 2018.
L'expresident de Ciutadans, Albert Rivera, posa al costat del que era la seva Executiva l'any 2018. Ciudadanos

S'acostuma a dir que els pitjors enemics en política no són els adversaris, sinó els companys de partit. I si no ho creuen que ho preguntin a l'actual cúpula de Ciutadans (Cs), capitanejada per Inés Arrimadas. Els taronges travessen una crisi interna després de la desfeta de la formació el novembre de 2019 quan van perdre més de 2,5 milions de votants i van passar de 57 a 10 escons en tot just sis mesos. Aquell fracàs sense pal·liatius va forçar la retirada de la política del llavors líder de Cs, Albert Rivera, que va arrossegar en la seva marxa el seu nucli dur: el seu número dos, José Manuel Villegas; l'exportaveu del Congrés Juan Carlos Girauta; i el sotssecretari de comunicació, Fernando de Páramo.

Per contra, el secretari d'organització, Fran Hervías, un altre dels pesos pesants de l'equip de Rivera, no va abandonar el partit. Ni tan sols quan es va nomenar el nou equip directiu. De fet, uns mesos després de la victòria d'Arrimadas davant de Francisco Igea en les primàries, aquesta va decidir situar-lo com a senador a través de la designació del Parlament andalús. En la direcció de Cs eren conscients de la influència que exercia Hervías fora de Madrid, per la qual cosa van evitar desdenyar-li.

Hervías no va trigar ni un any a trair a la seva cap de files. El març de 2021, després que Ciutadans impulsés una moció de censura contra el seu soci de govern, el PP, a la regió de Múrcia, Hervías anunciava la seva sortida del projecte taronja per revelar la seva immediata incorporació al PP. Des de llavors i a les ordres de Gènova 13, dirigeix una OPA hostil contra la seva antiga formació. A Cs donen per fet que ell va estar darrere del transfuguisme dels tres diputats murcians i li atribueixen part de la descomposició del partit en diversos territoris, en els quals hi ha hagut nombroses baixes en favor del PP.

Imagen de archivo de Fran Hervías.
L'exsecretari d'organització, Fran Hervías., en una imatge d'arxiu. EFE

Lorena Roldán va marcar el camí cap al PP

La veritat és que la primera fugida de gran importància cap al PP la va protagonitzar Lorena Roldán mesos abans de la marxa d'Hervías, encara que a molts dels seus antics companys no se'ls escapa l'estreta relació que tenien tots dos quan van coincidir a la Cambra Baixa. La catalana, afí a Rivera, ocupava el càrrec de portaveu al Senat en el moment en el qual va abandonar el partit, a finals de desembre de 2020, dos mesos abans de les eleccions autonòmiques a Catalunya.

El seu anunci, a través del seu compte de Twitter, va sorprendre a -gairebé- tots a Cs. "El meu compromís amb la llibertat i la convivència segueix igual de viu que el primer dia, i, per això, vull anunciar que continuaré defensant aquests valors des del projecte d'Alejandro Fernández, president del PP català", va escriure. La cúpula d'Arrimadas va interpretar aquest moviment com una "venjança" després de substituir-la com a cap de llista a la Generalitat per Carlos Carrizosa. Actualment és una de les tres diputades del PP Al Parlament.

Isabel Franco, la trànsfuga murciana

Si Roldán va ser el primer cop per a Cs, l'estratagema d'Isabel Franco va acabar per rematar definitivament als taronges. La vicepresidenta de la Regió de Múrcia va signar, com la resta dels seus companys, una moció el mes de març per desbancar el PP del Govern autonòmic. No obstant això, Gènova va aconseguir convèncer-la per arrossegar a altres dos companys i frustrar la moció des de dins, com finalment va succeir. Van votar al costat d'ella Valle Miguélez i Francisco Álvarez, tots dos consellers de l'actual Executiu del PP.

Los tránsfugas de Cs, Francisco Álvarez e Isabel Franco, en una imagen de archivo.
Els trànsfugues de Cs, Francisco Álvarez i Isabel Franco, en una imatge d'arxiu.

Franco va explicar llavors que va signar la moció "per disciplina de partit", però que no la compartia. "A mi no em van triar per lliurar el Govern de Múrcia a Pedro Sánchez i molt menys per trair als murcians per les ambicions personals d'alguns", va assenyalar després de confirmar-se el seu vot negatiu. No obstant això, abans de les eleccions de 2019 va afirmar que l'objectiu de la seva formació era "acabar amb 24 anys del PP de Múrcia a la regió".

Marta Rivera de la Cruz, la 'Consellera' d'Ayuso

La incorporació de Marta Rivera de la Cruz a l'Executiu d'Isabel Díaz Ayuso era un secret a veus des d'abans que se celebressin les eleccions autonòmiques. La recentment nomenada consellera de Cultura va accedir al càrrec en 2019 gràcies a Ciutadans, partit en el qual militava fins fa escasses setmanes. La gallega, que també formava part de la direcció de Cs, es va donar de baixa el mes de maig passat, després que la candidatura d'Edmundo Bal no aconseguís superar la barrera del 5%, necessària per obtenir representació.

