Carles Puigdemont, Clara Posantí i Toni Comín tindran aquest dijous 15 minuts al Parlament Europeu per defensar la seva immunitat com a europarlamentaris i demanar que es rebutgi el suplicatori demanat per la justícia espanyola. Ho faran davant dels membres de la comissió d'Afers Jurídics de Parlament Europeu i sota l'atenta mirada del conservador búlgar Angel Dzhambazki, persona encarregada de l'elaboració dels informes en els tres casos.

Què és un suplicatori?

La immunitat parlamentària garanteix que un eurodiputat o eurodiputada pugui exercir lliurement el seu mandat sense ser objecte de persecució política arbitrària. Aquest privilegi té una doble protecció: gaudeixen d'aquesta immunitat al seu territori estatal -fet que no s'està complint en aquest cas per part de l'Estat espanyol- i no poden ser detinguts ni processats en un altre Estat membre.

No obstant això, les autoritats judicials d'un Estat membre de la UE poden demanar la suspensió d'aquest dret per jutjar a un dels seus membres. L'objectiu final del suplicatori és, per tant, i segons el Reglament intern de l'Eurocambra, "suspendre la immunitat d'un diputat". Un pas que "no constitueix veredicte de culpabilitat, i simplement permet a les autoritats d'un Estat procedir a la investigació o el judici".

Quin és el procés?

Per posar en marxa la maquinària, l'autoritat competent- en aquest cas el Tribunal Suprem- ha de dirigir al president de l'Eurocambra la petició de suplicatori. Si això passa, el president de Parlament Europeu ha de comunicar al ple d'Estrasburg que ha rebut el suplicatori corresponent i enviar-lo a la comissió d'Afers Jurídics (JURI). Aquesta comissió està formada per 48 eurodiputats i eurodiputades, entre titulars i suplents, i està presidida per l'eurodiputat de Ciutadans, Adrián Vázquez Lázara.

Un cop la comissió tingui tota la informació necessària, estudiarà el cas i aprovarà un document en el qual recomanarà a l'Eurocambra que aprovi o desestimi la petició i, a la sessió següent aquesta decisió passarà a votar-se al ple. El Parlament Europeu adopta aquesta decisió per majoria simple.

Per complir amb el procés seran necessàries, com a mínim, dues reunions més, pel que és probable que l'Eurocambra no pugui donar una resposta a la justícia espanyola abans de la primavera. Fet que, en cas d'ajornament de les eleccions al Parlament, podria coincidir amb el nou període electoral.

En quin punt es troba el procés?

El procés va arrencar al gener de 2020 i s'està dilatant més del previst, ja que amb l'arribada de la pandèmia a territori europeu s'han paralitzat diferents procediments fins a poder garantir la confidencialitat que requereixen aquests processos.

Per poder elaborar el dictamen, el ponent de la comissió pot sol·licitar les informacions i aclariments que consideri oportunes. A més, concedeix als eurodiputats i eurodiputades la possibilitat de ser escoltats i presentar els documents que considerin. Això és el que passarà avui: els tres eurodiputats catalans tindran 15 minuts per exposar per què consideren que l'Eurocambra no ha de aixecar la immunitat. A continuació, han de respondre a les preguntes dels membres de la comissió parlamentària, que més tard tindran un intercanvi d'opinions.

L'eurodiputat socialista i membre del JURI, Ibai García del Blanco, insisteix que, "encara que tinguin característiques similars, són tres casos independents, i cadascuna de les intervencions es fa per separat". "El comitè ha de vetllar perquè això sigui així per garantir la confidencialitat", ha afegit. Aconseguir un sistema garantista i que asseguri la confidencialitat en temps de pandèmia ha estat un dels problemes que han retardat el procés. "Ara hi ha un informe dels serveis jurídics que diu que existeixen aquestes garanties i tenim unes instruccions molt clares sobre quan i com ens hem de connectar", ha explicat García.

