"Ningú liquidarà la Constitució espanyola, la unitat nacional i la sobirania nacional". Així es va manifestar Mariano Rajoy a Brussel·les el dijous, data en què també va respondre a la carta de Carles Puigdemont acusant-lo de voler "trencar la convivència a Catalunya".

En les últimes setmanes, el Govern central ha endurit les seves declaracions respecte al referèndum sobiranista que la Generalitat pretén dur a terme a Catalunya. Unes advertències que, malgrat l'anomenada 'Operació Diàleg' liderada per Soraya Sáenz de Santamaría, no difereixen massa de les amenaces que ja va llançar l'anterior Executiu el 2014, any en què l'anterior cap del govern català, va aconseguir organitzar el 9-N .

Artur Mas va acabar essent jutjat i inhabilitat per aquest acte i aquesta és, precisament, la primera part de l'estratègia de l'Executiu central per frenar l'independentisme de Junts pel Sí i la CUP. "Estem disposats a impedir que es pugui arribar a posar urnes [aquest cop]. Els que col·laborin, posant una urna o deixant un local, tindran conseqüències i responsabilitats penals", va sentenciar la ministra de Defensa en to amenaçador en una entrevista a la Cope .

I és que igual que al seu dia va ser Pedro Morenés, ara és María Dolores de Cospedal qui sembla l'encarregada de llançar els missatges més extrems de la 'política de la por'. "Si tothom compleix el seu deure, no caldrà cap actuació de l'Exèrcit", va sentenciar el seu antecessor tot just dos mesos abans que se celebrés la consulta del 9-N del 2014. "Si les amenaces [de la Generalitat] es transformen en fets, el Govern haurà d'utilitzar tots els mitjans que li dóna l'Estat de dret ", va repetir ella gairebé tres anys després en una altra entrevista a Onda Cero.

La també secretària general del PP ha dit no voler avançar-se als esdeveniments i va anunciar que el Govern espanyol actuarà "amb proporcionalitat" a les actuacions que "pas a pas" vagi donant l'Executiu català. Però, com va passar en l'anterior ocasió, no descarta haver d'utilitzar a l'Exèrcit o l'article 155 de la Constitució -que suspendria l'Autonomia de Catalunya- per impedir el referèndum. "El Govern té molts instruments jurídics i d'un altre tipus al seu abast i, si es compleixen les amenaces, s'utilitzarien els que cregui més convenient el Govern i el Parlament", ha conclòs Cospedal.

Invitació al Congrés

Mentrestant, la resta de l'Executiu pretén donar una imatge més amable, amb l'estratègia de la vicepresidenta, que s'ha desplaçat en nombroses ocasions a actes culturals i econòmics a Catalunya, o la del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, prometent inversions en els seus pressupostos generals de l'Estat, pretén convèncer els catalans. "El Govern es preocupa pel que de veritat els importa als ciutadans ", repeteixen com un mantra una i altra vegada.

A més, davant de l'immobilisme habitual de Rajoy davant l'independentisme, aquesta vegada el Govern insisteix que sí està disposat a "dialogar" amb Puigdemont. Això sí, sempre que en aquest diàleg no s'inclogui una negociació sobre el dret a decidir. Una línia vermella que també va marcar Sáenz de Santamaría en les seves reunions amb el número dos de la Generalitat, Oriol Junqueras, i que ara ha tancat el president en la seva carta al seu homòleg català.

No obstant això, tots dos han convidat Puigdemont a defensar les seves propostes al Congrés dels Diputats, on saben que els partits autoanomenats "constitucionalistes" (PP, PSOE i Ciutadans) tombaran qualsevol proposta de referèndum, de la mateixa manera que va ocórrer a l'abril de 2014 . Rajoy i Alfredo Pérez Rubalcaba es van aliar llavors per impedir el traspàs de competències a Catalunya perquè pogués celebrar la consulta.

Després, la Generalitat va seguir endavant i van començar les amenaces. Rajoy no només va advertir de les conseqüències econòmiques que comportaria la independència de Catalunya per als catalans ( "Sortiran de la UE, de l'euro, de l'OTAN ...", va enumerar), sinó que va amenaçar amb arribar a qualsevol extrem per impedir el 9 -N. "El Govern té a punt totes les mesures per impedir la consulta", deia aleshores.

Unes paraules que avui tornen als titulars com a mesura de pressió per frenar el que tant el Govern com el PP consideren "un disbarat des de qualsevol punt de vista: polític, jurídic i social", diu l'argumentari del partit referent a això. "És intolerable el xantatge i l'amenaça que s'ha posat a sobre de la taula", sentencien els conservadors davant les informacions que asseguren que la Generalitat té ja preparada una declaració d'independència unilateral en cas que no prosperi el referèndum.

"És molt difícil trobar un precedent tan antidemocràtic", afegeixen les directrius de Rajoy a la resta del seu partit. Una manera de passar la pilota a la teulada de Puigdemont, acusant-lo de voler fer "un cop d'Estat". 'Política de la por' en tots els sentits.