Público
Público
ENSENYAMENT

Estan preparades les escoles catalanes per a la formació telemàtica?

Activistes pels drets digitals denuncien que el Departament estigui regalant l'univers digital de l'educació a Google. Els sindicats demanen més homogeneïtzació en els plans pedagògics per poder-los adaptar a l'educació a distància.

Una aula d'informàtica de l'institut Baix Camp de Reus, amb un professor entre els alumnes. Sívlia Jardí | ACN
Una aula d'informàtica de l'institut Baix Camp de Reus, amb un professor entre els alumnes. Sívlia Jardí | ACN

Superada les primeres setmanes de curs, seguim a l'espera de veure de quina manera afectarà l'inici de curs al control de la pandèmia. Però, s'han plantejat tots els debats que arrossega el pas a l'univers 2.0 de les escoles, ara que cada cop hi ha més grups confinats ? En quin punt es troba l'escola pública catalana pel que fa al món digital?

El monopoli de Google a l'educació catalana

La precipitació amb què s'ha entrat en l'educació digital podria fer pensar que no ha deixat als docents altres alternatives que no fossin aplicacions de Google per exercir, encara que això no és del tot així. Segons activistes pels drets digitals consultats per aquest diari, el Departament d'Educació ha apostat pel gegant de Sillicon Valley, encara que és sabut que es tracta d'una multinacional privada amb ànim de lucre, mentre que ha aparcat altres projectes. "Aquestes aplicacions són conscients que es tracta d'un moment crític per situar-se com a eina bàsica per a l'educació", apunta Enric Lujan, membre de l'associació Críptica, centrada en la defensa de la privacitat i la seguretat digital.

"S'imaginen que McDonalds regalés els menús per sempre a les escoles i instituts públics de Catalunya? Oi que ho veuríem clarament com una acció interessada i l'antítesi d'una alimentació rica i saludable?"

Es tracta d'un negoci que ja va denunciar la plataforma Xnet, defensora dels drets digitals i llibertats fonamentals a internet: "S'imaginen que McDonalds regalés els menús per sempre a les escoles i instituts públics de Catalunya? Oi que ho veuríem clarament com una acció interessada i l'antítesi d'una alimentació rica i saludable?", advertia la plataforma. El 2019, Xnet va presentar un pla a la Generalitat per a una "digitalització democràtica" dels centres, que consistia en apartar Google ja Microsoft dels ordinadors escolars per apostar per "eines sobiranes i auditables de codi obert" que no juguessin amb les dades dels usuaris.

"Google pot penetrar en un mercat potencial de més de 300.000 menors d'edat", alerta la seva proposta, que posa de manifest que la companyia fidelitzaria amb les seves aplicacions un públic menor de 12 anys al qual no acostuma a arribar. "Volen diluir la línia, com si ells fossin Internet", apunta la presidenta de Xnet, Simona Levi, a aquest diari. Xnet denuncia que Google, a més, pot recol·lectar informació com la ubicació, l'activitat, la navegació, els contactes i altres dades més per vendre'ls a tercers.

Fins i tot havent presentat un pla de tan sols l'1% del pressupost d'Educació per a la digitalització que inclou alternatives segures, plans de formació i una aposta per l'ecosistema empresarial de Catalunya per ocupar-se de la logística, Levi denuncia que el Departament ha decidit ignorar la proposta i alerta que estaran vigilants davant de possibles pressions d'altres empreses de programari privat: "No s'ha d'atribuir a l'astúcia el que es pot atribuir a l'estupidesa. El que veiem és una incompetència aclaparadora, destructiva i extremadament tòxica", sentencia Levi. En el moment de tancar l'edició, Educació no havia respost a les preguntes d'aquest mitjà.

Daltabaix pedagògic

El salt a l'educació telemàtica de cop i volta també va generar un daltabaix en les estratègies pedagògiques dels centres. En els últims anys la tendència ha estat anar cap a una escola sense llibres, amb treballs per projectes i amb una avaluació per competències, una visió que si bé alguns creuen que introdueix innovació, altres critiquen que genera competència entre centres. Sigui com sigui, aquestes metodologies s'han hagut d'adaptar a marxes forçades a l'educació a distància. El portaveu del sindicat USTEC-STEs (IAC), Xavier Diez, creu que aquesta aposta ja és feble amb l'educació presencial: "S'ha maximitzat tant el concepte d'autonomia que no s'ofereix ordenament de continguts. Els llibres de text s'han demonitzat, i potser ara, amb la pandèmia, convindria fer uns passos cap enrere i buscar unes pautes de treball", opina.

