"A causa de les seves opcions polítiques, per haver volgut organitzar una votació, persones elegides es troben empresonades, exiliades, i corren el risc de ser condemnades a dures penes de presó". En aquests termes s'han expressat 52 diputats francesos per posar de manifest la seva preocupació per la situació de  dirigents catalans implicats en l'organització del referèndum de l'1 d'octubre del 2017.

"Des de de fa molts mesos, la situació dels responsables polítics catalans perdura. Sabem que la controvèrsia sobre l'estatus de Catalunya i el futur d'Espanya és intensa" i "el nostre propòsit no és immiscuir-nos en aquest debat", afirmen els diputats, però un cop passades les convocatòries electorals han considerat necessari fer pública la seva "reprovació" davant el que sembla  un atac contra "les llibertats fonamentals i l'exercici de la democràcia".

Entre els 52 diputats que subscriuen el text, publicat a una tribuna de Le Journal du Dimanche, es troben dirigents de l'organització d'esquerres France Insoumise, com Jean-Luc Mélenchon o Danièle Obono, o com el representant  de la Unió de Demòcrates i Independents, Jean-Christophe Lagarde.

Els membres de l'Assemblea francesa afirmen que, a banda del respecte que els mereixen les normes institucionals, el debat polític no hauria de ser restringit per la repressió, per atacs contra els drets de les persones, "per algun tipus de delicte d'opinió", i de la mateixa manera que alça la veu gent d'Espanya i d'altres llocs, fan una crida a "l'asserenament de les tensions i al final de les mesures arbitràries que afecten representants del sufragi universal".

Borrell protesta i Bosch demana una solució dialogada

El ministre espanyol d'Afers Estrangers, Josep Borrell, ha reaccionat en contra d'aquest manifest i ha desqualificat obertament els representants que l'han signat: "Aquests diputats ignoren la realitat d'un país, que és un país veí, amic de França i que forma part de la Unió Europea, units pel mateix respecte a un estat de dret. Espanya és un estat de dret. Espanya és una democràcia. A Espanya el poder judicial és independent. A Espanya ningú va a la presó, ni tan sols preventivament, per les seves idees", ha declarat.

Des de la Generalitat, el conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, considera que aquest manifest demostra que la situació dels presos polítics i exiliats catalans no es un "assumpte intern", ja que "el món" demana una solució "dialogada i democràtica". "És un assumpte europeu i internacional", ha remarcat el titular d'Acció Exterior.

"Avui ha estat l'Assemblea Nacional francesa", com ja ho van fer membres del Senat d'aquest mateix país, o del Parlament Europeu. "També Nacions Unides s'ha pronunciat, altres parlaments de mitja Europa. També tenim a Amnistia Internacional o a ONGs", ha indicat Bosch.

Segons el conseller d'Acció Exterior de la Generalitat, "el món s'està pronunciant sobre el que passa aquí, està demanant respecte pels Drets humans i una solució dialogada i democràtica".

Reunió a Suïssa

Bosch ha demanat d'altra banda que es treballi per a "buscar una estratègia el més comuna possible" del sobiranisme per donar resposta a la sentència del Tribunal Suprem contra dirigents implicats en l'organització del referèndum del 2017. 

Representants de tots els partits i entitats sobiranistes s'han citat aquest cap de setmana a Ginebra (Suïssa) per a tractar d'intentar acordar una resposta unitària a la sentència del Suprem i per preparar la mobilització de la Diada de l'11 de setembre.

Una reunió a la qual ha assistit, entre altres, el president Quim Torra, el seu antecessor Carles Puigdemont, la secretària general d'ERC, Marta Rovira o la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Eisenda Paluzie.

Els participants consultats han afirmat que les converses van per bon camí però no han fet pública cap informació sobre l'abast del que puguin acordar.

Quan se li ha preguntat a Alfred Bosch per aquesta reunió de dirigents polítics i socials independentistes, s'ha limitat a dir que el Govern està parlant "amb tots aquells partits i organitzacions de la societat civil que estiguin a favor dels Drets Humans i la democràcia i que el poble català decideixi el seu futur".