PSPV i Ciudadanos: un idil·li municipal que remou la consciència del Botànic

L’acord de govern a Xixona entre Partit Socialista del País Valencià (PSPV) i Ciudadanos, forjat uns dies enrere, ha sacsejat el tauler polític valencià. L’aliança teixida entre l’alcaldessa socialista al municipi de l’Alacantí, Isabel López, i el líder local de la formació taronja, Javier Gutiérrez, és el darrer episodi de l’acostament, del tot indiscutible, entre el puny i la rosa de Ximo Puig i el partit d’un Toni Cantó que fins no fa massa temps proclamava que mai no pactaria amb "el PSC valenciano".

Amb la de Xixona, són ja catorze les enteses de governança municipal entre ambdues marques des de la celebració dels comicis locals el maig de 2019. Tal com explicava recentment el diari digital Alicante Plaza, la xifra de governs amb Ciudadanos i PSPV com a aliats s’acosta, d’aquesta manera, a la de les localitats en les quals els taronges governen conjuntament amb el PP, que en són setze. Els focus se situen ara a Pego, a la Marina Alta, on l’únic regidor de Ciudadanos podria fer que l’equip de govern presidit pels socialistes assolira la majoria absoluta.

El PSPV i Cs tenen 14 pactes locals al País Valencià, gairebé els mateixos que Cs i el PP, que en sumen 16

L’idil·li municipal entre els de Puig i els de Cantó desemboca en un seguit de qüestions indefugibles. D’una banda, hi ha el viratge estratègic de la formació taronja a terres valencianes, en paral·lel als moviments de la presidenta del partit, Inés Arrimadas, en el marc estatal. No es poden defugir, tampoc, les lectures que s’han fet sobre Xixona i que apunten a una desestabilització de l’equip de govern de la Diputació d’Alacant, actualment governada per PP i Ciudadanos. Però potser la derivada més important té a veure amb l’equilibri de fidelitats d’un PSPV que governa el País Valencià de bracet amb Compromís i Unides Podem.

No debades, el malestar dels socis botànics és palpable. Per a Compromís, l’acord a Xixona és "un nou incompliment del PSOE" de l’acord subscrit en el marc autonòmic. Els valencianistes valoren negativament que el PSPV haja decidit optar, una vegada més, "per negociar i pactar amb un partit de dretes i no amb el seu soci natural, Compromís, els quals governem conjuntament la Generalitat i la majoria de municipis valencians". Pilar Lima, coordinadora autonòmica de Podem, també llançava en xarxes socials la seua preocupació per l’excessiu nombre d’"excepcions en les quals el PSPV mira cap a la seua dreta" i recordava que "l’èxit del Botànic naix de la convergència de les forces progressistes per governar amb la gent".

Socis desnaturalitzats

Les tensions viscudes aquests dies ja es van experimentar anteriorment en altres localitats. A Torrent, la ciutat més poblada de l’Horta Sud, el maridatge de Ciudadanos amb el PSPV s’ha materialitzat durant el primer mes de l’estat d’alarma, després que l’alcalde socialista, Jesús Ros, haja pactat la cessió de dues regidories a Ciudadanos amb l’objectiu d’aconseguir estabilitat per a exercir la governança. "Torrent era un laboratori; no ens sorprèn que açò s’estiga produint en més pobles", admet Pau Alabajos, portaveu municipal del grup Compromís.

L’entesa PSPV-Ciudadanos arribava mesos després que Compromís denunciara el veto a l’entrada dels valencianistes en el govern municipal. I és que, durant la legislatura actual iniciada el 2019, l’alcalde Ros havia preferit —fins ara— gestionar en minoria el govern abans que tornar a pactar amb partits progressistes, tal com va succeir en la legislatura anterior. "Al capdavall, el PSPV prefereix tenir les mans més soltes amb un partit que, a més a més, és possible que en la pròxima legislatura ni existisca. El que fan és comprar tranquil·litat per a la legislatura; saben que nosaltres els estiraríem, com el 2015, cap a unes polítiques d’esquerres amb què ells no estan còmodes i els fan perdre vot conservador", argumenta Alabajos.