Xavier Díez: "S'ha maximitzat tant el concepte d'autonomia que no s'ofereix ordenament de continguts"

En canvi, la presidenta de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, Francina Martí, opina que el problema no està en l'ús d'internet i que hi ha d'haver una "voluntat pedagògica" darrere: "Molts instituts han fet classes magistrals durant el confinament. Cal buscar altres recursos telemàtics". Tots dos docents creuen que cal potenciar l'autonomia dels estudiants, fent servir tècniques no tan centrades en videoconferències massives sinó en treball autònom barrejat amb connexions més individualitzades: "L'educació telemàtica passa per treballs pautats que es puguin seguir. Les classes online són molt espectaculars, però tenen una eficiència discutible".

Superar el mur de la bretxa digital

Però les bones voluntats no sempre poden superar el gran mur de la bretxa digital socioeconòmica. "El 27% de les famílies són pobres i el 47% no tenen capacitat d'estalvi. Això vol dir que no disposen de dispositius, o d'un espai exclusiu, o de suficient pau social i familiar per estar concentrats", denuncia Díez. "Només cal remetre's al confinament. La quantitat d'alumnes que es van quedar fora de joc ...", recorda Marta Minguella, delegada de la CGT Ensenyament. Minguella, a més, apunta que els docents han hagut d'aportar els seus propis recursos per treballar: "És una de les poques feines on no et donen un ordinador". El Departament d'Educació va anunciar al juliol el repartiment de 300.000 portàtils per a alumnes de 3r i 4t de l'ESO, FP i Batxillerat, i 85.000 dispositius per a docents de centres públics.

En aquesta línia també denuncia Ana Clua, portaveu del sindicat estudiantil SEPC, que afirma que, a més, s'ha criminalitzat als estudiants per apagar les seves càmeres durant classes magistrals quan la llei de protecció de dades els empara per fer-ho: "Posar la càmera també exposa la teva casa, la teva habitació, en quin tipus d'habitatge vius, si has de compartir o no una cambra, o una taula. Això també genera desigualtats".

La lluita pel codi obert en l'educació pública

La plataforma Xnet presenta una sèrie d'alternatives a Google i Microsoft perquè els centres facin servir programari lliure.

El pla d'Xnet per democratitzar l'escola catalana proposa substituir Suite for Education dGoogle -un pack d'aplicacions que permeten fer videoconferències, tenir un calendari conjunt o disposar d'un correu, entre d'altres funcions- per altres que siguin de codi obert i auditables. A diferència dels programari privatius, un codi obert posa a disposició la seva programació als seus usuaris, de tal manera que el puguin modificar, corregir o ampliar al seu gust. El moviment de codi obert neix des de la premissa de compartir i evitar monopolis de grans corporacions, per tal de crear un internet construït col·lectivament.

L'organització liderada per Simona Levi llança propostes com ara actualitzar i adaptar la plataforma Moodle, d'origen australià i amb seu a Catalunya, que ja està implementada en diversos centres educatius "però en un format obsolet", ja que el seu codi ha estat alimentat per universitats com la London School of Economics o la britànica Open University: "Moodle és una plataforma infinitament més completa que les solucions comercials". Altres opcions són Nextcloud, utilitzada també pel Govern federal d'Alemanya o el Ministeri d'Educació d'Holanda, que disposa de les mateixes funcionalitats que el paquet de Google però amb codi obert i una gestió privada de les dades. També es recullen opcions com Big Blue Botton, projectes de videoconferència de l'aplicació Jitsi, els editors de text Etherpad o la plataforma Wordpress, entre d'altres.

Xnet també veu necessari capacitar 200 persones per visitar tots els centres catalans en dos mesos i explicar i instal·lar les noves eines, així com educar la comunitat educativa en la "tecnocultura", que no necessàriament té a veure amb programar: "No cal conèixer la tècnica sobre com s'enquaderna un llibre per entendre la importància del que hi ha escrit". A més, aposta per capacitar també el teixit d'empreses catalanes, "de quilòmetre 0", perquè puguin respondre a les demandes que generi l'estratègia digital de l'escola catalana. Davant la negativa d'Educació, Levi reconeix que temen que el Govern es decanti per altres empreses privades que pressionin el Departament: "Esperem que no es posin a el servei de xarxes clientelars pròpies i d'interessos que no són els del comú".