És el 25 d'abril. Al País Valencià es commemora el Dia de les llibertats del poble valencià. Hi ha una protesta a la porta de les Corts en la qual participen alcaldes, regidors i diferents càrrecs públics per denunciar la discriminació de la Comunitat als Pressupostos. Entre ells es troba la vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó. La Policia s'acosta. "Qui convoca això?", pregunta un agent. "Pregunti als policies que estan a la porta de les Corts, que ells ho saben", respon en valencià la vicepresidenta. L'agent demana que es dirigeixin a ell en castellà. Amigó s'hi nega. "És el meu dret a parlar en valencià", repeteix. Els agents de Policia la identifiquen i anoten les seves dades en una llibreta.

La situació descrita va passar fa tot just una setmana i, segons denuncia Amigó, entre d'altres, és una situació molt més habitual del que pot semblar. "He crescut en valencià, he jugat en valencià, m'he enamorat en valencià ... I ara no puc parlar la meva llengua?", es pregunta Amigó, que insisteix que els incidents amb els agents de Policia o Guàrdia Civil són " molt més habituals del que es vol fer veure ".

Així ho va denunciar també el senador Ferran Martínez al Senat davant la presència del ministre de l'Interior, Ignacio Zoido. "Hi ha un problema d'invisibilització. Ens ha passat a moltíssima gent. La qüestió és que denunciar un agent de la Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat és ineficaç perquè tenen presumpció de veracitat enfront de les víctimes dels abusos", denuncia Martínez, en conversa telefònica amb Público.

El ministre de l'Interior, davant les preguntes de Martínez, va negar en primera instància l'existència d'aquest tipus de situacions i, posteriorment, va minimitzar el problema assenyalant que des de 2007 només s'han presentat 43 queixes contra la Policia Nacional per temes lingüístics. "No vingui a manipular ni a tacar el nom de la Policia ni de la Guàrdia Civil. Són els primers a saber quins són els seus drets i les seves obligacions", va etzibar el responsable d'Interior.

No obstant això, tot i les paraules del ministre, el passat mes de març un home va ser denunciat per agents de Policia a l'Alfàs del Pi (Alacant) per utilitzar la seva llengua natal. L'home havia aparcat a la porta del col·legi del seu fill quan una patrulla de policia s'hi va acostar. El pare es va dirigir als agents en valencià i els policies van demanar que se'ls parlés en castellà. L'home va repetir que era el seu dret expressar-se en valencià. Els agents van decidir escorcollar l'home amb les dues mans sobre el cotxe davant la mirada atònita de nens i pares a la sortida del col·legi.

"Em vaig sentir humiliat i vexat per parlar en la meva llengua per la forma en què em van tractar uns policies que haurien de saber el valencià. Em van tractar com si hagués comès un delicte molt greu", ha manifestat l'home. Els agents van aixecar acta del que ha passat reflectint que l'home s'havia negat en diverses ocasions a parlar en castellà i que els va acusar de "xuleria".

L'únic sindicat policial que va reaccionar llavors va ser l'Agrupació Reformista de Policies que va emetre un comunicat en què lamentava els fets i va recordar a tots que "el valencià és llengua oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà" i que tots tenen els ciutadans tenen dret a expressar-se en ell davant l'Administració, de manera que també davant els Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat.

És més, l'Administració té el deure de dirigir-se al ciutadà en la llengua que aquest desitgi. No obstant això, es produeixen dues situacions de conflicte. D'una banda, hi ha agents que són destinats a territoris amb una llengua cooficial que no coneixen i amb prou feines reben formació. D'altra banda, hi ha agents de l'autoritat que mostren un desconeixement més que important dels drets dels ciutadans i dels deures de l'Administració.

"Des del sindicat Agrupació Reformista de Policia considerem que la impartició de cursos des de la Direcció General de Policia sobre això podria facilitar i perfeccionar el treball dels professionals policies", assenyala el portaveu Lorente Moreno, que demana a l'Administració que incideixi més en la "formació dels i les policies en l'aspecte deontològic necessari per fomentar i potenciar el respecte als Drets Humans i a la ciutadania".

