El jutjat social número 8 de Barcelona ha dictat la primera sentència que atribueix la mort d’un extreballador del Metro de Barcelona a l’exposició a l’amiant al lloc de treball. La resolució estableix que l’origen del mesotelioma (un tipus de càncer) que li va causar la mort l’any 2019 va ser "estar en contacte amb l’amiant durant més de 20 anys" mentre desenvolupava les seves tasques professionals, entre els anys 1988 i 2008.

L'home era auxiliar tècnic de manteniment i reparació de sistemes elèctrics i estava adscrit a la unitat del sistema digital de dades, que veu tant els combois de transport com les instal·lacions ferroviàries, especialment els túnels. Per això, la sentència reconeix que la mort va ser per malaltia professional i concedeix la pensió de viudetat del 100% a la seva dona. La companyia TMB ja ha anunciat que recorrerà la decisió.

Per primera vegada, una sentència judicial considera acreditat que l’exposició a l’amiant present tant als combois com a les instal·lacions del Metro de Barcelona, especialment als túnels, és responsable de la defunció d’un extreballador de l’empresa municipal de transport suburbà.

El jutjat assenyala amb contundència que el contacte continuat amb l’amiant és "amb gairebé absoluta certesa" l’origen del mesotelioma pleural que l’any 2019 va acabar amb la vida del treballador, que entre els anys 1988 i 2008 va treballar al Metro, primer com a auxiliar tècnic en instal·lacions elèctriques i posteriorment com a especialista del servei digital de veu i dades, "en contacte directe amb els combois i amb els sistema elèctric del Metro de Barcelona".

La sentència acull l’argument de la demanda presentada pel Col·lectiu Ronda en representació de la família. Sobre la presència d’amiant als combois i les instal·lacions del suburbà barceloní, el magistrat recorda que un informe d’Inspecció de Treball "conclou que l’empresa demandada reconeix la presència d’amiant i materials amb amiant a les instal·lacions i túnels del Metro, motiu pel qual des de l’any 1987 es realitza una gestió de l’exposició a l’amiant", i que aquests materials "han estat presents als combois ja sigui als motors o a les sabates de fre, cosa que implicava l’emissió de fibres d’amiant a l’ambient, especialment als túnels".