Público
Público

PRESOS POLÍTICS Els "presos polítics" i l'"1 d'octubre", als noms dels carrers

Torrelameu batejarà nou carrers amb els noms dels presos polítics del procés i una plaça dels independentistes exiliats. No és l'únic cas: proliferen les poblacions catalanes amb carrers i places 1 d'octubre que recorden els ferits

Plaques amb els nous noms de carrers decidits a l'Ajuntament lleidatà de Torrelameu. / Carles Comes.

Es multipliquen els casos de municipis catalans que bategen un carrer o bé una plaça del municipi amb el nom "1 d'Octubre". Més d'una trentena de poblacions han canviat el nomenclàtor per recordar aquell dia angoixant i homenatjar els ferits. A Torrelameu, a la Noguera, ja han anat un pas més enllà. S'hi dedicaran nou carrers als líders independentistes empresonats, i una plaça als que han marxat a l'exili.

Aquesta petita població de la Noguera ja té una llarga trajectòria independentista. Només cal recordar que va ser el primer poble de Catalunya a celebrar la Fira de la República Catalana, ara fa tot just quatre anys. Un dels grans artífexs d'aquest vessant independentista del poble és el seu alcalde, Carles Comes (ERC) que ha explicat que "els nous noms dels carrers conviuran amb els que ja hi havia fins ara. Així,i una mateixa via podrà dir-se Balaguer i Oriol Junqueras", ha explicat Comes.

El canvi està previst que es faci efectiu el proper dia 9 de juny a les 12 del migdia i s'hi espera la presència de familiars de presos. Els nous carrers es diran Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Joaquim Forn, Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Josep Rull, Jordi Turull i Raül Romeva. D'altra banda, la plaça de l'Església passarà a dir-se plaça dels Exiliats, i a la placa hi figuraran els noms de Carles Puigdemont, Lluís Puig, Meritxell Serret, Toni Comín, Clara Ponsantí, Marta Rovira i Anna Gabriel. Per Comes "és també una manera de diferenciar els que estan presos dels que es troben a l'exili". Es tracta d'una iniciativa pionera a les terres de Lleida i també a Catalunya que es materialitzarà en una jornada on s'espera comptar amb l'assistència de familiars dels presos i exiliats. El passat mes d'abril, Torrelameu ja dur a terme una iniciativa singular penjant les banderes de Suïssa, Alemanya i Bèlgica a la façana de l'Ajuntament com a reconeixement a la seva "democràcia i llibertat".

Carrers 1 d'octubre

Que l'1 d'octubre és un dia que perdurarà en la memòria dels catalans ho tenim molt coll avall. El record, però, també es farà permanent en molts pobles de Catalunya que han volgut canviar o afegir aquesta data als seus carrers i places. Ja són més d'una vintena a tot el país i van començar a llocs com Sant Julià de Ramis (Gironès), municipi on havia d'anar a votar Carles Puigdemont i on no va poder fer-ho. Han batejat la plaça del Pavelló com a plaça 1 d'octubre. D'altres canvis s'han produït en llocs amb menys simbolisme però amb la mateixa voluntat fèrria. A Cervera s'ha canviat el nom del fundador de la Guàrdia Civil (Duque de Ahumada) per 1-O. El nom es va triar en una votació entre els veïns.

De fet, en la majoria dels casos han estat les propostes veïnals les que han fet possible canviar els noms dels carrers. Hi ha hagut poblacions que fins i tot han anat un pas més enllà: és el cas de Palau d'Anglesola (Pla d'Urgell). L'últim ple municipal del 2017 va aprovar canviar el nom de la plaça d'Espanya per plaça de l'1 d'Octubre. També el de l'avinguda Poal per avinguda de la Pau i, tenint en compte els suggeriments dels veïns, es va posar nom a dues places que fins aleshores no en tenien: les flamants plaça de la Independència i plaça de la República.

A la ciutat de Girona també es va canviar el nom de la plaça Constitució, el passat mes de febrer, per plaça 1 d'octubre. A la província de Tarragona tampoc falta el canvi de nomenclàtor a ciutats com el Vendrell o Tortosa. A Terrassa en canvi, la CUP ha proposat rebatejar del Comte Egara com a Passeig 1 d'Octubre. Podria així seguir l'estel de ciutats com Sant Cugat del Vallès, que dilluns va aprovar el canvi de nom de la plaça del Rei.

D'altres ciutats, capitals de província, com Barcelona o Lleida ho han intentat però de moment no ho han aconseguit. En el cas de la capital catalana, l'alcaldessa Ada Colau va rebutjar-ho i va dir que haurien de passar anys per fer aquest canvi. A Lleida, tot i que alguns CDR's, com el de Cappont van rebatejar una plaça amb el nom nou, des de la Paeria no s'ha mostrat mai cap voluntat de legitimar-ho.