Público
Público

PROCÉS SOBIRANISTA Òmnium Cultural fa una "Crida" en defensa de la democràcia i contra la brutícia de l'Estat

L'entitat posa en marxa una campanya amb la voluntat "d'aglutinar tots els demòcrates" en un moment crucial.  La iniciativa inclou la difusió del documental Las cloacas de Interior  a totes les capitals de comarca i a les principals poblacions de Catalunya

Joan Tardà, Dolors Sabater, Jordi Cuixart, i Jaume Roures, en acte de presentació de la Crida per la Democràcia

Òmnium Cultural posa en marxa 'Crida per la Democràcia', una campanya per defensar el referèndum, denunciar els atacs sistemàtics de l'Estat contra Catalunya i les mancances democràtiques del règim.

Per explicar-la, el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, ha comptat amb significatives col·laboracions: Jaume Roures, de Mediapro; David Fernàndez, exdiputat de la CUP; Dolors Sabater, alcaldessa de Badalona; Xavier Trias, lider del PDeCAT a l'Ajuntament de Barcelona, Joan Tardà, diputat d'ERC al Congrés dels Diputats, i Manuel Delgado, antropòleg vinculat al partit EUiA.

Òmnium ha fet d'aquesta manera, amb la participació de personalitats ben diverses, un doble gest en favor de la unitat sobiranista, qüestionada en els darrers dies per les diferents preses de posició en relació a la legalitat i les garanties del referèndum, i de resposta a les amenaces de l'Estat contra les institucions catalanes i els seus representants.

Jordi Cuixart ha declarat que la "Crida" neix "amb l'ambició d'aglutinar tots els demòcrates de Catalunya".

Ha explicat que la campanya farà servir mitjans de telefonia mòbil per mantenir informada la ciutadania i ha anunciat que Òmnium Cultural ha organitzat la difusió, dijous i divendres vinents, del documental Las Cloacas de Interior, dirigit per Jaume Roures, a totes les capitals de comarca i principals poblacions de Catalunya.

"Que la gent en parli"

Roures ha explicat que convé que el documental es vegi, però que el més important és que la gent en parli sobre aquestes estructures paral·leles, que existeixen a Interior però també a altres nivells de l'Estat i que des de fa anys s'utilitzen contra adversaris del partit que governa.

​El responsable de Mediapro ha posat èmfasi també en la necessitat de prendre consciència del fet que "les lleis, el que és just i el que és legal no sempre coincideixen".

Xavier Trias, que ha explicat que gràcies al que s'ha pogut conèixer a través del documental, basat en bona mesura en informació que revelar Público, s'han denunciat accions molt greus, que "van fer mal" entre altres a la seva persona. "Aquestes coses no es poden deixar passar", ha dit el dirigent del PDeCAT.

Trias ha manifestat la seva sorpresa davant el que li diuen des d'alguns partits, que li aconsellen que consideri aquest fets com aigua passada. Ell però ha tornat a denunciar, amb noms i cognoms, persones com Jorge Fernández Díaz, Alicia Sánchez Camacho o Jorge de Moaragas, directament implicades en les anomenades clavegueres de l'Estat i que encara segueixen ocupant càrrecs públics.

Manuel Delgado, Joan Tardà, Dolors Sabater, Jordi Cuixart, Jaume Rores, Xavier TRias i David Fernàndez, a l'acte de presentació de la Crida per la Democràcia

Manuel Delgado, Joan Tardà, Dolors Sabater, Jordi Cuixart, Jaume Roures, Xavier Trias i David Fernàndez, a l'acte de presentació de la Crida per la Democràcia

Institucions al servei de lluites

L'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, ha parlat en nom del "municipalisme emancipador" i ha dit que aquesta Crida per la Democràcia és una iniciativa "imprescindible", com ho van ser en el seu dia, la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes o la campanya 'Català a l'Escola'.

Sabater ha manifestat que la gent com ella, que procedeix dels moviments socials, té "l'obligació de posar les institucions al servei d'aquestes lluites", que mobilitzacions com les que van començar el 10J de l'any 2010, en favor del dret a decidir, o amb el 15M a les places, posen en contradicció el règim del 78, que ccal que vagin juntes per poder reeixir, i que ara els ajuntaments es troben "en primera linia en la lluita per revertir les retallades".

"L'Estat va contra els municipis", ha dit Sabater, recordant que el seu ajuntament va ser objecte d'una acció judicial el passat 12 d'octubre, "contra la autonomia municipal".

"L'únic risc de fractura es diu desigualtat"

El dirigent de la CUP David Fernández ha explicat que la "Crida" que avui s'ha presentat és "democràtica, democratitzant i democratitzadora", contra un Estat "demofòbic i uniformador". El que està en joc ha declarat Fernàndez és "si aquest poble pot decidir". "No ens hem d'acostumar a acceptar el que és inacceptable", ha dit en relació a qui nega la possibilitat de celebrar l'anunciat referèndum.

"L'únic risc de fractura que hi ha al nostre país", ha explicat Fernández, "es diu desigualtat", posant l'accent en la quantitat de gent que viu sense llar i en l'elevat percentatge (23%) d'afectats per l'exclusió social".


"Som el país de la Vaga dels tranvies, de la Caputxinada i del No a la Guerra", ha recordat el dirigent de la CUP, que ha acabat la seva intervenció amb paraules de confiança en el futur: "Ens en sortirem, junts i alhora".

Joan Tardà ha recordat la caiguda del règim monàrquic, l'any 31, i que això va fer possible el reconeixement de Catalunya com a nació. Ha declarat que l'actual règim ha optat per la "via autoritària i no pel diàleg" i que "per això utilitza les clavegueres de l'Estat".

"És evident", segons el diputat republicà, "que la democràcia espanyola se la juga amb el procés català". "Nosaltres -ha conclòs- pel nostre internacionalisme, ens comprometem en ser palanca solidària amb totes les altres nacions de l'Estat espanyol".

I Manuel Delgado ha començat aclarint que, en tant que militant d'EUiA, es considera milinat dels Comuns, que considera que aquesta força "intentan mantenir l'equilibri dins la transversalitat", però que "quan cal donar la cara per la democràcia es dona" i que quan quedi clar que el que està en joc els Comuns estaran on han d'estar. Delgado ha recordat els maltractaments que va patir per part de la policia franquista i que quan li donaven cops i l'insultaven ho feien per lka seva condició de català. La lluita actual ha dit "té una dimensió antifeixista ha dit", alhora que recordava que "mai s'ha conegut una revolució legal". 
 

¿Te ha resultado interesante esta noticia?