Público
Público

POLÍTICA LINGÜÍSTICA El PP porta incertesa al proper curs escolar al País Valencià 

La Conselleria presenta recurs davant del TSJCV contra la suspensió cautelar del decret de plurilingüisme.  La Generalitat considera que el PP juga a confrontar i no a fer possible que  nens i nenes puguin aprendre les tres llengües.

Centre escolar a València

L'inici de l'etapa escolar per a un pare o una mare és una sensació d'alegria, barrejada amb la incertesa, les pors dels primerencs que veuen com els seus fills volen ja per primer cop lluny del niu. Moltes famílies han complert amb el tràmit aquesta setmana en què s'ha tancat el termini, entre el 22 i el 29 de maig, en presentar les sol·licituds d'admissió de l'alumnat d'Educació Infantil i Primària en els centres educatius. Una admissió marcada pel nou model conegut com el de plurilingüisme dinàmic que entra en vigor per al proper curs 2017-2018. Però sense dubte, les famílies estaran més pendents dels tribunals que dels barems d'admissió. I és que la decisió del Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJCV) de suspendre cautelarment el decret de la Generalitat Valenciana després del recurs interposat per la Diputació d'Alacant ha afegit més incertesa a l'inici del curs escolar.

La Conselleria d'Educació ha esgotat el termini de cinc dies donat pel TSJCV per a recórrer la suspensió cautelar. I s'obre ara un compàs d'espera que pot donar el vistiplau a un nou model educatiu plurilingüe o retardar la seva implantació sine die. Va ser la Diputació d'Alacant, que es va fer ressò de les queixes de l'associació 'Idiomas y Educación', una entitat que ha muntat un crowdfunding per recaptar fons per al procés. Un pols d'una administració contra una altra administració, que ha estat vist com a conflicte de caire polític, en estar la Diputació governada pel Partit Popular. Des de la conselleria no oculten la seva sorpresa ja que el decret va passar un llarg procés, avalat fins i tot pel Ministeri d'Educació.

El conseller d'Educació, Vicent Marzà, ha estat prou clar, assegurant que el recurs "és un atac del Partit Popular" que no entenen de cap manera. "Juga a confrontar i no al fet que els nens i les nenes puguin aprendre les tres llengües". Pel Partit Popular, "la norma vulnera els drets de pares i mares".

En l'últim dia de termini per recórrer la suspensió des de la Conselleria es mostren optimistes i confien que a mitjans de juny el Tribunal dicti una resposta. Amb tot, Vicent Marzá assegura que estan "tranquils". "No canvia res, ni del procés de matriculació ni de l'admissió". "Amb tota la seguretat del món que estem fonamentats, sinó el Ministeri d'Educació, que és qui és competent, no ho hagués avalat ".

Un llarg procés de redacció

El Decret 9/2017 de plurilingüisme de la Comunitat Valenciana es va aprovar després d'un llarg debat en el qual va comptar amb el suport de les cinc universitats valencianes, l'Acadèmia Valenciana de la llengua, col·lectius com Escola Valenciana o sindicats com STEPV, i al mateix temps amb el rebuig d'entitats com COVAPA, la Confederació de pares de centres concertats; o COVAPA, la de centres privats, així com de sindicats com ara CSIF i USO.

El 3 de febrer d'enguany es publicava la Resolució amb les instruccions per a l'aplicació del decret i s'obria el procés de consultes als centres perquè decidissin quin model volien implantar.

Un model inspirat en el Marc Comú Europeu

El decret es basa en el Marc Comú Europeu i estableix sis nivells lingüístics començant pel Bàsic 1 i 2; Intermedi 1 i 2; i Avançat 1 i 2. La implantació és gradual i, per exemple els centres que hagin optat per l'Avançat començaran per Infantil en el curs 2017-2018, després (en el pròxim curs) s'implantarà a 1r i 2n de Primària i així successivament fins arribar a la total implantació en el 2023.

