La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la immunitat del líder d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, deixa obertes un seguit d'incògnites, no per la falta de contundència i claredat de la decisió judicial del tribunal europeu sinó per la dificultat per saber de quina manera reaccionarà el Tribunal Suprem. Per buscar respostes a preguntes que tothom es fa hem consultat a Jaume Alonso-Cuevillas, en la seva qualitat de catedràtic de Dret Processal.

Què preveu que farà el Tribunal Suprem en relació a Oriol Junqueras? El mantindrà a presó?

Em temo molt que el Suprem està enrocat. Ja vam veure que la Fiscalia no va trigar ni mitja hora en fer un escrit molt poc documentat, que en dues pàgines venia a dir que això no canviava res, que aquest senyor està condemnat. El que farà l'Advocacia de l'Estat és la gran incògnita, però no tindrà cap validesa, en primer lloc perquè el Tribunal Suprem no hi està vinculat i ja ha demostrat que estava molt més amb les tesis de la Fiscalia i fins i tot de VOX. Recordo que, fins i tot en el moment en el qual la Fiscalia va dir que no s'oposava a la llibertat de Quim Forn, es va alinear amb VOX. Ara, si l'Advocacia de l'Estat diu una altra cosa, diran que segueix ordres del Govern que ni ells mateixos es creuen, pressionat per ERC de cara a la investidura, i per tant molt em temo que el Suprem s'enrocarà i el mantindrà a la presó.

I com s'explica llavors que el Suprem consultés a Europa?

La qüestió prejudicial que va plantejar Manuel Marchena no es la que va demanar [l'advocat d'Oriol Junqueras] Andreu Van den Eynde, que volia que es preguntés a Europa si Junqueras ja tenia immunitat i per tant no se'l podia seguir jutjant. El Marchena va canviar la pregunta i el marc processal i la pregunta que va fer és: Tinc obligació de donar permís penitenciari per recollir l'acta de diputat a una persona que està en presó provisional?

Va fer això per esquivar les queixes, per dir que ell era molt garantista i preguntava a la Unió Europea. Tots pensàvem que una vegada dictés la sentència acabaria retirant la qüestió prejudicial. Pel camí hi ha una dada important i és que va anar de visita a Madrid, a una jornada del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ), el president del Tribunal de Justícia de Luxemburg, i després tenen un dinar a la seu del Suprem, amb el Carlos Lesmes, el vicepresident del CGPJ i els cinc presidents de sala del Suprem, entre ells el Marchena, i jo crec que allà el Marchena confon la cordialitat del president del Tribunal de Luxemburg, potser per un problema d'idioma, i pensa que li avalarà la tesi, i és per això que decideix, malgrat tenir la sentència, mantenir la qüestió prejudicial, amb el convenciment que li donaran la raó i el reforçaran. 

Va cometre un error de càlcul que el deixa molt tocat. Després d'haver estat tan elogiat per tots els mitjans espanyols com a gran estratega, intel·ligent, conductor del tot el procés ... amb aquesta bufetada la seva probable elecció com a president del CGPJ pot ser qüestionada. Tot ha estat un error de càlcul, fruit de la prepotència amb la qual actua el Suprem espanyol.

Si el Suprem s'enroca el que farà és desobeir el Tribunal Europeu, no? Aquest enrocament, no pot tenir conseqüències jurídiques?

No és directament desobediència, perquè no conté una ordre. Una qüestió prejudicial és que un jutge d'un estat membre com l'espanyol, del Tribunal Suprem, diu que té un dubte sobre interpretació de dret europeu i demana que li aclareixin. Luxemburg [el TJUE] dona la resposta i a partir d'aquí el jutge del Suprem decideix què és el que ha de fer. No hi ha un control després. Aquest control l'haurem de forçar. No és recurrible el que faci el Suprem, fora d'anar als camins que ja sabem al Tribunal Constitucional, a Estrasburg [Tribunal Europeu de Drets Humans, TEDH], etcètera. Per tant, la intervenció europea s'haurà de forçar més per via política. Des del punt de vista polític, que el Tribunal Suprem espanyol no faci cas del que li ha dit el Tribunal de Luxemburg és molt greu.

S'haurà d'articular, perquè està clar que la Unió Europea com a sistema, i això val pel Parlament, per la Comissió, pel Tribunal..., no poden quedar-se callats veient que un estat no fa cas. 