Segons el socialista, l'important en aquest procés és que es tinguin en compte els aspectes formals i que es fonamenti en relació amb la seva activitat com a europarlamentaris. "El nostre objectiu és que el procediment sigui sòlid, que no hi hagi llacunes, que no hi hagi oblits processals per les presses i que els diputats tinguin totes les garanties", ha afegit.

Ha posat l'èmfasi en què els fets pels quals els reclama el Tribunal Suprem corresponen a moments anteriors al fet que obtinguessin la seva acta com a eurodiputats. No obstant això, es mostra obert a escoltar totes les parts, i avança que el procés pot dilatar en el temps. Ja sigui per part del ponent per emetre el seu informe, o si alguna de les parts demanés una segona audiència, tal com recull el reglament. Un fet que mai o gairebé mai ha passat.

Quines conseqüències tindria per als líders catalans aquest suplicatori?

Si el Ple de l'Eurocambra aprovés l'aixecament de la immunitat per Clara Posantí, Carles Puigdemont i Toni Comín, no perdrien el seu escó. O al menys no de forma automàtica. La suspensió de la immunitat no implica que siguin culpables, tal com precisa el reglament: "la comissió mai es pronunciarà sobre la culpabilitat o innocència del diputat, ni sobre la procedència o improcedència de perseguir penalment les opinions que a aquell se li atribueixin".

No obstant això, passarien a ser perseguibles en territori europeu. Això vol dir que l'estat espanyol podria emetre una euroordre a tots els tribunals de la UE i, en funció de país en el qual estiguin, un tribunal contestará- a favor o en contra- tenint en compte els criteris de cada Estat membre. En el cas d'una extradició, les autoritats espanyoles podrien procedir amb el judici i, en el cas de ser declarats culpables, correspondria a Espanya decidir si perden o no el seu escó. En el cas de Puigdemont, Comín i Ponsatí la decisió dependria dels tribunals belgues que han rebutjat definitivament aquesta opció en el cas de l'exconseller Lluís Puig.

Com es defensen els eurodiputats independentistes?

L'equip jurídic de l'expresident de la Generalitat i dels dos exconsellers consideren que el Tribunal Suprem no compta amb les competències per sol·licitar el suplicatori i creuen que la sedició és un delicte que no es contempla en molts estats membres. A més, la defensa dels tres eurodiputats independentistes qüestiona que el procediment sigui dirigit pel mateix ponent, insistint que són tres casos diferents. No obstant això, fonts parlamentàries expliquen que és el procediment habitual per "fets amb tantes similituds". Com a exemple està l'aixecament d'immunitat de Jean Marie Le Pen i Dominique Bilde. Al front de tots dos processos va estar el diputat grec Kosras Chrysogonos, d'Esquerra Unitària.

L'eurodiputada d'Esquerra Republicana de Catalunya, Diana Riba i Giner, es troba aclaparada pels esdeveniments, però disposada a seguir lluitant pels "presos polítics i els exiliats". "Més que expectatives estem expectants, esperant que el procés es faci de forma rigorosa i seguint tots els passos que s'han de seguir", ha explicat. "Al nostre entendre, tot el que està passant amb la Justícia espanyola, en referència als exiliats, és una persecució política que té com a objectiu que parin de fer política", ha matisat.

La política catalana espera que la comissió tingui en compte la resolució de l'euroordre de Lluís Puig per part de la justícia belga. Idea que no comparteix l'eurodiputat Adrián Vázquez. "La decisió de l'ex-conseller s'ha adoptat en el marc d'un procediment judicial. El paper del JURI no és valorar la competència d'un o altre tribunal per enjudiciar el cas, ni la culpabilitat o innocència dels diputats. Una vegada que es decideixi si s'aixeca o no la immunitat, seran els tribunals els que decideixin sobre aquestes qüestions ", ha indicat.

L'entorn dels dirigents independentistes no estan contents amb el fet que Vázquez presideixi el JURI. "Aquest tema no hauria d'estar sota la presidència d'un eurodiputat espanyol, perquè és un assumpte molt passional i és important no voler tenir raó, sinó fer servir els mecanismes judicials amb tota imparcialitat i garanties possibles", ha afegit Riba. No obstant això, el representant de Ciutadans considera que la "neutralitat s'ha garantit des de l'inici de procediment, com demostra el fet que els tres diputats afectats hagin rebut exactament el mateix tracte, amb els mateixos drets i obligacions, que la resta de diputats als quals se'ls discuteix la immunitat ".

