ERC i JxCAT han deixat veure aquest dimarts les seves diferències sobre la classificació dels seus presos polítics, que s'ha de conèixer aquesta mateixa setmana; no tenen les mateixes expectatives, però tampoc gestionen de la mateixa manera els temps. Mentre que la formació republicana ha convocat un briefing informal durant el matí, per reconèixer que assumeixen que els presos seran classificats en segon grau, a Junts per Catalunya afirmen que la seva situació es correspon en realitat amb el tercer grau, el règim de semillibertat. I aquesta diferència de postures coincideix amb les negociacions per investir Pedro Sánchez com a president del Govern espanyol, que ja de per si semblen complicades.

Fonts jurídiques traslladen a Públic que en les pròximes hores o dies estaria prevista una compareixença per anunciar la decisió de les juntes de tractament, a qui correspon la primera decisió sobre la classificació dels presos. Al seu torn, aquesta pot ser revisada pel Departament de Justícia de la Generalitat, en mans d'Ester Capella, d'ERC.

A més, poc després que els lletrats d'ERC avancessin les seves expectatives, i la seva intenció de recórrer per reclamar el tercer grau -així com a l'article 100.2 del Règim penitenciari-, l'advocat de tres dels quatre presos de JxCAT, Jordi Pina, ha carregat contra les informacions que persegueixen "normalitzar" que els presos siguin classificats en segon grau, en comptes que els sigui aplicat el règim de semillibertat.

En un comunicat difós durant el matí, el penalista Jordi Pina ha ressaltat que l'informe de les juntes de tractament dels tres centres penitenciaris és una mera proposta, i que la decisió final està en mans del Departament Justícia. Els presos polítics d'ERC són Oriol Junqueras, Raül Romeva, Carme Forcadell i Dolors Bassa. Per la seva banda, Pina representa Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, però no a Joaquim Forn, tots de JxCat.

Les juntes de tractament dels centres penitenciaris de Lledoners -on estan reclosos els set homes, els sis polítics i Jordi Cuixart, president d'Òmnium-, el Catllar i Puig de Basses -lloc de compliment de la condemna de Carme Forcadell i Dolors Bassa, respectivament- han de realitzar una proposta per classificar a cada un dels presos abans de l'14 de desembre, exactament dos mesos des que el Tribunal Suprem notifiqués la sentència contra la cúpula del Procés. 

Després, la pilota quedarà a la teulada de la Secretaria General de Serveis Penitenciaris de la Generalitat, que s'ha de pronunciar en el termini de dos mesos. A diferència del segon gra, el règim ordinari dels interns, el tercer grau permet als presos abandonar el centre diàriament, i tornar al centre penitenciari únicament per dormir.

Un equip multidisciplinari s'encarrega de proposar la classificació en base a diversos criteris, entre ells la durada de la condemna, el comportament dels presos o l'existència d'antecedents. La classificació dels reus pot ser recorreguda per la Fiscalia -que va reclamar al Suprem que obligués els reclusos a complir la meitat de la pena abans d'obtenir beneficis penitenciaris, sense que l'Alt Tribunal accedís a les seves pretensions-. I, en última instància, la decisió quedarà en mans del Suprem.

El principi de flexibilitat

El règim de semillibertat es basarà en l'article 100.2 del Reglament penitenciari, que preveu l'anomenat principi de flexibilitat. Permet adoptar, per al cas de cada reclús, un model que combini diferents aspectes de cada un dels graus, permetent els interns beneficiar-se de condicions semblants a les que són pròpies del tercer grau. Aquesta és la via assenyalada aquest dimarts per ERC.

Aquest va ser l'article de què es va beneficiar l'exdirigent de Convergència Democràtica de Catalunya (avui PDeCAT), Oriol Pujol, fill de l'expresident Jordi Pujol. Al seu torn, l'article 117 de la mateixa normativa permet Iñaki Urdangarín abandonar la presó de Brieva per desenvolupar activitats de voluntariat. Cap d'ells requereix per a la seva aplicació que el pres hagi complert un mínim de el temps de condemna, i els dos han de ser validats pel jutge de vigilància penitenciària.

Els permisos, finalment, exigeixen haver complert com a mínim un quart de la pena. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart complirien aquest termini al gener; van ser els primers presos polítics del Procés, ja que van ingressar a la presó el 16 d'octubre de 2017, tot just dues setmanes després delreferèndum d'autodeterminació de l'1-O.