La possibilitat d'anul·lació de la sentència que ja han plantejat  advocats com Andreu Van den Eynde o Jordi Pina, pot tenir recorregut?

Com a catedràtic de Dret Processal dic que sí, que és clar que pot tenir recorregut. Oriol Junqueras tenia immunitat. De fet també tenien immunitat els que van sortir diputats i senadors a l'abril, però això és un altre debat. Com que tenia immunitat no es podia dictar sentència i si s'ha dictat sentència sense respectar la immunitat la sentència és nul·la.

En segon lloc, hem d'entendre que la sentència és una unitat i si és nul·la ho és per tots. Aquest segon apartat ja se'l van carregar quan van aplicar la suspensió de càrrecs del 384 bis [article de la Llei d'Enjudiciament Criminal], que a banda de que hi havia molts altres requisits que no es complien, demanava que l'acte de processament fos ferm, i no ho era. Això ja s'ho van passar pel folre en aquell moment, per tant podrien fer una interpretació dient que la sentència és nul·la només pel Junqueras i vàlida per a la resta, que seria més que discutible des del punt de vista jurídic. Per Junqueras és evident que és nul·la.

Com advocat i observador de com s'està comportant el Tribunal Suprem, insisteixo en que interpreten la realitat de forma esotèrica per no aplicar allò que en dret seria d'obligat compliment. La interpretació que en el seu moment van fer per dir que no s'havia de demanar suplicatori quan van sortir escollits diputats i senadors és una aberració jurídica, un retorciment de la legalitat que han consolidat com a doctrina. Rotundament, no. Quan una persona està processada i surt escollida diputada o senadora se l'ha de posar en llibertat immediatament i demanar el suplicatori. El Suprem ha demostrat gran capacitat de retorçar les normes i la seva pròpia jurisprudència per fer-la encaixar amb interessos polítics. 

Pel que fa referència al conjunt dels presos, què creu que passarà?

Junqueras ara no el deixaran, perquè el Suprem té agenda pròpia. I tant per ell com per la resta crec que abans de l'estiu passaran a estar en règim que jo anomeno de 'segon grau i mig', que significa que estan a presó en règim de segon grau, però en aplicació de l'article 100.2 [del Reglament Penitenciari] poden sortir a treballar i canvia molt la situació. Això ho veurem al llarg d'aquest curs, sempre i quan les eleccions no ens tornin a distorsionar, perquè tenim el panorama de les eleccions catalanes que vindran condicionades per la inhabilitació de Quim Torra, de la qual no sabem el calendari. 

Puigdemont, Comín i Ponsatí poden ser definitivament eurodiputats sense passar per Madrid a prestar jurament?

Sí. Es deriva de forma clara de la sentència del dijous del TJUE. Es desprèn de forma molt clara. I això és el que provoca que sense esperar al dia següent el David Sassoli [president de l'Eurocambra] ja els deixi entrar. I els van trucar per dir que podien anar a recollir l'acreditació.

La Unió Europea no té una administració electoral i per tant delega l'organització de les eleccions en els estats membres, però el que no pot fer la legislació interna de cada país és afegir requisits suplementaris a l'elecció. Inicialment, eren els estats els que designaven els europarlamentaris, però des del tractat de Lisboa som els europeus els qui escollim els nostres representants al Parlament Europeu i ho fem per demarcacions. De la mateixa manera que una persona que viu a Barcelona pot ser candidata al Congrés per Girona, un alemany pot ser candidat a Espanya o un espanyol ho pot ser a Itàlia. Per tant, demanar-li que juri la Constitució de l'Estat pel qual s'ha presentat és absurd. Si es permetés aquest requisit, qualsevol altre Estat podria dir que primer s'hauria de jurar la Biblia o l'Alcorà. De fet aquest requisit no té eficàcia.     

Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí tenen llibertat de moviments? Ells voldrien venir. Poden entrar a l'Estat espanyol?

