Público
Público

El procés explicat per a ‘dummies’ (cinc preguntes i respostes)

A un dia que comenci el judici, els equips jurídics dels 12 dirigents independentistes processats ultimen les seves estratègies, entre crítiques al Tribunal Suprem per no haver fet pública la data d'inici amb una mica més de temps -només van tenir 11 dies-. S'espera que el judici s'allargui durant 3 mesos, amb sessions de matí i tarda, tres dies a la setmana. La pena màxima demanada per la Fiscalia és de 25 anys -per a Oriol Junqueras- i està previst que compareguin més de 500 testimonis, tot això sota la mirada de 600 periodistes, i amb l'horitzó del recurs als tribunals europeus.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Vista general de la Sala Penal del Tribunal Suprem on tindrà lloc el judici del Procés, que començarà el 12 de febrero. No es recorda al Suprem un cas que hagi exigit una logística de tal magnitud a l'alt tribunal, ja transformat i adaptat per acollir el judici del procés, probablemente el más mediátic de la seva història, amb més de 600 periodistes acreditats de 170 mitjans nacionales i internacionals. EFE/Angel Díaz ***POOL***

El Tribunal Suprem s'enfrontarà des d'aquest dimarts al titànic repte de jutjar el 'procés' català, pel qual 12 dirigents independentistes estan acusats de la suposada comissió de greus delictes. Les defenses esgoten aquests dies els terminis, després de demanar sense èxit a l'Alt Tribunal que posposi l'arrencada del judici, la data del qual es va comunicar amb només 11 dies d'antelació.

A escassos mesos de les eleccions del maig, i tenint en compte els equilibris parlamentaris, i que l'acusació particular l'exerceix un partit d'ultradreta, es fa evident que el procés tindrà un enorme impacte en el tauler polític. Amb diverses incògnites per buidar -per exemple, l'idioma triat per algun dels processats per declarar-, l'Alt Tribunal s'esforça per presentar-se com a garant de la màxima "transparència", per oferir la seva millor cara, conscient de la rellevància del procediment.

Més de 600 periodistes de 150 mitjans de comunicació -50 d'ells estrangers- ja s'han acreditat per seguir el desenvolupament del judici a la seu del Suprem, al centre de Madrid. I cada pas acosta més a les defenses a l'horitzó dels tribunals europeus, última etapa del camí si no aconsegueixen els seus objectius en aquesta etapa. Aquestes són les claus del procés, en cinc preguntes i respostes.

Qui intervindrà al judici?

Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són quatre dels processats -9 dels 12 estan a presó provisional- que s'exposen a les peticions de presó més elevades-. Forcadell porta a la presó preventiva des de març de 2018; Junqueras des de novembre de 2017. Els Jordis van ser els primers a veure's privats de llibertat, el 16 d'octubre de 2017, només dues setmanes després del referèndum de l'1-O.

Per part seva, el tribunal l'integren el magistrat Manuel Marchena, president de la Sala penal del Suprem, i altres sis magistrats. Marchena va quedar sota els focus de l'opinió pública al novembre, quan va ser proposat pel PP i PSOE per presidir el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), l'òrgan de govern dels jutges. L'acord entre conservadors i socialistes va saltar pels aires pocs dies després del seu anunci, després de conèixer-se els missatges del portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó. Cosidó, exdirector general de la Policia amb el Govern de Mariano Rajoy, va remetre als senadors del PP un missatge de whatsapp en el qual, davant les crítiques sobre el repartiment de seients al CGPJ acordat amb el PSOE, defensava que amb la designació de Marchena els conservadors continuarien "controlant la Sala Segona des de darrere". El Magistrat es va autodescartar com a candidat després de conèixer-se els missatges de Cosidó -tots dos demanats com a testimoni pel judici, si bé la mateixa sala que presideix Marchena ho ha rebutjat-. "El whatsapp atribuït al Sr. Cosidó el retrata a ell (si fos seu, qüestió en la qual no entrem)", va dir la sala.