Això no obstant, els cursos a què es refereix el portaveu d'ARP existeixen. El País Valencià, per exemple, ha ofert cursos de formació per als agents de Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat des de fa anys, però, durant els últims tres anys no s'han celebrat pel desinterès mostrat per la Delegació del Govern a València .

De fet, el conseller de la Generalitat Vicent Marzà es va reunir amb el delegat del Govern espanyol a València el gener d'aquest any per lliurar-li un ampli informe amb casos de discriminació lingüística per part dels cossos i forces de seguretat de l'Estat i posar un marxa un nou protocol pel qual els agents rebrien formació en valencià. "La Delegació del Govern encara no ens ha contestat i això que ens hem posat en contacte amb ells en diverses ocasions. L'última va ser la setmana passada arran de l'incident a la porta de les Corts", denuncien a Público fonts del Govern de la Generalitat .

L'informe incloïa desenes d'exemples. La premsa diària també ha anat recollint en aquests anys un bon nombre d'ells. Com el que va denunciar el músic Miquel Gironès, dolçainer de la famosa banda Obrint Pas el 2013. "Háblame en español, cojones", va etzibar-li un policia al músic, que va denunciar els agents per lesions, amenaces i vexacions injustes. "Vaig denunciar per tota la gent que ha patit agressions similars. Lamentablement aquestes actuacions contra la llengua són molt habituals", va afirmar l'artista en el seu moment. La Justícia, finalment, va absoldre els policies per "falta de proves".

Els valencians, però, no són els únics que es queixen de problemes de discriminació lingüística amb els Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat. També el mes de març d'aquest any un professor de la Universitat de Barcelona va rebre una multa de 601 euros per fer "cas omís de les ordres donades pels agents actuants i, d'aquesta manera, dificultar la seva tasca policial i retardar el flux normal de passatgers ". La falta que havia comès aquest home és exercir el seu dret de parlar la llengua cooficial de Catalunya: el català.

El portaveu de la Taula per a la normalització lingüística de Galícia, Marcos Maceira, denuncia que aquest tipus de situacions succeeixen "freqüentment" i assenyala que en l'últim any han rebut prop de 350 queixes de ciutadans gallecs per no poder utilitzar la seva llengua materna davant l'Administració. "La Policia i la Guàrdia Civil tenen el deure de protegir la llei i els drets dels ciutadans. També els lingüístics. I resulta que ells mateixos els estan posant en dubte", denuncia en conversa telefònica amb Público Marcos Maceira, que assenyala que a Espanya s'han reconegut els drets lingüístics, però que segueix havent-hi problemes, i molt, per exercir aquests mateixos drets".

Exemples tampoc en falten. L'any passat una ciutadana gallega va demanar informació telemàtica a la Policia Nacional sobre el D.N.I. electrònic. Va utilitzar el seu dret a expressar-se en gallec davant l'Administració Pública. Aquesta va ser la resposta que va enviar la policia: "Perdoni la indiscreció (sic) però si és possible que em exposi el seu problema en castellà per poder donar-li una solució a la seva incidència, ja que no entenem el seu dialecte". El dialecte al qual es refereix el funcionari és el gallec. I a la gravetat del desconeixement dels drets dels ciutadans se suma la ignorància sobre el valor de la llengua gallega.

"La societat ha avançat en una major cultura de la plurinacionalitat i plurilingüisme i cada vegada és més acceptada la diversitat que hi ha a Espanya. No obstant això, els agents dels cossos i forces de seguretat de l'Estat no han implementat una major formació en les llengües l'Estat ni tan sols un major respecte cap als drets lingüístics dels ciutadans ", denuncia el senador Torrent.

En una línia molt similar es manifesta Maceira, que recorda que el 2016 un ciutadà de Ferrol va trucar a la Guàrdia Civil per denunciar un robatori i l'agent el va despatxar demanant-li que anés a una comissaria o caserna on el poguessin entendre. "No val amb reconèixer un dret a la ciutadania amb la condició que no s'exerceixi. Nosaltres demanem una igualtat real entre totes les llengües de l'Estat, no només sobre el paper", prossegueix Maceira, que considera que el maltractament a les llengües cooficials és "un deix històric de l'Estat espanyol", que es va agreujar en el franquisme i que la democràcia no ha sabut, de moment, solucionar convenientment.