Público
Público

PRESOS POLÍTICS La decisió de la justícia alemanya impulsa la manifestació per reclamar l'alliberament dels presos i el retorn dels exiliats

L'independentisme es veu reforçat després que el tribunal de Schlewsig-Holstein només hagi acceptat l'extradició de Puigdemont per malversació, però hagi negat l'existència d'un delicte de rebel·lió. Considera que aquest fet desmunta la tesi de la causa del jutge Llarena contra l'independentisme, que manté nou dirigents a la presó. Aquest dissabte, una mobilització massiva en reclamarà a Barcelona la llibertat i el retorn dels exiliats.

Imatge de la manifestació del passat 14 d'abril a Barcelona, la darrera gran protesta convocada pel sobiranisme.

Tres mesos després de la darrera massiva manifestació per reclamar l'alliberament dels presos, l'independentisme tornarà a prendre els carrers de Barcelona aquest dissabte per reclamar-ne la llibertat, així com el retorn a casa dels dirigents polítics que estan a l'exili. La mobilització, convocada fa deu dies per Òmnium Cultural, l'ANC i l'Associació Catalana de Drets Civils, arriba en un escenari sensiblement diferent al previst, després que el tribunal alemany de Schlewsig-Holstein acceptés dijous tramitar l'euroordre per extradir l'expresident Carles Puigdemont, però només pel delicte de malversació. En canvi, va descartar totalment els delictes de rebel·lió i sedició, que són els que sustenten la macrocausa contra l'independentisme del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena i el que explica que hi hagi nou dirigents sobiranistes empresonats. Els advocats dels nou presos han anunciat aquest divendres que presentaran nous recursos per al seu alliberament, i han instat la nova fiscal general de l'Estat a reitrar-ne les acusacions de rebel·lió.

Que la decisió suposa un revés a la instrucció de Llarena ho constata el fet que poques hores després de conèixer-se, va transcendir que el jutge del Suprem no demanaria l'extradició de Puigdemont només pel delicte de malversació. I és que si l'acceptés, el que era el president de la Generalitat durant la celebració del referèndum de l'1 d'octubre i, per tant, el cap de la rebel·lió segons la terminologia del magistrat només podria ser jutjat per malversació, un delicte que com a molt pot implicar condemnes d'entre dos i sis anys, molt inferiors als 15 i 30 que poden suposar els de sedició i rebel·lió, respectivament. En canvi, bona part dels seus companys de govern sí que podrien ser jutjats per aquests dos darrers delictes, malgrat tenir un rang polític òbviament inferior. Tot plegat suposaria una contradicció absoluta i deixaria en evidència la justícia estatal.

La manifestació sortirà a les 19h de la cruïlla dels carrers de Tarragona i la Diputació de la capital catalana, a tocar del Parc de Joan Miró, i acabarà davant la presó Model, com a símbol de la repressió contra els presos polítics. Serà precisament ben a prop de l'antic centre penitenciari on hi haurà l'escenari des del qual es faran els parlaments de les entitats convocants. La previsió és que, tot i la calor, la mobilització torni a ser massiva, ja que s'hi desplaçaran persones d'arreu del Principat i tant Òmnium com l'ANC han organitzat el desplaçament amb autocar des de diversos punts de Catalunya.

L'independentisme creu que la decisió desmunta la "mentida" de Llarena
No hi ha dubte que la decisió de la justícia alemanya ha donat un nou impuls a la mobilització. Poc després de conèixer-se, l'ANC va tuitar que "la justícia alemanya descarta rebel·lió i sedició. Cal alliberar immediatament els presos polítics catalans!", per afegir que "des d'Europa també els han dit que aquesta mentida no s'aguanta per enlloc. Dissabte sortirem al carrer per exigir la fi d'aquesta farsa i l'alliberament immediat dels presos polítics". Per la seva banda, el vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, va destacar que "dissabte a la manifestació direm que l'únic que ens val és l'alliberament dels presos polítics i dels exiliats. La indignació és compartida".

Argumentari reforçat

La resolució del tribunal d'Schlewsig-Holstein ha reforçat l'argumentari independentista que diu que la instrucció de Llarena es basa en falsedats. El mateix Carles Puigdemont va afirmar via Twitter que la decisió ha "derrotat la principal mentida sostinguda per l'Estat. La justícia alemanya nega que el referèndum de l'1 d'octubre fos rebel·lió", mentre que el seu successor al capdavant de la Generalitat, Quim Torra, va comentar que era una "gran notícia" que demostrava els "enganys i mentides" d'una causa judicial "que mai no s'hauria d'haver iniciat". Per a Torra, "serà a Europa on guanyarem".

Segons el tribunal alemany "hi ha prou proves per dir que Puigdemont era el responsable últim" de les finances de la Generalitat, a més d'afirmar que "va poder veure fàcilment que la celebració d'un referèndum costaria diners" i que "no hi ha evidència que la totalitat dels costos" de l'1-O "hagin estat finançats per tercers". Per tot plegat, conclouen que "les qüestions concretes s'han d'aclarir en els procediments penals espanyols". En canvi, sobre la rebel·lió han deixat clar que el delicte equivalent d'alta traïció alemany "està basat en un nivell de violència a la qual no es va arribar" durant el referèndum. "No es va arribar a un nivell de violència que portés a una separació immediata d'Espanya i, segons la voluntat de Puigdemont, era només el preludi de més negociacions", afirmen.

El lema de la convocatòria és "Ni presos ni exili, us volem a casa", i en el moment d'anunciar-se -just quan s'iniciava el trasllat dels presos a centres penitenciaris catalans- Mauri va recalcar que aquest fet "no és cap gest polític ni cap concessió. (...) Només s'està complint amb el que fixa la llei". El número dos d'Òmnium va recordar que l'exigència que tenen és la mateixa que tenen des del primer dia que van entrar a la presó "homes i dones de pau" i que altres dirigents es van exiliar: "que siguin lliures i a casa".

¿Te ha resultado interesante esta noticia?