Público
Público
Únete a nosotros

Puigdemont: "Per què ens hem de rendir?"

El president cessat referma la seva intenció de ser investit president, descarta ara torna a Catalunya i afirma que podria governar des de Brussel·les. "No passa pel nostre cap recular o rectificar el que complagui el senyor 155", assegura. ERC reitera el seu suport al "candidat de JxCat" i demana el vot delegat per als seus diputats a Brussel·les.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

El president cessat Carles Puigdemont, entrevistat des de Brussel·les per a Catalunya Ràdio. / CCMA

Carles Puigdemont descarta tornar a Catalunya. Així ho ha afirmat aquest divendres el president cessat de la Generalitat, en una entrevista al programa El Matí de Catalunya Ràdio, que condueix Mònica Terribas, en què ha assenyalat que, en cas de tornar a territori espanyol, el seu destí "segur" seria la presó, i que "no es pot ser president si s'és presidiari".

Tot i que fa poc més d'una setmana el pla de JxCat passava per un retorn a Catalunya de Puigdemont després de ser investit president -de forma telemàtica-, el president cessat ha descartat ara aquesta opció, i assegura que pot governar des de Brussel·les, amb "l'ús de les tecnologies". La disjuntiva, segons ha assegurat, és governar "des de Catalunya i des d'Europa", o bé fer-ho "des de Madrid", en referència al 155.

En aquest sentit, Puigdemont ha recordat el resultat de les eleccions del 21D, que va reeditar la majoria del bloc independentista. "No podem fer que el senyor Rajoy i la coalició del 155, que han tingut una estrepitosa derrota electoral acabi guanyant", ha afirmat, per assenyalar la necessitat de ser "restituït" en la presidència. "Per què ens hem de rendir?", ha exclamat. "No hi ha pla B, el pla A és restitució perquè és el que ens ha encarregat la gent", ha assegurat.

Puigdemont només ha deixat una possibilitat a renunciar a la presidència. Que "la majoria del Parlament de Catalunya em retirés l'arepresentantsutoritat que em va conferir en la investidura -referint-se a la del 2016-, per la qual sóc president". "El Parlament m'ha elegit, i cap parlament m'ha retirat la confiança", ha recalcat.

No obstant les paraules de Puigdemont, la seva investidura a distància no està ni molt menys assegurada. De fet, el Govern central i els partits constitucionalistes del Parlament ja han deixat clar que la recorrerien davant del Tribunal Constitucional. En aquest sentit, des d'ERC ja s'ha apuntat els darrers dies que, tot i que l'opció d'investir Puigdemont és la prioritària, "ningú no és imprescindible".

En l'entrevista que el propi Puigdemont va concedir a Públic el darrer dia de la campanya electoral, aquest apuntava que "després del 130 president, que sóc jo, vindrà el 131". Però que aquesta transició s'havia de fer des de la legitimitat catalana. "L'important és quan ha de passar. Via 155? O quan nosaltres, en exercici de les nostres institucions, diem que hi ha d'haver un president 131?", va afirmar aleshores.

Puigdemont, dilluns a Copenhaguen

Poques hores després d'emetre's l'entrevista s'ha sabut que Puigdemont abandonarà Bèlgica per primer cop des que hi va arribar, el 30 d'octubre. El president cessat participarà dilluns en un debat sobre la situació política a Catalunya que organitza l'Universitat de Copenhaguen, que ha presentat Puigdemont en la seva web com al "130 president del Govern de Catalunya".

La portaveu i diputada electa de JxCat, Elsa Artadi, ha confirmat que Puigdemont serà presencialment en l'acte de Copenhaguen, perquè té "llibertat de moviment a la UE". El viatge de Puigdemont a Dinamarca obre la incògnita de si la justícia espanyola emetrà o no una nova euroordre de detenció, després que retirés la que va presenta en el seu dia dirigida a les autoritats belgues

ERC demana el vot delegat de Serret i Comín

També aquest divendres, i poc després, ERC ha donat suport al "candidat de JxCat" per a la investidura. En roda de premsa, la secretaria general d'ERC, Marta Rovira, i el seu diputat Raül Romeva han deixat clar que la formació no presentarà candidat propi, i que votarà pel que proposi JxCat. Romeva, de fet, ha esquivat visiblement pronunciar el nom de Puigdemont com a candidat de JxCat, i només ho ha fet a insistència de la premsa.

ERC també ha informat que ha sol·licitat formalment al Parlament la delegació del vot dels seus diputats a Brussel·les, els consellers cessats Meritxell Serret i Toni Comín, igual que va fer el dia anterior JxCat amb els seus parlamentaris a Brussel·les. En tots dos casos, la sol·licitud es refereix només al ple d'investidura, i no s'estén a altres futures sessions de la cambra.

Méndez de Vigo defuig parlar d'un recurs al TC

Les intencions dels partits independentistes d'investir Puigdemont han estat contestades immediatament pel Govern central. En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, el ministre portaveu, Íñigo Méndez de Vigo, ha afirmat serà el Parlament de Catalunya qui haurà de prendre "la decisió que correspongui" per a la investidura. Però que "no hi possibilitat política de prendre decisions al marge de la legalitat", i que la investidura s'haurà de desenvolupar respectant "el reglament" de la cambra.

"La legalidad ha de complir-se i es complirà", ha reiterat Méndez de Vigo. Que, no obstant -i a diferència d'altres ocasions- ha evitat dir explícitament que l'executiu recorrerà al Tribunal Constitucional una investidura a distància de Puigdemont. "El Govern impedirà que es cometi cap il·legalitat", ha afirmat només Méndez de Vigo, preguntat explícitament fins a dues ocasions per aquesta qüestió. De la mateixa forma -i també en resposta a dues preguntes de la premsa- Méndez de Vigo ha defugit igualment afirmar si el Govern central pot impedir la investidura telemàtica de Puigdemont, malgrat que aquesta fos impugnada posteriorment. "Està en aplicació el 155, i sabem quines són les conseqüències legals per als qui se saltin la llei", ha recordat el ministre, que ha dit també que "el Govern no té cap dubte de quina és la interpretació correcte" del reglament del Parlament.

Méndez de Vigo tampoc ha volgut referir-se al judici de la branca valenciana del cas Gürtel, en què aquest divendres el número 2 de la trama, Pablo Crespo, ha declarat que "és el PP qui decideix el que es paga en A i en B". El ministre ha argumentat que "el Govern no parla mai sobre casos judicials".