El 'no' contra la pròrroga de "l'escut social" força protestes contra Junts del Sindicat de Llogateres

Els sindicats de llogateres de Barcelona i Madrid han criticat aquest dimarts la negativa del ple del Congrés al decret òmnibus de pròrroga d'algunes de les mesures del conegut com a "escut social" del Govern espanyol, entre elles la moratòria de desnonaments a persones vulnerables. En un comunicat, les entitats de defensa de l'habitatge han acusat els partits que han tombat la iniciativa (PP, Vox i Junts) d'avalar "el desnonament de 60.000 famílies". "Aquesta decisió arriba en un moment de crisi habitacional sense precedents", han avisat en un document on també han anunciat mobilitzacions per aquest dimecres a la tarda davant la cambra baixa i a la seu de Junts a Barcelona.

La decisió de les entitats de llogateres arriba just després que el ple del Congrés hagi rebutjat per 171 vots a favor (PSOE, Sumar, ERC, Bildu, PNB i Podem) i 178 en contra (PP, Vox, Junts i UPN) el decret del govern espanyol que contenia una moratòria de desnonaments a famílies vulnerables. Junts ha votat en contra acusant l'Executiu de pretendre fer "xantatge" vinculant les pensions a altres qüestions que no hi tenen res a veure. "Nosaltres diem sí a les pensions, no a les ocupacions, i no poden obligar-nos a deixar tirades les persones que pateixen les ocupacions i els impagaments", ha afirmat la portaveu Míriam Nogueras.

Des dels sindicats d'habitatge, en canvi, avisen que el que ha decaigut amb la votació del Congrés no és un "simple decret", sinó "una de les poques proteccions" que tenien els llogaters. "Els lloguers no baixen, els fons voltor no paren de comprar habitatge i el parc públic continua sent ínfim. El missatge del Congrés és clar: l'habitatge és un negoci, no un dret. I estan disposats a defensar aquest negoci encara que el cost siguin 60.000 sentències de desnonament i un hivern de morts al carrer", avisen.

Des de les entitats consideren que al Congrés hi ha avui "una majoria parlamentària al servei del rendisme", representada pel PP, Vox i Junts. "És especialment greu el vot de Junts, tenint en compte que Catalunya és la regió que lidera el nombre de desnonaments a tot l'Estat. El seu vot en contra de la renovació d'aquesta moratòria deixa clar que actuen com a sequaços de la patronal immobiliària i dels grans propietaris. El vot del PP també reforça el negoci immobiliari, mostrant clarament la seva postura a favor del rendisme", conclouen.

Finalment, les entitats també critiquen el govern espanyol per haver estat "incapaç" de millorar "mínimament" les condicions de qui viu de lloguer. "En lloc d'impulsar polítiques contundents i fermes contra el negoci de l'habitatge, continua evitant l'urgent: protegir les llogateres. Mentre podria decretar lloguers indefinits —com farà Anglaterra amb la seva nova llei a partir de maig— o, com a mínim, aprovar una pròrroga obligatòria per als més de 600.000 contractes que caduquen aquest any, el Govern [espanyol] prefereix anunciar nous privilegis fiscals per als propietaris", alerten.

 Milers de llars en situació de vulnerabilitat  

La UGT de Catalunya ha alertat que la decisió del Congrés deixa sense protecció milers de llars en situació de vulnerabilitat social i sense alternativa residencial. A parer del sindicat, més de 13.000 llars catalanes queden ara en risc de reactivació de desnonaments, un "retrocés social greu" en un context d'emergència habitacional, motiu pel qual reclama noves iniciatives parlamentàries urgents que garanteixin la continuïtat de les mesures derogades.

La Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya ha recordat, al seu torn, que entre el 2020 i el 2025 la moratòria va permetre aturar més de 13.000 desnonaments a Catalunya i reclamen que cap família quedi al carrer. El Tercer Sector defensa la necessitat de solucions estructurals i estables, acordades amb els actors socials, que garanteixin el dret a l’habitatge més enllà de mesures d’emergència puntuals.

Greenpeace ha denunciat que el Congrés ha donat "l'esquena" a la ciutadania i al dret a un habitatge digne, especialment a les famílies més exposades a la pobresa energètica. L'organització recorda que el decret rebutjat incloïa mesures clau com la prohibició de desnonaments sense alternativa habitacional, la garantia dels subministraments bàsics i la pròrroga del bo elèctric, així com incentius per a la rehabilitació energètica d'edificis.

Finalment, la Plataforma d'Afectades per la Hipoteca ha qualificat la situació "d'alarma social" i ha advertit que fins a 70.000 famílies vulnerables podrien quedar exposades a perdre l'habitatge. La PAH ha lamentat la "irresponsabilitat política" de la cambra baixa espanyola i ha reclamat avançar cap a un nou marc legal "més garantista" que doni resposta real a la situació. En aquest sentit, ha anunciat una primera mobilització a Barcelona conjuntament amb altres organitzacions del moviment per l'habitatge.