Després de mesos de rumors, Xavier Trias va confirmar aquest dilluns al vespre en un sopar de partit a les Cotxeres de Sants que serà el candidat de Junts per Catalunya a l'alcaldia de Barcelona a les eleccions municipals del proper maig. El seu retorn a la primera línia política, després de més de tres anys retirat, tanca el debat obert a la formació el maig passat, arran de la renúncia d'Elsa Artadi a encapçalar la candidatura. Trias, que ja té 76 anys, ha comparegut ja com a alcaldable aquest dimarts i de les seves intervencions se'n desgranen algunes de les claus de la seva candidatura.

Aspira a capitalitzar el malestar amb Barcelona en Comú

Alcalde de la capital catalana entre 2011 i 2015, Trias va veure aquell darrer any com Ada Colau i la seva candidatura, Barcelona en Comú, el superaven als comicis municipals, amb un discurs clarament antiestablishment i prometent un model de ciutat en què les persones i les classes populars es posessin al centre i no els interessos de les elits tradicionals. Set anys i mig després, Trias fa el pas i retorna a la política per rivalitzar fonamentalment contra Colau i amb la promesa de defensar un model de ciutat molt diferent al de l'alcaldessa.

En la seva primera roda de premsa ja com a candidat, ha opinat que Barcelona està "desnortada", ha perdut lideratge i projecció, és insegura i està bruta. "Han aconseguit que la gent estigui indignada", ha assegurat, un discurs que lliga molt al que, des del 2015, defensen determinats sectors de la ciutat, fonamentalment vinculats als seus poders tradicionals. En aquest sentit, Trias ha subratllat que, amb independència dels resultats de les eleccions de l'any vinent, en cap cas farà alcaldessa Colau, perquè té un model de ciutat molt diferent al seu. Per tant, deixa clar que aspira a capitalitzar el malestar que existeix amb els comuns, almenys en determinats sectors de Barcelona.

Entre d'altres qüestions, Trias ha concretat que si torna a encapçalar l'Ajuntament intentarà aturar la connexió del tramvia per la Diagonal, que veu innecessària amb l'argument que ja hi ha un bus exprés que enllaça la plaça Francesc Macià i la de les Glòries, i també s'oposarà a l'expansió del model Superilla Barcelona. Segons ell, impulsar eixos verds a les cruïlles de l'Eixample i eliminar els xamfrans genera dificultats per a la càrrega i descàrrega i més congestió, pel fet que l'activitat s'acaba fent "al mig del carrer". "És una barbaritat i a la llarga genera més pol·lució", considera.

Trias, com el seu partit, no veu amb bons ulls les diverses transformacions urbanístiques engegades a la ciutat, que fonamentalment busquen reduir l'espai destinat als vehicles privats i pacificar carrers i places perquè se'ls facin seus els vianants. A més a més, defensa que "cal lluitar contra la pobresa creant activitat econòmica i sous dignes", el que s'ha d'interpretar com un missatge crític amb les regulacions i límits que el govern de Colau ha imposat a determinats sectors, com l'hoteler o l'immobiliari.

Dit d'una altra manera, Trias ja apunta que el seu hipotètic govern serà molt més business friendly que l'actual, en la línia del que ja va fer en el mandat 2011-2015, en què les demandes de lobbies com Barcelona Global eren molt ben rebudes pel consistori. Grups de pressió que fonamentalment agrupen grans empreses i que han qüestionat l'actuació de Colau justament per posar límits a la seva activitat.

Pugna pel vot de l'establishment

L'aposta per Trias suposa, en certa manera, un retorn a les essències de la vella Convergència Democràtica de Catalunya, és a dir, una formació d'ordre, allunyada de pulsions unilaterals a nivell nacional -encara que gairebé sempre no vagin més enllà de la retòrica-, amb unes propostes econòmiques marcadament neoliberals i ben connectada amb l'establishment empresarial i econòmic. En aquest sentit, la seva tornada pot impactar en les expectatives electorals de Jaume Collboni i el PSC, el candidat i la formació que des de l'esclat del Procés millor han connectat amb els lobbies tradicionals de la ciutat, com ara la patronal Foment del Treball, el Cercle d'Economia, el RACC o el ja esmentat Barcelona Global.

