Protestes contra el "xantatge" de l'Estat mentre Torra torna a demanar diàleg a Rajoy

Noves protestes al carrer. Aquest cop, contra el manteniment de la intervenció de la Generalitat a través del 155 tot i la presa de possessió de Quim Torra com a president i la designació de consellers, el que entitats i partits sobiranistes consideren un "xantatge" de l'Estat. I amb crides a la "desobediència".

"Ens posem doncs des d'avui mateix a treballar per consensuar una reacció col·lectiva que vagi més enllà de les manifestacions de protesta i que impliqui una desobediència davant d'un Estat que incompleix les seves pròpies lleis i anul·la la democràcia", afirma el manifest de l'ANC que s'ha llegit a les concentracions, i que a Barcelona ha pronunciat l'actor Joel Joan.

"El Govern espanyol ha decidit mantenir un estat d'excepció a Catalunya per evitar reconèixer el conflicte polític, i pretén acabar per la via repressiva i judicial amb la voluntat majoritària del poble de Catalunya", afirma també el text, que afegeix que l'Executiu de Mariano Rajoy "no vol negociar", sinó que el que pretén és "humiliar".

"Diguem-ho clar. Ja no som en una democràcia", ha afirmat Jordi Domingo, en representació de la Coordinadora d'Advocats. "Estan prevaricant, i ho saben", ha afegit, en referència a les actuacions de la justícia en relació als polítics catalans presos en la causa contra l'independentisme.

"No cediu amb el nomenament dels consellers", ha demanat la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, que ha instat a reunir-se amb entitats, partits polítics i associacions sobiranistes per preparar accions que mostrin que la societat catalana "no acota el cap". "I si és necessari, amb desobediència", ha precisat, alhora que ha qualificat aquest mecanisme, el de la desobediència, com a "absolutament legítim" davant lleis injustes.

Les concentracions, convocades per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i amb el suport de nombroses entitats i partits sobiranistes, han tingut lloc aquest dilluns a la tarda en cinc capitals catalanes: Barcelona (al Born), Tarragona (Plaça Imperial Tarraco), Lleida (Plaça de la Paeria), Girona (Plaça de l'U d'octubre, com es va rebatejar al febrer l'anterior Plaça de la Constitució) i Tortosa (Plaça Alfons). 

En la protesta de Girona hi ha participat Montserrat Bassa, germana de l'exconsellera destituïda i empresonada Dolors Bassa. Montserrat Bassa ha pres la paraula per explicar que ha rebut una trucada de la seva germana durant la concentració, i que aquesta li ha relatat que ha estat separada del mòdul que compartia amb l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell. Tot plegat, només unes hores després que totes dues rebessin la visita del president Quim Torra i el president del Parlament, Roger Torrent.

Torra demana diàleg

Les protestes han tingut lloc el mateix dia que Torra ha reiterat la seva oferta de diàleg al president espanyol, Mariano Rajoy -ja el va emplaçar a reunir-se tot just després de la investidura, i li va demanar una trobada formalment només prendre possessió del càrrec-, que ha fet extensiva ara al líder de l'oposició al Congrés, el socialista Pedro Sánchez. "Senyor Mariano Rajoy, per favor parlem, no pot ser. Senyor Pedro Sánchez, no pot ser, no podem tenir aquí a dos homes de bé i de pau", ha declarat emfàticament Torra als mitjans, després de visitar a la presó d'Estremera el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez.

En paral·lel a les crides al diàleg de Torra, els dos al·ludits han donat mostres de duresa davant la situació a Catalunya. Rajoy ha declarat que, per a que sigui possible el diàleg que demana Torra, cal que a Catalunya hi hagi un govern amb capacitat de "dialogar seriosament". I ha considerat "no viable" l'Executiu designat per Torra.

Sánchez, per la seva banda, ha insistit -com està fent reiteradament els darrers dies- a qualificar Torra de "racista", i ha proposat una esmena al projecte socialista de llei d'Igualtat de Tracte per a què "els càrrecs públics que actuïn plantejant fórmules de discriminació als seus ciutadans" vegin "agreujada" les sancions que contempla el projecte de llei. 

Preguntat per quin tipus d'actuacions concretes són les que proposa sancionar especialment, Sánchez ha posat l'exemple "plantejar que hi hagi immigrants que puguin accedir o no a la sanitat". Un exemple cridaner, si el que volia era acusar de "racisme" l'independentisme català. I és que es dóna el cas que el Tribunal Constitucional va suspendre el mes passat, en acceptar un recurs del Govern del PP, la llei catalana d'accés universal a la sanitat, que garantia l'accés a la sanitat publica de tots els residents a Catalunya -incloent-hi immigrants en situació irregular-. Una llei que es va aprovar al Parlament amb el vot a favor de tots els grups, excepte el dels populars, que hi van votar en contra, i l'abstenció de Cs.

Dimecres, el dia clau

Amb la formació de Govern a Catalunya bloquejada -i, per tant, també bloquejat el final de l'aplicació del 155-, totes les mirades se centren ara en aquest dimecres, quan hi ha fixats dos tràmits polítics, a Barcelona i a Madrid, d'especial rellevància per a la situació a Catalunya. D'una banda, és el dia en què està anunciada la presa de possessió dels consellers designats per Torra. Incloent-hi els presos i exiliats que rebutgen el Govern central, PSOE i Cs, que coincideixen a donar suport al manteniment del 155 per la seva inclusió en l'Executiu català escollit per Torra. En aquest sentit, caldrà veure si aquest opta per la "desobediència" que demana l'ANC, o si ajorna la presa de possessió.

D'altra banda, dimecres es debat al Congrés el projecte de Pressupostos Generals per al 2018. Uns pressupostos per als quals el PP necessita del suport del PNB, que havia assegurat des de feia mesos que no hi votaria a favor mentre es mantingués el 155 a Catalunya, però que el mes passat va rebutjar votar a favor de les esmenes a la totalitat -permetent així el debat del dimecres- a l'espera de la resolució de la situació a Catalunya, i a canvi de 70 milions addicionals d'inversió al País Basc -a més dels 500 ja previstos anteriorment- i una millora de les pensions a nivell estatal. Els nacionalistes bascos han explicat que decidiran en "el darrer minut" si voten a favor dels comptes de Rajoy. El dubte és ara si aquest enretira el 155 per afavorir aquest vot del PNB i, en cas negatiu, si el partit basc opta per mantenir-se ferm en la solidaritat amb el sobiranisme català o, si es decanta pels seus propis interessos materials en forma d'inversions, potser amb l'argument que és el propi Torra qui bloqueja l'aixecament del 155.