Imatge del monitor de la sala de premsa de l'Audiència Nacional de San Fernando de Henares del presidente del govern espanyol, Mariano Rajoy, prestant declaració com a testimoni al macrojudici de corrupció de la trama Gürtel. EFE/Chema Moya

A l'acusació, la Fiscalia i l'Advocacia General de l'Estat compartiran estrada amb la formació ultradretana Vox, representada pel seu número dos, Javier Ortega Smith. El judici és el perfecte altaveu mediàtic per la formació d'ultradreta, i aquest partit no es molesta en ocultar-lo. De fet, les defenses han demanat al tribunal que aparti a Vox d'aquesta causa, sense èxit, i part d'elles han avançat que no contestaran les seves preguntes.

Al seu programa electoral, el partit de Santiago Abascal defensa la il·legalització de partits independentistes, així com la supressió de l'autonomia catalana. També presumeix de que basarà la seva actuació a la causa en les "proves" presentades, si bé aquest partit no ha demanat la consideració de ni una sola prova documental -sí de 60 testimonis, 57 d'ells acceptats-.

De fet, hi ha més de 500 testimonis citats, sumant tots els proposats per les parts. Entre ells destaquen Mariano Rajoy, expresident del Govern -que també va atestar a la Gürtel, la trama corrupta que va servir per a expulsar-lo de la Moncloa-, Soraya Sáenz de Santamaría, exvicepresidenta de l'Executiu; Cristóbal Montoro, exministre d'Hisenda; el lehendakari Íñigo Urkullu o l'expresident de la Generalitat Artur Mas, entre altres.

De què se'ls acusa?

No tots els casos són iguals, i hi ha diferents peticions de pena. Per a la Fiscalia, l'Advocacia i Vox, els processats han intentat aconseguir costi el que costi la independència de Catalunya, a més d'orquestrar des de les institucions catalanes -menys Sànchez i Cuixart- el full de ruta cap a aquest objectiu, desoint així els pronunciaments del Tribunal Constitucional i altres instàncies judicials.

Els líders independentistes Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Joaquim Forn, Jordi Cuixart, Josep Rull i Raül Romeva a la presó de Lledoners.

Pel seu paper com a màxim dirigent del Govern -atès que l'expresident Carles Puigdemont segueix a Bèlgica-, Junqueras s'enfronta a una petició de 25 anys de presó pels delictes de rebel·lió i malversació; la Fiscalia reclama per a ell 12 anys de presó per sedició i malversació, mentre els ultradretans de Vox disparen la seva petició fins als 74 anys de privació de llibertat, per dos suposats delictes de rebel·lió i malversació.

Al desembre, el fiscal Jaime Moreno va utilitzar la vista dels articles de pronunciament previ per assegurar que el procés va ser "un atemptat greu a l'interès general d'Espanya". 

No obstant això, a la sentència sobre la consulta del 9 de novembre de 2014, donada a conèixer al gener, l'Alt Tribunal ja es va pronunciar sobre moltes de les qüestions que inevitablement haurà d'abordar en aquesta sentència, sempre referint-se al 9-N: "No existeix dret a votar en una consulta convocada al marge de la legalitat"; "La condemna no es recolza en la convocatòria d'una consulta il·legal, sinó en el fet de desobeir un mandat del Tribunal Constitucional", va resoldre llavors.

Per part seva, amb diferents matisos, les defenses denuncien la vulneració de diversos drets dels seus representats. L'estratègia dels lletrats de Cuixart -J'accuse a l'Estat-, és diferent de la de l'equip legal de Junqueras o a la de Forcadell. Hi ha escrits de defensa més tècnics, uns altres més polítics, però els lletrats insisteixen en el que els uneix.

Tots ells coincideixen en denunciar la regressió en matèria de drets a Espanya, no únicament pel que fa al procés. També asseguren que en tot moment han actuat de manera cívica, pacífica, sense saltar-se les lleis. El seu relat es construeix sobre la idea que el judici és en realitat un intent del règim del 78 per mantenir els seus privilegis, i que aquest intent

Quina és la clau del judici?

La defensa del pacifisme dels acusats que enarboren els lletrats xoca frontalment amb la tesi de la Fiscalia -que sí que aprecia violència en el procés- , i especialment contra el de Vox -que repeteix aquesta paraula fins a 57 ocasions en el seu escrit d'acusació. Si es va donar o no violència és la clau del judici, així com la diferència fonamental entre les posicions de l'Advocacia i el Ministeri Públic. La primera va demostrar al novembre el seu canvi de criteri, en eliminar qualsevol referència a la paraula "violència" a l'escrit d'acusació. Anteriorment sí que l'apreciava, i aquesta és la base per poder acusar i condemnar per rebel·lió.