De fet, propostes com ara ampliar l'aeroport del Prat o qüestionar el model de superilles són algunes de les banderes de tots aquests sectors que defensa el PSC de Collboni i que també assumirà com a pròpies Trias. El candidat de Junts, a més a més, ja ha avisat que si l'expresident del Barça Sandro Rosell fa el pas i es presenta a les eleccions es perjudicaran els dos, ja que es restaran vots perquè s'adreçaran a sectors similars. Rosell, que té un discurs marcadament més elitista que el de Trias, ha manifestat que prendrà una decisió després de Reis.

Amb el seu pas, Junts aspira que la pugna a tres per l'alcaldia que fins ara mostren les enquestes -entre Colau (BComú), Ernest Maragall (ERC) i Collboni (PSC)- s'ampliï a quatre, aspirant a captar votants tant d'ERC, com del PSC o, fins i tot, de determinats sectors que el 2019 van decantar-se per Manuel Valls i Ciutadans. Trias jugarà amb la idea que és el principal antagonista de Colau, bàsicament perquè Collboni no deixa de ser el primer tinent d'alcaldia i, per tant, membre del govern, i Maragall ha votat a favor dels grans projectes de l'actual mandat.

Reagrupar el seu espai polític

Tot i que serà el candidat de Junts, Trias ha deixat clar que vol anar més enllà del partit i planteja una candidatura personalista, on pesi més el seu nom i el seu record com a alcalde que no pas les sigles, que no han aparegut ni en el vídeo ni en l'acte de presentació que ha protagonitzat aquest dimarts.

Trias es reivindica "hereu" de Convergència i en aquest sentit s'entén que aspiri a reunificar l'espai que havia representat la seva antiga formació i ja hagi explicitat que veu "bàsic" comptar amb el suport del PDeCAT. De fet, ha lamentat les "ferides" que es van obrir entre les dues formacions, i cal recordar que ell mateix va ser militant de les dues fins fa tot just un parell de mesos, quan va decantar-se per seguir únicament a Junts.

El revival convergent que suposa Trias també es nota en la confirmació dels primers noms que l'acompanyaran en la llista i que són Neus Munté i Jordi Martí Galbis, que seran els números dos i tres, respectivament. Exconsellera i exvicepresidenta del Govern durant la presidència d'Artur Mas, Munté és regidora des del 2019 i actualment lidera el grup municipal, mentre que Martí és regidor a la ciutat des del 2011 i ja va formar part del govern de Trias durant els seus quatre anys de mandat.

Altres noms que possiblement formaran part del projecte són els de l'exconsellera d'Exteriors Victòria Alsina, l'expresident del Port de Barcelona Damià Calvet i el també exconseller Ramon Tremosa. Amb independència que tinguin més o menys trajectòria institucional, tots s'agrupen en els sectors més pragmàtics de Junts -Alsina, per exemple, va posicionar-se clarament en contra de la sortida del Govern-, allunyats dels perfils propers a la presidenta de la formació, Laura Borràs.

L'últim ball electoral

El 2015, després de perdre l'alcaldia, Trias va decidir continuar com a regidor a l'Ajuntament de Barcelona i, de fet, va mantenir-se com a cap de l'oposició durant tot el mandat. Si després dels comicis del maig vinent no torna a encapçalar el consistori, però, això no es repetirà, ja que ha confirmat que es presenta per ser "alcalde o res" i si no assoleix l'objectiu no es mantindrà com a regidor. Sí que s'ha compromès a donar suport a la llista més votada, excepte si és la de Barcelona en Comú. Per tant, es mostra disposat a recolzar el socialista Jaume Collboni o el republicà Ernest Maragall en el cas que quedin per davant seu.

El més probable és que siguin les últimes eleccions a les quals es presenti Trias, que si arribés a l'alcaldia acabaria el mandat amb 80 anys. En certa manera, serà el seu últim ball polític i tancarà una llarguíssima trajectòria institucional, en la qual haurà estat alcaldable en cinc ocasions.

Després de fer carrera a la Generalitat -va ser conseller de Sanitat (1988-1996) i de Presidència (1996-2000)- i al Congrés -diputat del 2000 al 2004- la política municipal ha centrat les darreres dues dècades de la seva trajectòria. En els comicis municipals de 2003 i 2007 no va aconseguir derrotar un PSC fins aleshores imbatut, tot i retallar la distància de sis a dos regidors -el PSC va passar de 15 a 14 representants i CiU de 9 a 12-, objectiu que sí assoliria el 2011, mentre que el 2015 va veure's superat per la Barcelona en Comú de Colau -11 regidors a 10-.