El portaveu de la coalició valencianista no té dubte en assenyalar que, si l’aritmètica ho permetera, el PSPV preferiria governar la Generalitat Valenciana amb Ciudadanos com a company de viatge, per tal de distanciar-se de Compromís i fer valdre la seua sigla. "El PSOE, finalment, és una maquinària feta per perpetuar-se en el poder i les ideologies no són tan importants perquè, moltes voltes, no són vocacionals. Governarien amb Ciudadanos sense dubtar-ho; podria eixir-los una operació electoral millor", expressa.

Alabajos: "El PSOE és una maquinària feta per perpetuar-se en el poder i les ideologies no són tan importants perquè, moltes voltes, no són vocacionals. Governarien amb Ciudadanos sense dubtar-ho"

Sobre el possible trencament d’acords en el marc del Botànic, Alabajos es mostra especialment preocupat pel que fa al posicionament del seu partit respecte a aquest tipus de pactes. Cal recordar que en l’acord assolit el maig de 2019 dins la subcomissió general de pactes locals conformada per representants del PSPV, Compromís, Podem i Esquerra Unida s’establia que no es formalitzarien pactes de govern amb altres forces polítiques per deixar fora els partits del Botànic. "Si hi ha aquest protocol, s’hauria de fer un seguiment del pacte i començar a exercir pressió. Caldria una renegociació; no pot ser que a escala municipal estiguen fent unes polítiques i a escala autonòmica unes altres", conclou Alabajos. Sense data a l’horitzó, la qüestió té paperetes per arribar a la propera comissió de seguiment de l’Acord del Botànic.

Hegemonitzar espais

Consultat també per a aquest article, el professor de Dret Administratiu a la Universitat de València, Andrés Boix Palop, recalca que l’aproximació de Ciudadanos al PSPV pot acabar beneficiant els interessos electorals del president Ximo Puig. "A Espanya això funciona molt bé: qui ocupa l’espai central ho té tot molt fet. Si Ciudadanos dona eixa possibilitat de fer pactes amb ells a la vegada que tenen un pacte de govern autonòmic amb Compromís i Podem, per al PSPV és la situació ideal; ocupes eixe carril central que és on tradicionalment es guanyen els suports, els vots i les eleccions", explica l’analista.

En aquest càlcul, Boix fa extensible els profits fins i tot a la resta de forces del Botànic. "Si el PSPV suma mentre Compromís i Unides Podem no baixen o sumen també, per al conjunt del Botànic pot ser positiu. Això deixa més espai tant per a Compromís com per a Podem, ja que podrien fer bandera de moltes reivindicacions que el PSPV, en aconseguir identificar-se com un partit més ‘centrat’, no fa", subratlla.

Sobre un potencial pacte autonòmic, el professor recorda que els sectors més clàssics dels socialistes valencians han manifestat en reiterades ocasions l’interès o la comoditat que els podria proporcionar l’aliança amb un partit com Ciudadanos. Amb tot, Boix fixa dos elements determinants que acabarien decantant la balança del PSPV cap a una repetició del Botànic. El primer té a veure amb les alineacions en l’àmbit estatal. En aquest sentit, el pacte a Madrid amb Unides Podem crea un referent que és difícil deixar de banda en l’àmbit autonòmic.

"Si te’n vas amb Ciudadanos, poses en risc la teua identitat d’esquerres i li dones definitivament un flanc, siga a Compromís o a Podem per a aspirar a hegemonitzar el centreesquerra"

Hi ha un segon argument de pes per al professor: "Si te’n vas amb Ciudadanos, poses en risc la teua identitat d’esquerres i li dones definitivament un flanc, siga a Compromís o a Podem —caldria veure qui l’aprofita millor— per a aspirar a hegemonitzar el centreesquerra. I això és perillós estructuralment per al PSPV. Una cosa és ocupar el carril central i una altra és deixar potencialment en mans d’un altre el que ha estat el teu espai tradicional per aconseguir majories. Crec que no és intel·ligent fer-ho: tenint l’opció d’un altre pacte, jo no marxaria amb Ciudadanos per aquesta raó".

Cinc anys després de govern de coalició, Boix reconeix que, dins el PSPV, ja són ben conscients que, en el fons, el Botànic no ha estat tan complicat ni els ha costat tant fer-lo funcionar. "Hi ha hagut molt pocs casos dramàtics que generaren problemes amb la seua identitat tradicional. Han descobert que, en realitat, és quasi més còmode tenir Compromís i Podem dins que no fora", conclou.