Jurídicament està claríssim. Un eurodiputat té immunitat i pot passejar-se per tot el territori de la Unió Europea i no pot ser detingut. Una altra cosa és si l'Estat espanyol, amb aquesta deriva autoritària, antieuropeista, que estem veient aquests dies, està disposat a respectar-ho o no, i si seria capaç de fer de nou una interpretació forçada i esotèrica per detenir-los en el moment en què trepitgin sòl espanyol, cosa que, veient com s'estan comportant, no és descartable. Jurídicament és absolutament clar que tenen immunitat i no poden ser detinguts.  És una qüestió de seguretat.

Vostè què recomana a Carles Puigdemont. Pot fer la prova de venir?

Jo soc més prudent que ell. Crec que haurien de tenir garanties de l'Estat espanyol i seria convenient que el Parlament Europeu preguntés a les autoritats espanyoles sobre si en el cas que els eurodiputats trepitgin terra espanyola es comprometen a respectar la legalitat i la seva immunitat. 

Això és una part del problema, perquè una altra és la seguretat. Els serveis secrets espanyols fan molta por.

Creu per tant que cal ser prudent i que sense garanties no han de venir

Veient com s'estan comportant alguns a l'Estat espanyol, que estan amb la bogeria de voler ignorar la llei i voler sortir d'Europa, no només VOX sinó també una part important del PP, que diuen 'Adios Europa' i no volen entendre la realitat i viuen en una realitat paral·lela, partint d'aquesta premisa, tinc seriosos dubtes que l'Estat espanyol reconegui la immunitat.

Per tant, des d'un punt de vista jurídic, el consell que prudentment he de donar és que, com que això no està clar, més val que no vinguin per aquí. També s'ha de tenir present que si, malgrat la claredat que gaudeixen d'immunitat, entressin en territori espanyol i Espanya els detingués, les conseqüències per Espanya serien tremendes. Si fos així no seria seria descartable l'aplicació de l'article 7 dels tractats i la suspensió de drets a Espanya. Les actituds que es veuen aquests dies a Madrid no conviden a l'optimisme.

En què pensa que acabarà la causa oberta contra Laura Borràs?

La causa no te cap recorregut jurídic, perquè no hi ha cap tipus de frau, malversació o enriquiment. Es tracta d'un senyor que va fer un seguit de pàgines web a preus de mercat i el seu conjunt si que puja una quantitat que hauria obligat a fer un concurs públic, però el cert és que va fer coses diferents: la web de la Ramon Llull, la de l'Institut Blanquerna... I com que fins a 18.000 euros poden fer-se contractes per adjudicació directa, que és una norma administrativa per no paralitzar l'Administració per coses menors, van anar tirant per aquesta via. Resulta que a aquest senyor, que l'investigaven, va acabar condemnat per un tema de tràfic de drogues, quan l'investiguen veuen converses amb la Laura Borràs i d'aqui han volgut muntar un artifici.  Penalment no hi ha res, però tornem a les mateixes. Com que el Tribunal Suprem actua per criteris polítics i no jurídics, podem esperar qualsevol cosa.

Ja com a polític i diputat electe de Junts per Catalunya voldriem saber com veu la investidura de Pedro Sánchez i el suport d'ERC en forma d'abstenció

Crec que hi haurà legislatura espanyola, però tampoc m'atreveixo a afirmar-ho. El Congrés d'Esquerra Republicana (ERC) ha estat molt plàcid. Ells ja ho tenen pactat. Sobre el paper el que demanen és un escrit de l'Advocacia de l'Estat, que serà inútil, perquè ja saben que al Suprem no els faran cap cas. Sota la taula el que tenen plantejat és el recolzament a la investidura catalana després de les properes eleccions a Catalunya. Per tant, veurem investidura del Sánchez aviat, però si el clima es gira en contra, si les eleccions catalanes s'acosten, es possible que a ERC li agafi la suor freda i no doni suport a la investidura.

I veu com a cosa feta la integració dels diferents corrents i estructures que conviuen al voltant de JxCat en una única organització?

Em falten elements de criteri, perquè he estat de baixa amb un postoperatori i no vaig poder assistir a la reunió que va tenir lloc a Brussel·les el 9 de desembre amb el president, diputats al Parlament de Catalunya, al Congrés i senadors. Per tant em falta una mica el pols, perquè no he pogut ser present a les últimes reunions. Tinc trobada amb el president a principis de gener. Fa molt que no tinc conversa amb ell, presencial, però no dono per feta [la integració], perquè hi ha moltes sensibilitats diferents.