Público
Público
pandèmia coronavirus

Un de cada quatre metges s'han plantejat abandonar la professió per l'impacte de la pandèmia en la salut física i emocional

Un estudi on participa el Col·legi de Metges de Barcelona assenyala que 42% dels professionals se senten més cansats i menys preparats per una segona onada de coronavirus. El cansament es va triplicar durant els mesos de març i maig i encara és superior al nivell inicial.

Dos metges tenint cura d'un pacient amb coronavirus aquest dissabte 18 d'abril de 2020 a l'hospital Trueta. HOSPITAL TRUETA / ACN
Dos metges tenint cura d'un pacient amb coronavirus a l'hospital Trueta. HOSPITAL TRUETA / ACN

ACN i públic

La pandèmia ha passat factura al personal sanitari, que s'ha manifestat en diverses ocasions i que ho continuarà fent en les setmanes vinents. Així també ho constata un nou estudi presentat aquest dijous, que assenyala que un de cada quatre metges s'ha plantejat abandonar la professió a causa de l'impacte de la pandèmia en la salut física i emocional. D'aquest 24%, un 2% ho ha considerat seriosament, segons els resultats provisionals d'aquest informe de la Fundació Galatea, el Col·legi de Metges de Barcelona i les professores Núria Mas (IESE) i Judit Vall (IEB-UB).

L'estudi, elaborat a través de 1.648 enquestes, assenyala que el plantejament d'abandonar la professió ha arribat al 31,7% en els metges d'atenció primària. L'informe també indica que el 42% dels professionals se senten més cansats i menys preparats per una segona onada de coronavirus i que afronten amb més pessimisme els mesos vinents.

L’enquesta constata l’empitjorament de la salut física i mental dels metges a partir de diversos indicadors com la freqüència amb la qual experimenten esgotament físic i emocional, cefalees, mal d’estómac o mal d’esquena; així com capacitat per afrontar els problemes. Es comparen els valors d'abans, durant la primera onada i durant l'estiu. En aquesta comparativa s'oberva que el cansament es va triplicar durant els mesos de març i maig i encara és superior al nivell inicial, segons ha exposat Núria Mas.

Entre els professionals de l’atenció primària ha estat més freqüent el plantejament d’abandonar la professió. Un 31,7 % ho han considerat en algun moment, molt per sobre del 21,3 % dels companys de l’àmbit hospitalari i del 22,2 % d’altres àmbits. També indiquen que se senten menys preparats de cara a fer front al que queda de pandèmia el 48,4 % dels metges i metgesses de primària, el 44,5 % dels professionals d’hospitals i el 34,8 % d’altres àmbits.

La pandèmia també ha reforçat el "sentiment de pertinença"

Malgrat aquestes dades, el president del Col·legi de Metges, Jaume Padrós, ha destacat que el gruix del col·lectiu manté un ferm compromís amb la professió i amb els pacients, tot i les experiències viscudes des de l’esclat de la pandèmia.

Un dels aspectes més positius de la investigació, segons les autores, és el paper dels equips com a elements protectors de la salut i del benestar dels metges i metgesses. Els professionals que treballen en equips on es comparteixen objectius i on existeix un "sentiment de pertinença" reporten millors indicadors de salut física i emocional que la resta, segons ha assenyalat Judit Vall.

Aquests professionals s’enfronten a menys conflictes ètics i menys estrès en la seva activitat diària, ja que les decisions i els problemes s’afronten de manera compartida. Segons l’enquesta, fins a un 31,2 % dels professionals que no compten amb el suport d’un "equip protector" afirmen que s’enfronten a conflictes ètics amb freqüència, un percentatge que baixa fins el 24,5 % entre els professionals que se senten integrats i recolzats per un equip.