El model deixa enrere les dues línies existents, totes dues amb un 13, 3 per cent de matèries en anglès, però amb diferent pes de les dues llengües oficials: el castellà es dóna en un 60 per cent o en un 26, 6 per cent de les matèries si s'optava per una línia i el valencià es repartia en un 66, 6 o un 20 per cent si els pares escollien l'altra línia.

El nou model assigna un 30 per cent de Valencià en el nivell A1 i un 53, 3 per cent en el nivell més avançat. L'anglès part d'un 13, 3 per cent i en el nivell més avançat arriba a un 23, 3 per cent i el castellà part d'un 56, 6 per cent en el nivell bàsic, enfront d'un 23,3 per cent del nivell avançat .

Els centres aposten per la immersió

Vicent Marzà ha destacat que el procés "ha funcionat amb normalitat en tots els centres", i ha volgut enviar un missatge de "tranquil·litat a les famílies perquè el procés segueix endavant".

Sí en el còmput general, l'aposta per la immersió arriba al 73 per cent per províncies destaca Castelló com la més decidida pel nou model.

Durant tot el mes de març els centres han escollit la línia a implantar en els seus centres i l'aposta majoritària ha estat per la immersió. De fet, 675 centres han optat per l'avançat (un 54 per cent del total); 375 centres han escollit el nivell intermedi (un 30 per cent) i la resta, 203 col·legis, un 16 per cent han optat pel nivell bàsic.

Per províncies, ha estat la de Castellló la que més ha optat pro el nivell avançat amb un 83 per cent, enfront d'un 10 per cent de centre amb nivell intermedi i un 6, 70 que han optat pel bàsic. A València, l'avançat ha estat escollit pel 55, 6 per cent de centres, l'intermedi per un 33, 6 per cent i el bàsic pel 10, 8 per cent de centres. A Alacant el nivell avançat ha estat el més seleccionat amb el 39, 5 per cent de centres enfront d'un 31, 8 i un 28,8 per centenars que han optat pels nivells intermedi i bàsic, respectivament.

Presa de possessió dels membres de la Diputació d'Alacant

Sense dubte les dades contrasten amb el recurs presentat per la Diputació d'Alacant i des de la Conselleria d'Educació ja ha advertit que si un alumne no vol fer ús de l'oferta, pot optar per "exempció particular" i la Generalitat garanteix que li serà concedida, ja que és un dret recollit en la Llei d'Ús i ensenyament del Valencià 4/1983, text que en el seu article 18.1, recull que "la incorporació del valencià a l'ensenyament és obligatòria en tots els nivells educatius, però que en els territoris de predomini lingüístic castellà es farà de manera progressiva, atenent a la situació sociolingüística particular ".

La certificació d'idiomes

Sense dubte un altre dels cavalls de batalla contra aquest decret ha estat la certificació d'idiomes que contempla i que ha estat un dels arguments esgrimits davant el TSJ per al·legar discriminació per part de les associacions i sindicats que s'han oposat. El nou model permetrà que un alumne escolaritzat en el model avançat obtingui el certificat C1 en Valencià i el B1 en anglès, prèvia prova de certificació, i els que optin pel nivell intermedi obtindran un nivell B2 de Valencià i un A2 d'anglès. Els alumnes que estudien en centres amb la línia bàsica no obtindran cap titulació.

Suport de la Universitat

L'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV) i les Unitats d'Educació Multilingüe (UEM) de la Universitat de València, de la Universitat Jaume I de Castelló i de la Universitat d'Alacant han emès un comunicat per donar suport al decret i "mostrar la seva inquietud , preocupació i malestar ". En el comunicat defensa que el decret ha estat "rigorós en el seu plantejament didàctic i representa un avenç indiscutible en l'ordenació de les llengües del sistema educatiu valencià".
Des de la conselleria confien que a mitjans de juny l'alt tribunal valencià done resposta. Una resposta que esperen en positiu per seguir amb el nou model lingüístic.