La combinació de la precarització laboral i el trossejament de l'ocupació, d'una banda, i la desregulació del mercat de treball i la voracitat extractiva de les empreses un cop superada la crisi, per una altra, estan tenint una inquietant conseqüència en l'estructura salarial i el mercat laboral espanyols: la generalització de les ocupacions mal pagades i un ajust de l'estructura salarial en què dos terços dels empleats cobren infrasous situats per sota de l'SMI o cauen en el creixent mileurisme, segons revela l'estadística sobre mobilitat al mercat de treball que aquest dimarts ha fet pública l'Agència Tributària.

Les dades deixen poc lloc per als dubtes sobre l'evolució dels salaris a Espanya: creixen els baixos i es van laminant els de major quantia, per molt que, segons la mateixa Agència Tributària, els resultats de les empreses hagin recuperat els nivells previs a la crisi a nivell global i en molts casos els seus guanys siguin molt més grans que en la fase àlgida de la bonança.

El nombre de treballadors que cobra salaris, no necessàriament tot l'any, va passar de 16,2 a 17,7 milions entre 2014 i 2017, és a dir, un milió i mig més. Gairebé la tercera part (490.450) van passar a percebre infrasous situats per sota de l'SMI (Salari Mínim Interprofessional: 735,90 euros mensuals, 10.302,60 anuals en 14 pagues) i el gruix dels altres dos terços (1.145.478) a cobrar menys del doble d'aquest indicador, en el qual es troben els mileuristes.

De fet, els sous bruts mitjans d'aquests grups oscil·len entre els 2.705 i els 4.712 euros en el primer cas i entre els 12.429 i els 17.235 en el segon, als quals cal descomptar en els dos casos les cotitzacions socials (6,7%) i les retencions a compte de l'IRPF. Paral·lelament, els que cobren entre dues i tres vegades l'SMI, amb ingressos mitjans bruts d'entre 22.099 i 27.112, van augmentar en 110.471 en aquest mateix període, en el qual els grans salaris van perdre 222.006 unitats: un 6% menys de sous alts i un 17% més de baixos.

Nova pèrdua de poder adquisitiu després de dos anys de treva

Aquest corriment a la baixa dels salaris es dóna en un país en què les despeses mitjans d'una família superen els 29.000 euros anuals i els d'algú que viu sol s'acosten als 19.000. No obstant això, l'evolució del mercat laboral ha portat al fet que els que perceben menys del doble del SMI superin ja el 60% dels assalariats, i al fet que gairebé 5,7 milions no arriben al mínim.

L'evolució dels tres grans grups d'assalariats tampoc deixa molts dubtes sobre quina és la tendència real dels sous: els situats per sota del salari mínim segueixen suposant un 32% del total mentre els que percebien més del doble d'aquesta xifra, tot i seguirà sent el més nombrós, han cedit quatre punts favor del tram inferior per caure al 37,5%.

En aquest context, el salari mitjà que perceben els treballadors espanyols ha experimentat una lleugera tendència a l'alça de 562 euros en quatre anys. Aquest 2,91% resulta superior a l'augment de la inflació en aquest mateix període (l'1,67%), tot i que suposa una clara pèrdua de poder adquisitiu si només es tenen en compte els dos últims anys de la sèrie, en què l'IPC va créixer més de quatre punts mentre els sous mitjans pujaven només un 2,5%.

Mig milió de nous inframileuristes en un any

Una de les causes principals d'aquestes tendències es troba a la precarització de l'ocupació, que fa que més de tres milions de treballadors sobrevisquin entrant i sortint del mercat laboral en curts períodes de temps. El gruix d'aquests moviments es registra en els treballs de menor nivell salarial, segons indica el mateix informe de l'Agència Tributària en l'apartat que dedica a la Mobilitat per Trams de Salari, que posa de manifest com en l'últim any més del 80% de les entrades i sortides (2,6 milions de 3,1) es van concentrar entre els que al cap de l'any no van arribar a guanyar els poc més de 10.300 euros bruts que suposa l'SMI, mentre que uns altres 250.000 es movien entre aquest nivell i 1,5 vegades el sou mínim.

Aquesta mateixa estadística revela com aquestes tendències baixistes s'estan intensificant. Les altes únicament superen les baixes entre els que cobren menys de 15.453 euros bruts a l'any. D'aquests trams van sortir 1,16 milions i en ells en van entrar 1,7, amb l'inquietant registre que suposa un avanç de 364.454 (més de la meitat) en el grup dels que no van arribar als 5.151,30 euros que marca la meitat del SMI.

D'aquest nivell cap amunt la reducció és constant, amb 163.445 baixes i 99.090 altes que suposen la desaparició de més de 60.000 salaris superiors al mileurisme per generar més de mig milió per sota d'aquesta quota.

Menys de 14 milions viuen només del seu salari

L'estudi sobre Mercat de Treball i Pensions en les Fonts Tributàries ofereix algunes pistes sobre els nivells de precarietat laboral que pateix l'estat. En aquest sentit, resulta aclaridor la dada que redueix a 13,9 milions el nombre de persones que tenen el salari com a únic ingrés al cap de l'any, fet que suposa cinc milions menys dels 18,9 que l'Enquesta de Població Activa donava com ocupats al tancament de l'exercici.

Sumar el milió llarg de persones que van compaginar el sou amb una pensió i les 146.124 que a aquests ingressos van afegir els de la desocupació tampoc arriba, ni de lluny, per arribar a aquesta xifra. Per apropar-se, i en qualsevol cas sense arribar a aquests 18,9 milions (en faltaria més de mig milió), cal afegir els 3,12 que van compaginar el cobrament de salaris per la seva ocupació laboral amb ingressos procedents del subsidi d'atur, entre els que es troben el gruix dels integrants d'aquest precariat que passa l'any entrant i sortint del mercat laboral davant la impossibilitat de trobar una ocupació estable.

El registre que situa per sota del milió de persones (999.555) el volum de persones que únicament van tenir el subsidi d'atur com a font d'ingressos, quan l'EPA parla de més de 3,7 milions d'aturats, apunta en la mateixa direcció tot i els 270.683 que van combinar el seu cobrament amb el de pensions.