El president de JURI ha insistit que "al Parlament Europeu, al contrari del que va passar al Parlament de Catalunya, i ERC ho coneix bé, ja que el presideix Roger Torrent, el reglament es compleix i és igual per a tots".

Són habituals els suplicatoris?

Durant l'última legislatura (2014-2019) es van estudiar 61 casos lligats a la immunitat i, dels 55 suplicatoris que demanaven l'aixecament d'aquest dret d'un eurodiputat o eurodiputada, tan sols en cinc casos l'Eurocambra va decidir no retirar aquest privilegi als afectats. En quatre dels casos es va fer al·legant la llibertat d'opinió i vot dels eurodiputats en l'exercici de les seves funcions i, en el cinquè, la Cambra va concloure que podia ser un cas de 'fumus persecutionis' on la intenció era perjudicar l'activitat política del denunciat .

Per posar alguns casos: la socialista portuguesa Ana Gomes ha estat objecte de dos suplicatoris dels que va sortir victoriosa. El Parlament Europeu va determinar que en sengles casos estava emparada per l'article 7 de privilegis i immunitats dels eurodiputats, que assenyala que els polítics no poden ser buscats, detinguts, ni processats per les opinions o vots emesos en l'exercici de les seves funcions. Tant en el cas de 2014, com el de 2017, la socialista denunciava en dos mitjans de comunicació la privatització de les drassanes de Viana do Castelo i l'Eurocambra va determinar que aquestes declaracions les va fer com a membre de al Parlament Europeu i com a vicepresidenta de la comissió encarregada de examinar les al·legacions d'infracció i mala gestió en relació amb el blanqueig de capitals o evasió fiscal.

El també socialista Rosario Crocetta va sol·licitar la seva immunitat com a parlamentari quan va rebre un procediment del Tribunal de Palerm. I és que l'antic eurodiputat italià estava sent acusat de declaracions difamatòries durant la seva època a Brussel·les. El Ple va fer especial èmfasi en el seu paper actiu en la lluita contra la delinqüència organitzada i la influència de la corrupció sobre la política i l'economia. La mateixa sort va córrer el francès del Front Nacional, Florian Philippot. El Parlament Europeu va determinar que l'article 7 no només empara les opinions dels seus diputats a l'Eurocambra, sinó també les expressades en altres fòrums, com mitjans de comunicació, quan hi ha una relació entre l'opinió expressada i les seves funcions parlamentàries.

La nota discordant és la del cas del diputat grec de Nea Demokratia, Manolis Kefalogiannis. Estava acusat de temptativa de frau contra els interessos financers de la Unió Europea per una suma de 73.000 euros, per haver desviat il·legalment part del sou d'un dels seus assistents. No obstant això, la Cambra va concloure que podia ser un cas de 'fumus persecutionis' on la intenció subjacent era perjudicar l'activitat política o la reputació del denunciat.

Què s'espera d'aquest cas en particular?

Atenent als casos presentats en la legislatura anterior, el Tribunal Suprem podria portar finalment a Puigdemont, Posantí i Comín davant la justícia. Els tres grups més nombrosos de l'Eurocambra han deixat entreveure que votaran a favor de l'aixecament de la immunitat dels eurodiputats catalans. No obstant això, és una votació secreta, en la qual probablement no se segueixi la disciplina de vot.

L'eurodiputat popular, Esteban González Pons, també forma part del JURI. Intenta mantenir un perfil baix i passar desapercebut, intentant garantir la màxima discreció en el procés, perquè no hi hagi malentesos. Confia en el president de la comissió, a qui defensa de les crítiques abocades sobre la seva falta d'objectivitat per a aquest cas, i explica que, "quan arribi el moment de votar, la privacitat estarà garantida". Avança que el vot dels populars espanyols serà a favor de l'aixecament de la immunitat.