El Tribunal Suprem s'ha oposat a concedir l'indult als presos polítics independentistes condemnats per sedició, malversació i desobediència pel procés. La Sala penal ha emès el seu informe, que és preceptiu però no vinculant per a l'Executiu espanyol, en el qual rebutja concedir la mesura de gràcia. D'aquesta manera, la decisió queda en mans del Govern de Pedro Sánchez, que té previst resoldre aquesta qüestió durant l'estiu després d'estudiar els dictàmens del Suprem i la Fiscalia, tots dos negatius.

Els magistrats consideren que no s'ha vulnerat el principi de proporcionalitat de les penes a les quals van ser condemnats i que no hi ha prova o indici de penediment. Subratllen també que els arguments en els quals es basen les diverses peticions d'indults realitzades per tercers desenfoquen el sentit de l'indult perquè dibuixen una responsabilitat penal col·lectiva i, a més, busquen que el Govern espanyol corregeixi la sentència dictada pel Tribunal Suprem.

L'informe sosté que les raons per demanar l'indult perden justificació "quan es presenten com a presos polítics aquells que han estat autors d'una mobilització encaminada a subvertir unilateralment l'ordre constitucional". La sala penal afirma que "la constatació del fracàs dels fins de prevenció especial" de la condemna els "obliga a rebutjar l'indult sol·licitat a favor dels condemnats" perquè no veu que s'hagi complert "la finalitat que legitima la seva imposició".

El Suprem critica que els escrits de petició d'indult "es dirigeixen al govern amb la pretensió que corregeixi la injustícia de la sentència d'aquesta sala". "I no és aquest, sense cap mena de dubte, el sentit i finalitat de l'indult", afirma. "L'indult no es pot presentar com l'últim mecanisme per reparar la suposada vulneració de drets fonamentals", avisa.

Falta de penediment

L'alt tribunal destaca que no existeix "la més mínima prova o el més dèbil indici de penediment". L'informe argumenta que no s'albira "voluntat de retrobament amb l'ordre jurídic menyscabat pel delicte" i que, fins i tot, els condemnats han expressat "la seva voluntat de reincidir en l'atac als pilars de la convivència democràtica".

Marchena cita com a exemple Jordi Cuixart i la seva intenció de tornar-ho a fer. Per al tribunal, aquestes paraules són "la millor expressió de les raons per les quals l'indult es presenta com una solució inacceptable per l'anticipada extinció de la responsabilitat penal". El Suprem considera que expressen "una actitud antidemocràtica" perquè assumeix que "la mateixa consciència i el compromís social que cada ciutadà subscriu l'autoritzaria a esmicolar les bases de la convivència".

Toc d'atenció a presons

El Suprem critica l'actuació de l'administració penitenciària catalana i l'acusa d'haver "unificat de forma contumaç el règim i tractament dels 'presos del procés' sense atendre a l'evolució personal i individualitzada de cadascun d'ells". Això "ha entorpit de forma notable el compliment dels fins de la pena alimentant la ficció d'un subjecte col·lectiu, que seria titular del dret a la progressió en grau i, ara, del dret a l'indult".