Público
Público

DIADA NACIONAL DE CATALUNYA La primera Diada amb presos i exiliats

Els principals actes del sobiranisme per a aquest 11 de setembre, el primer després de l'aplicació del 155, se centren en la reivindicació en favor de la llibertat de presos i exiliats, amb la gran manifestació de l'ANC i Òmnium cridant a "fer  República". Els nou presos i preses polítiques i les set persones exiliades signen un escrit conjunt per remarcar  l'excepcionalitat d'aquest onze de setembre, reclamar la seva absolució i advertir que qualsevol proposta que pugui fer el Govern central ha de "respectar la voluntat majoritària del poble de Catalunya".

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Aspecte d'una part de la manifestació per la Diada  de 2017/ EFE

Arriba una nova Diada acompanyada de la màxima expectació i amb el clima polític carregat. En aquesta ocasió, per ser la primera després del referèndum d'autodeterminació de l'1-O i la declaració d'independència simbòlica del 27-O, després de l'aplicació del 155 i –sobretot–, amb dirigents sobiranistes presos i exiliats per aquests fets. Els presos i exiliats, de fet, seran el leitmotiv principal de la major part d'actes convocats, unint tot l'independentisme malgrat les seves diferències ideològiques –dividit entre els que reclamen implementar ja la república i els que prefereixen augmentar els suports abans de donar qualsevol pas unilateral–. Però no pas al conjunt del sobiranisme, amb els Comuns desmarcant-se un any més del plat principal: la gran manifestació de l'11-S.

Per aquest any, els organitzadors de la ja tradicional manifestació independentista de la jornada, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, han triat l'Avinguda Diagonal de Barcelona, àmplia i agraïda per a les fotos des de dalt, amb la intenció de tornar a protagonitzar, per setè any consecutiu, poderoses imatges d'una massiva mobilització. En aquesta línia, i com en d'altres ocasions, s'insta els participants a abillar-se amb un mateix color, aquesta vegada el corall, el mateix de les brides de les urnes de l'1-O, i també s'ha preparat una samarreta per a l'ocasió. Els organitzadors conviden igualment els manifestants a portar pancartes amb lemes de lliure elecció, perquè "aquest any, el protagonista serà la teva veu", segons el material promocional de la protesta.

Quatre cents mil inscrits

També com altres anys, la concentració arrencarà a la molt simbòlica hora de les 17:14 –al·ludint a la data de 1714–, i, com a novetat, aquest any començarà amb els manifestants en silenci i amb les seves pancartes ocultes. Un silenci que s'anirà trencant per trams, formant una "onada" reivindicativa. Segons dades fetes públics pels organitzadors aquest diumenge, la xifra d'inscripcions a la manifestació supera ja les 400.000.

La manifestació d'enguany porta per lema Fem la República Catalana, apostant clarament per la via exprés que reivindica part de l'independentisme, singularment el que s'articula entorn de la Crida per la República que impulsa Carles Puigdemont i la direcció de l'ANC, a més de la CUP. Diferent visió es té des d'ERC, que des del 21D va fer un gir a la seva estratègia i prefereix ara aparcar les vies unilaterals fins a ampliar la base independentista, interpretant que el 47% obtingut als comicis per la suma de l'independentisme no és encara suficient.

Aquesta estratègia passa en part per sumar-hi sobiranistes no necessàriament independentistes, com els de l'àmbit dels Comuns. Aquests, no obstant això, estaran absents de la manifestació de l'ANC i Ómnium, a la qual no enviaran representants, i se cenyiran a un perfil baix, enviant només una delegació als actes institucionals, i celebrant un homenatge a Salvador Allende, a les 10:30 del matí del dia 11. A diferència d'altres anys, no organitzaran cap acte propi amb pretensions de contraprogramar la manifestació, i la seva màxima líder en aquests moments, Ada Colau, no està anunciada per a cap dels actes.

Article conjunt dels presos polítics i dels exiliats

"L'escenari de repressió prolongada i el record de l'1 d’octubre fan absolutament excepcional aquest Onze de Setembre. Tenim la convicció que, lluny de la voluntat dels qui voldrien que desistíssim, el proper dimarts viurem de nou una jornada de reivindicació, dignitat i autoestima col·lectiva, units en la pluralitat, com sempre hem fet en les grans mobilitzacions de país". Els nou presos polítics i els set  dirigents exiliats han encapçalat d'aquesta manera un article que aquest dilluns publiquen quatre rotatius catalans.

Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Marta Rovira, Anna Gabriel, Meritxell Serret, Clara Ponsatí, Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Toni Comín i Lluís Puig fan una crida a "omplir una vegada més els carrers de Barcelona en un exercici de determinació pacífica i transversal", en un escrit titulat amb la reclamació de Llibertat, justícia i democràcia i amb la reivindicació de la República Catalana.

Afirmen sentir-se "hereus dels lluitadors antifranquistes i del llegat del conjunt del catalanisme, el sobiranisme i l’independentisme, que sempre ha treballat per enriquir l’imaginari col·lectiu de país, des de l’empatia i sense demanar renúncies a ningú ni dels seus orígens, ni de la seva llengua ni de la seva identitat".

Recorden la "resposta unitària" que es va donar en manifestacions contra "la sentència de la retallada de l’Estatut, o el 'No a la guerra', la defensa del territori, el clam unànime de 'Volem acollir' i el rebuig al terrorisme. I, d’una manera especial, davant la violència desfermada dels cossos i forces de seguretat de l’Estat, durant la celebració del referèndum d’autodeterminació".

Argumenten la reivindicació de 'llibertat', perquè consideren que "el seu retrocés és avui ben visible a l’estat espanyol", tant en la legislació com en "l’acció polititzada i no ajustada a dret d’alguns responsables dels cossos policials, de la fiscalia i dels mateixos tribunals".

Demanen 'justícia', perquè consideren que "no hi ha delicte" en la seva actuació, que Europa ho ha dictaminat "de manera meridianament clara", assenyalen que "alguns membres de la justícia espanyola s’obsessionen en una croada descontrolada" i afirmen que l’absolució és l’única resposta que esperen.

Reivindiquen 'democràcia' i "un diàleg que ha de ser sincer, honest, obert, sense límits, on es pugui parlar de tot en el marc de la convivència i el respecte mutu". Afirmen que no descarten res "sempre que sigui pacífic i democràtic", però adverteixen que "qualsevol proposta del govern de Pedro Sánchez ha de respectar la voluntat majoritària del poble de Catalunya".

La República, asseguren, representa la "concreció de tantes voluntats expressades al carrer i les urnes a favor dels drets i les llibertats, que ens connecten amb un món més just, més sensible i tolerant".

I conclouen amb una crida a "sindicats, patronals, col·legis professionals, entitats del tercer sector i al conjunt de la societat catalana perquè s’impliquin en la defensa dels drets i les llibertats universals. Aquells que ens vàrem haver de guanyar des dels carrers, desafiant el règim franquista, que van fer créixer barris i van contribuir al progrés econòmic i que hem reivindicat sense por cada vegada que la injustícia ha aparegut en algun racó de món".

L'acte institucional pels presos

Com és tradicional en els últims anys, l'acte institucional que organitzen el Govern i el Parlament se celebrarà el dia 10 –deixant així el protagonisme de la Diada a la manifestació independentista–. Aquest any, l'eix principal versarà sobre els presos i exiliats i la vulneració de drets fonamentals. Ja des del cartell promocional –molt criticat per l'oposició espanyolista–, que presenta les quatre barres de la senyera ocultades amb cinta aïllant.

L'acte aquest any tindrà forma de "marxa de llum", des del Parlament, doni arrencarà a les 20:30h, fins al Palau de la Generalitat, amb els presidents d'ambdues institucions, Roger Torrent i Quim Torra al capdavant, amb la idea simbòlica de "portar la llum a la seu del Govern de Catalunya", mesos després que aquesta "hagi estat en una foscor i paràlisis imposades per l'aplicació de l'article 155".

El Govern ha deixat clar que l'acte pretén "retre homenatge i recolzar als presos polítics i exiliats", en aquesta situació per "haver possibilitat l'exercici del dret a la llibertat que tenen els pobles".

També gairebé institucionals són les ofrenes florals davant el monument a Rafael de Casanova, que partits i entitats de tot tipus realitzen al llarg del matí del dia 11. Aquest any, les ofrenes estan en part en el punt de mira, per ser el punt on és més factible que es puguin produir enfrontaments verbals entre diversos grups. Especialment, després d'un estiu caracteritzat per la polèmica dels llaços grocs i l'ús de l'espai públic.

També el dia 11 hi haurà altres manifestacions sobiranistes, les que protagonitza l'esquerra independentista –incloent-hi la CUP–, que s'ha desvinculat parcialment de JxC i ERC, en considerar que el Govern no està disposat a "plantar cara" per implementar la República. Aquestes marxes, a Barcelona i descentralitzades pel territori català, no obstant això, no coincidiran a la mateixa hora de la gran manifestació de la ANC i Ómnium, a la capçalera de la qual la CUP també enviarà representants.