Ara com ara, a Espanya només s'ha condemnat per aquest delicte als autors del cop d'estat del 23-F. La Fiscalia argumenta que sí que es va donar aquest delicte, mentre que l'Advocacia es decanta per la sedició. "Són reus del delicte de rebel·lió els que s'alcessin violenta i públicament per a qualsevol de les finalitats següents: 1r Derogar, suspendre o modificar totalment o parcialment la Constitució", resa l'article 472 del Codi Penal. "Són reus de sedició els que, sense estar compresos amb el delicte de rebel·lió, s'alcin pública i tumultuàriament per impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les Lleis o a qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic, el legítim exercici de les seves funcions o el compliment dels seus acords, o de les resolucions administratives o judicials", recull l'article 544.

Organitzacions judicials com Jutges per a la Democràcia, catedràtics i altres experts han defensat que el tipus penal de la rebel·lió no quadra amb el cas del procés. De fet, el rebuig de tribunals europeus a extradir a exmembres del Govern fugits per aquests delictes ha estat molt criticat pel PP, mentre el president del CGPJ ja en funcions, Carlos Lesmes, ha defensat sempre la feina de la Justícia espanyola.

Quins terminis hi ha?

El judici arrencarà el 12 de febrer -malgrat les peticions d'ajornament de les defenses- i ara com ara només hi ha agendades sis sessions de treball (l'última, el 21 de febrer). Els presos van ser traslladats des de Catalunya a Madrid l'1 de gener -els set homes van ser portats a Soto del Real, les dues dones a Alcalá Meco-.

Concentració a Barcelona convocada por l'ANC per donar suport als presos independentistes. /EFE

Les sessions se celebraran de dimarts a dijous, de 10.00 a 18.00 hores aproximadament -els presos provisionals menjaran en una sala de l'Alt Tribunal-. El Suprem espera que el judici no es prolongui durant més de 3 mesos, per la qual cosa confia a tancar aquesta fase abans de les eleccions europees, autonòmiques i municipals de maig. En cas de complir-se aquest calendari, la sentència podria estar llesta abans de l'estiu.

El judici començarà amb qüestions prèvies -les defenses denunciaran la vulneració dels seus drets-, i seguirà amb els testimoniatges dels acusats i dels testimonis, per continuar amb les proves pericials i amb la lectura de conclusions finals.

Per què és tan important?

Aquest és l'esdeveniment judicial i polític de l'any, i en opinió d'alguns juristes i dirigents polítics, de la Democràcia espanyola. El seu impacte en les eleccions de maig és inevitable, tenint en compte que una formació ultradretana a la qual els sondejos vaticinen una forta irrupció en aquests comicis té garantida l'atenció mediàtica pel seu paper com a acusació.

Per no parlar que l'Executiu de Pedro Sánchez només compta amb 84 diputats al Congrés, i per tant requereix dels vots d'ERC i PDeCAT per impulsar iniciatives a la cambra. L'arrencada del judici coincideix també amb la primera votació del Projecte de Llei de Pressupostos Generals de l'Estat per a 2019 a la Cambra Alta -12 i 13 de febrer-, i el rebuig dels partits catalans a donar suport als comptes del Govern del PSOE suposa un dur cop per a l'Executiu, que necessita els seus vots per a aprovar-les.

Això, sense comptar amb l'enorme impacte que ha tingut el procés a l'ecosistema social, polític i econòmic català, però també a escala estatal, o el llarg període que els presos provisionals han passat entre reixes, a l'espera de judici.
Organitzacions civils catalanes i partits polítics ja han anunciat concentracions, a Madrid i a Catalunya, i s'espera que destacats dirigents sobiranistes i fins i tot membres del Govern, com el president Quim Torra, assisteixin al judici.

Conscient de tot això, el Suprem s'ha llançat a vendre el seu esforç per dotar de la màxima "transparència" al procés. El prestigi del sistema judicial i polític està en joc. I totes les parts ho saben.