Público
Público

Pujol torna per reivindicar el seu llegat

L'expresident de la Generalitat i l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau exhibeixen com a gran triomf dels governs de Jordi Pujol el sistema d'immersió lingüística a les escoles. Pujol no es priva de fer política, i alerta a l'independentisme dels riscos de perdre les conquestes anteriors. "Hem d'anar amb compte", ha proclamat.

Publicidad
Media: 3.75
Votos: 4

L'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau i l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, en la seva conferència d'aquest dimecres, 20 de maig, a l'Ateneu Barcelonès. / CB

Segona aparició en públic de Jordi Pujol en menys d'un mes. Molt diferent de la primera. I amb clara voluntat de reivindicar la seva obra de govern i, per tant, el seu llegat. Però també d'influir en l'agenda política. Amb un tema sobre la taula que rep una unanimitat gairebé total entre el catalanisme polític: la immersió lingüística en català a les escoles. I amb un poder de convocatòria més aviat modest.

L'expresident de la Generalitat ja va reaparèixer el 7 de maig  quatre anys després de confessar haver amagat d'hisenda –i, per tant, no haver declarat– una quantitat milionària durant dècades. Però, mentre que aleshores ho va fer rodejat d'una notable representació dels seus coreligionaris, aquest dimecres al vespre ha comparegut gairebé a pit descobert. En l'acte, celebrat a l'Ateneu barcelonès, amb el títol 'La llengua catalana, una acció de govern. Diàleg entre Jordi Pujol i Irene Rigau', l'expresident de la Generalitat i l'exconsellera d'Ensenyament –sobretot, aquesta darrera– han presentat el model d'escola catalana com fruit d'un ampli consens. Però també com a fruit de CiU i dels governs de Pujol. Obertament.

"Quan un model es anomenat model d'èxit, tothom se'l fa seu, i això demostra aquest èxit. Això es bo, però també és de justícia identificar-ho amb una acció de govern. I aquest és el propòsit d'aquesta sessió", ha anunciat directament Rigau. I, per que quedés més clar, ha afegit que "si hi hagués hagut una altra força política al Govern [el 1980, en les primeres eleccions autonòmiques] probablement hauria passat una altra cosa".

Més en concret, Rigau ha reivindicat com a decisió fonamental dels governs de CiU d'aquells anys haver implantat el mateix model d'immersió, amb el català com a llengua vehicular, en tot el sistema públic català, quan, segons ha relatat, altres actors "teòricament més d'esquerres", apuntaven en altres direccions. I ha dit noms. Com ara el de Rosa Sensat, mítica associació de mestres, impulsada per la pedagoga Marta Mata –que també va ser diputada pel PSC a principis dels 80, i a qui l'entorn socialista ha reivindicat des de sempre com a un dels artífex del model d'immersió–. "Dubtaven de si la llengua vehicular havia de ser la llengua materna", ha explicat. I ha relatat com algunes primeres experiències en aquest sentit donaven com a resultat que "a l'hora del pati, els nens jugaven a futbol catalans contra castellans. Això és el que vol ara Madrid, que vol confrontació".

Pujol: "Hem d'anar amb compte"

"Hi ha una voluntat de recentralització", com a resposta a les "reivindicacions sobiranistes", havia assenyalat prèviament Pujol. Que ha insistit que el model garanteix que els alumnes del sistema públic a Catalunya dominen igualment el castellà, i que aquest no ha tingut "efectes negatius en la convivència". I que remarcat que "passi el que passi políticament", el model "s'ha de defensar a peu i a cavall, perquè per a Catalunya la llengua és essencial". 

Fidel al seu estil de sempre, Pujol ha donat alguns missatges fonamentals a base d'al·lusions i mitges paraules. Així, ha posat l'exemple d'Ucraïna després de la seva independència. Un país, ha recordat, amb una forta comunitat russòfona. Que, segons ha explicat, "va tibar una mica massa la corda" en matèria lingüística, tenint "un veí imperialista, agressiu i perillós". "Hem d'anar amb compte", ha deixat anar, com a conclusió. 

Un missatge en la línia dels que ja havia llançat a l'inici de procés sobiranista, quan va advertir repetidament del risc de regressió en les conquestes ja aconseguides pel catalanisme en els anys anteriors. I hi ha insistit, quan ha dit que "la reivindicació nacional catalana ha de ser concreta", i que no ha de consistir només a "dir que volem la República".

Rigau: "Wert sabia el que estava fent"

Tant Pujol com Rigau han identificat també les principals amenaces contra el model d'immersió: el PP i Cs, en una ofensiva que tindria el seu punt culminant en la Llei Orgànica per a la millora de la qualitat educativa, més coneguda com a 'llei Wert''. "Ho capgira tot, no volen que hi hagi integració", ha afirmat Pujol. "Wert, com a sociòleg, sabia molt bé el que estava fent", ha afirmat Rigau, que l'ha acusat de pretendre "dividir la societat" catalana en comunitats lingüístiques diferenciades, atacant la idea fundacional de "Catalunya, un sol poble".

En les seves intervencions, Pujol s'ha mostrat en plena forma retòrica, en el seu estil de sempre. Ha fet riure l'auditori en diverses ocasions, i ha estat especialment autoirònic. Com quan ha acabat de sobte una argumentació, al·ludint al seu "defecte tradicional meu d'allargar-me massa: el vau aguantar 23 anys, però ara no teniu perquè". 

Tot i ser gratuït i obert a tothom, l'acte no ha acabat d'omplir la sala d'actes de l'Ateneu –han quedat buides una desena de les poc menys de 200 cadires–, i una vintena d'assistents fins i tot han marxat abans que acabés. Tampoc hi ha hagut presència rellevant de dirigents polítics de primer nivell, ni d'ara ni de l'època de Pujol. I, sigui per respecte, sigui per desinterès, només una dotzena de persones s'han apropat a parlar amb Pujol i la seva esposa, Marta Ferrusola, en acabar la conferència.