PolíticaZapatero, entre Borges i la defensa del diàleg a Catalunya

La precaució aconsellaria a un socialdemòcrata europeu no fer servir el terme "traïció" al títol del seu llibre, però aquest ha estat el mot escollit per l’ex-president del Govern d’Espanya José Luis Rodríguez Zapatero per al seu: No voy a traicionar a Borges (Huso). Es tracta d’un llibre de format petit i extensió breu, d’unes 104 pàgines, on Zapatero reflexiona sobre la seva relació com a lector amb l’escriptor argentí, un dels seus preferits des que el va començar a llegir fa molts anys a la seva casa natal de León.

La presentació d’aquesta tarda a l’Ateneu Barcelonès havia de centrar-se, òbviament, en la literatura, però l’actualitat política s’ha obert pas de manera inevitable i ha acabat dominant la vetllada. Ja en unes declaracions prèvies a la premsa, Zapatero s’ha mostrat favorable al diàleg i en contra d’un referèndum d’autodeterminació, que ha qualificat de "divisiu", posant com a exemple les conseqüències de les consultes del Brexit i sobre l’autodeterminació d’Escòcia. Zapatero també ha parlat tant del desè aniversari de la fi de la lluita armada d’ETA com de la detenció recent de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont a Sardenya per subratllar que la democràcia, tot i no ser un sistema perfecte, és el més idoni per resoldre conflictes polítics.

"Escriure un assaig d’aquesta naturalesa té una gran part de confessió personal, escriure és confessar-se", ha manifestat. El polític socialista ha rememorat com la lectura –no només de Borges– era una de les vies que tenia per alliberar-se per les tardes de la pressió política durant els anys que va ser cap de l’executiu espanyol.

Amb la lectura d’un poema de Borges ha començat una conversa llarga en la qual Zapatero ho ha tingut molt difícil per fugir a la seva condició d’expresident del Govern espanyol. "És un tema per a un altre assaig", ha bromejat. De l'escriptor argentí ha elogiat la seva profunditat psicològica i dimensió filosòfica, que el fan un escriptor "sublim". Ha revelat que No voy a traicionar a Borges ha estat un llibre d’encàrrec al que no podia dir que no: "Després de Sonsoles, qui més felicitat m’ha donat a la vida és Borges". "No m’agrada el seu pensament polític", ha confessat, de Borges, el que Zapatero admira "és la seva obra".

Borges, ha explicat Zapatero, "és l’escriptor que millor adjectiva". I ha afegit ràpidament: "Vargas Llosa va dir una vegada: ‘per què no se m'hauria ocorregut a mi’". "Bé, a ell se li ocorren altres coses", ha reblat, provocant el riure del públic.

Un 'homo politicus'

La qüestió política no ha tardat en fer acte d'aparició i ha acabat dominant la resta de la conversa. Zapatero s’ha definit a si mateix com un homo politicus, atret per "la política, però no pel poder". "No tinc cap mena de nostàlgia pel poder", ha afirmat. Com tots els polítics un cop han abandonat el seu càrrec institucional, s'ha mostrat més lliure a l'hora de parlar. Sobre la situació internacional, sobre les relacions entre els Estats Units i la Unió Europea (UE) en un món canviant, on hi han en marxa "tres guerres fredes" (amb Rússia, amb la Xina i amb l’islam), quan el que en realitat es necessita un nou ordre internacional. Sobre Catalunya, evidentment.

Zapatero ha defensat la taula de diàleg, però ha rebutjat el referèndum d'autodeterminació

Zapatero ha parlat del seu "afany" per aconseguir "una estabilitat" a Catalunya, un projecte del qual formava part l'Estatut, malgrat tots els entrebancs que va experimentar aquell procés, que la societat catalana va acabar acceptant, en les seves paraules, "sense entusiasme, però amb una certa satisfacció". "Aquí és quan es va produirr la sentència del Tribunal Constitucional", ha relatat. "Imagini's com em va caure la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, vaig patir", ha admès. En aquell moment, "els que vam apostar per construir, per apropar-nos, ens vam quedar sense capacitat de reacció".

Salt al present. Zapatero ha demanat ampliar la taula de diàleg per incloure també qüestions culturals, per "fer una gran taula social" que aportaria "oxigen". "No tinc cap por a perdre ni cap interès a guanyar, sinó tenir la sensació de complir amb allò que ha de ser un deure moral: que és asseure’s i dialogar", ha remarcat. "El millor de nosaltres", ha assegurat, "és quan hi ha una retrobada, no quan guanyes". L'expresident del Govern espanyol ha lamentat tant els fets d'octubre del 2017 –"jo viatjava per Amèrica Llatina, per la Xina, i aquesta reacció, des de fora, no s'entenia"- com en les oportunitats pedudes de Madrid, per exemple, per fer que la llengua catalana fos sentida "com a nostra" per la resta dels ciutadans de l'Estat.

"He viscut en el lloc de comandament d'un país, he viscut fets determinats, dels quals no dubto del que va passar, la veracitat, però la història es narrarà d'una altra manera i això és el que importa", ha dit posant alçada històrica a la conversa. Però, entre línies, Zapatero també s'ha atrevit a llançar algun dard que altre a l’oposició de dretes. "Quan penses que tot temps passat va ser millor, és que estàs en una decadència irremissible", ha valorat. I tornant a Borges, ha alabat el seu "escepticisme", que "irradia optimisme" ja que et fa "saber que no hi ha una veritat definitiva". I ha recordat una de les seves frases més cèlebres: "No crec que en Déu, però m’interessa bastant".