La presidenta de la Comunidad de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, conversa con la ex consejera de Cultura de la Comunidad de Madrid y miembro de Ciudadanos, Marta Rivera de la Cruz, durante la recepción al artista plástico Antonio López (d), a 19 de abril de 20
La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, conversa amb l'exconsellera de Cultura de la Comunitat de Madrid i membre de Ciutadans, Marta Rivera de la Cruz, durant la recepció a l'artista plàstic Antonio López (d), el 19 d'abril de 2021, a la Real Casa de Correus, Madrid, (España). Eduardo Parra / Europa Press

L'escriptora, que va entrar en política de la mà de Rivera i també va ser diputada al Congrés, no va participar i tampoc va assistir a cap esdeveniment protagonitzat per Bal. No ho va fer durant la precampanya i tampoc després de l'arrencada oficial. És més, la gallega no va arribar, si més no, a secundar-lo expressament. Les tensions entre ella i l'exvicepresident Ignacio Aguado durant la passada legislatura van fer mal entre tots dos, alhora que mantenia una "excel·lent relació" amb Díaz Ayuso. És més, el mes de desembre va celebrar un dinar al seu despatx amb la presidenta madrilenya i l'exportaveu valencià Toni Cantó.

Toni Cantó: "El xiringuito soc jo"

"El xiringuito que veus soc jo i ja està, no hi ha més estructura que jo". Aquesta ha estat la pelegrina explicació de Toni Cantó, exportaveu de Cs a Les Corts, sobre el seu nou càrrec al capdavant de l'Oficina de l'Espanyol a l'Executiu de Díaz Ayuso. El valencià va marxar del partit taronja al març, després de la sortida de Roldán i Hervías, i després d'una tibant Executiva en la qual va demanar la unió de PP i Cs de cara a les eleccions autonòmiques del 4M, una petició que va ser rebutjada. Després d'això, l'actor va sortir de la seu del partit i va anunciar davant els mitjans la seva dimissió. Només uns dies després ja estava demanant el vot per a la dirigent del PP.

La presidenta de la Comunidad de Madrid, Isabel Díaz Ayuso (i) y el exdirigente de Ciudadanos, Toni Cantó, en un acto de la campaña electoral.
La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso (i) i l'exdirigent de Ciutadans, Toni Cantó, en un acte de la campanya electoral. Europa Press

Setmanes després, la direcció nacional del partit va decidir incloure'l com a número cinc a les llistes del PP a la Comunitat de Madrid. Una decisió que va provocar un xoc amb l'equip d'Ayuso i va acabar tombant el Tribunal Suprem després que el valencià no s'empadronés a temps. La presidenta madrilenya no el va premiar amb cap conselleria, com així volia Gènova, però a canvi li va oferir aquest lloc de nova creació remunerat amb més de 75.000 euros anuals. Curiosament, Cantó havia criticat en el passat aquest tipus de càrrecs, titllant-los de "quiosquets".

Patricia Reyes, l'ex de Cs que deixa el Reial Madrid per Ayuso

Una altra de les sorprenents incorporacions al Govern madrileny ha estat la de Patricia Reyes, que es farà càrrec de la Direcció General d'Igualtat. Reyes, que també formava part de l'Executiva de Rivera i era una de les cares visibles de la formació en el Congrés, es va quedar sense escó a les eleccions generals de novembre de 2019, quan Ciutadans va perdre 47 escons. Tres mesos després, va començar a treballar com a responsable de Responsabilitat Social Corporativa al Reial Madrid.

El exlíder de Ciudadanos, Albert Rivera, junto a la actual consejera Marta Rivera, la vicealcaldesa Begoña Villacís, la recién nombrada directora de Igualdad Patricia Reyes y la exportavoz de Cs Melisa Rodríguez.
L'exlíder de Ciutadans, Albert Rivera, al costat de l'actual consellera Marta Rivera, la vicealcaldessa Begoña Villacís, la recentment nomenada directora d'Igualtat Patricia Reyes i l'exportaveu de Cs Melisa Rodríguez. EFE

L'exdiputada torna així a la política després que Arrimadas la deixés fora de l'estructura del partit. Reyes va formar part de la Mesa de la Cambra Baixa, s'ocupava de l'àrea de Dona i LGTBI i era la portaveu del seu grup a la Comissió d'Igualtat. En la seva etapa a Cs va defensar la regulació en pràctiques com la prostitució o els ventres de lloguer, qüestions que el PP rebutja de pla.

A més dels exemples anteriorment citats, s'han produït més baixes des del partit taronja cap a la formació que presideix Pablo Casado. Es tracta de càrrecs amb menor projecció nacional com Sergio Brabezo i Marta Barbán, tots dos diputats pel PP en l'Assemblea, la madrilenya Elena Brasero, o Tamarra Guerrero, excandidata de Cs al Congrés per la ciutat autònoma de Ceuta. Altres noms, com el diputat nacional Pablo Cambronero la senadora Ruth Goñi i el valencià Jesús Salmerón s'han donat de baixa del partit, però han conservat l'escó.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?