Público
Público

Precarietat laboral Les plataformes digitals s’estalvien quasi 40 milions en salaris i cotitzacions a Catalunya per l'ús de falsos autònoms

Un estudi de la UGT situa en 3.000 els treballadors del sector a Catalunya i denuncia l'ús fraudulent que fan les companyies dels contractes com a autònomes, que es tradueix en pitjors condicions per als repartidors i una recaptació menor per a la Seguretat Social. 

Imatge d'arxiu d'un repartidor de Glovo. EFE/ Ana Escobar

PÚBLIC

L’aparició i ràpida expansió que els darrers anys han protagonitzat les plataformes digitals de repartiment, com ara Deliveroo, Glovo, Stuart o Ubereats, ha suposat en la majoria de casos un aprofundiment en la precarització de les condicions laborals dels treballadors. El sector, en la immensa majoria d’ocasions, s’ha caracteritzat per evitar la contractació laboral dels repartidors i utilitzar la figura dels autònoms. Tot i que per ser precisos cal parlar dels falsos autònoms. Perquè rere l’aparença d’una relació merament mercantil, la realitat és que els repartidors concentren tota la facturació en un únic client que, a sobre, és qui s’encarrega de l’organització de la jornada laboral, condició pròpia d’una relació laboral. Aquesta pràctica beneficia l’empresa, que s’estalvia milions en sous i cotitzacions a la seguretat social, mentre que perjudica els treballadors i l’erari públic.

La UGT ha presentat aquest dimecres un estudi que posa xifres als costos de “l’ús indegut del contracte autònom” en les plataformes digitals. En el cas de Catalunya, l’estudi -que té per nom “El treball en les plataformes digitals de repartiment”- situa en més de 3.000 les persones que hi fan de repartidors. I conclou que l’estalvi per a les companyies és de 25,8 milions d’euros anuals en salaris i de 13,7 milions en concepte de seguretat social.

Si se’ls apliqués el conveni col·lectiu d’Hostaleria, la remuneració mínima se situaria en 19.294,22 euros bruts anuals, molt per damunt dels 10.800 euros bruts que obtenen, de mitjana, com a repartidors autònoms. Paral·lelament les cotitzacions a la Seguretat Social que es pagarien en cas d’un contracte laboral sota el paraigües del conveni col·lectiu pertinent serien molt més elevades que les que afronten uns autònoms que, a més a més, en molts casos es beneficien de les bonificacions que gaudeixen en la primera etapa d’activitat.

A nivell estatal, el perjudici per als treballadors -i l’estalvi per a l’empresa- s’eleva a 92 milions anuals en salaris, mentre que la Seguretat Social recapta 76 milions menys del que li pertocaria si el contracte fos laboral. El sindicat conclou que les plataformes digitals de repartiment porten a terme “un model de negoci que es basa en l'explotació de les persones. Generen ocupació precària, abusiva, insegura i que posa en risc la salut d'aquestes persones, que s'hi dediquen molt sovint de manera involuntària”. La UGT vincula la pràctica a les darreres reformes laborals, “que propicia aquest tipus de treballs desregulats que vulneren la legalitat laboral vigent en considerar com a autònoms els treballadors i treballadores que haurien de ser assalariats”.

Des de fa mesos hi ha un reguitzell de judicis contra Glovo o Deliveroo, dues de les principals plataformes de repartiment a l’Estat, que en molts casos sentencien que existeix un relació laboral entre els repartidors i la companyia. Recentment, la Inspecció de Treball va reclamar a Glovo el pagament de 3,8 milions per la utilització de falsos autònoms a Barcelona.