Gairebé un segle després, el llop a poc a poc retorna a Catalunya. I la seva reaparició, de moment molt minsa i sense expectatives de multiplicar-se a curt termini, genera tensions i posicions molt enfrontades entre els grups ecologistes i animalistes i els ramaders. La Generalitat, al seu torn, intenta situar-se en una posició intermèdia, sense afavorir activament la reintroducció de l'animal, però sense posar-hi impediments si s'hi estableix de manera natural. Fa poques setmanes se'n va detectar un exemplar a la serra de l'Albera, a l'Empordà, i els Agents Rurals n'han iniciat el seguiment per comprovar si l'animal està assentat a la zona o simplement va fer-hi una presència ocasional.

Si es confirmés que s'hi ha establert, seria el cinquè llop que hi hauria ara mateix a Catalunya, tots mascles i individus solitaris. Els altres s'ubiquen al Moianès, l'Alta Ribagorça -tot i que en aquest cas també es mou per la Ribagorça aragonesa-, el Port del Comte (Solsonès) i el Ripollès. Des del 2000 se n'han detectat una vintena al Principat, d'on aquest tipus de cànid va desaparèixer durant el primer terç del segle XX, fonamentalment com a conseqüència de l'acció dels caçadors.

A diferència del que va passar amb l'os -que s'ha recuperat al Pirineu gràcies a un programa de reintroducció, el PirosLife, finançat per la Unió Europea, amb exemplars provinents d'Eslovènia-, el llop ha tornat a trepitjar Catalunya d'una manera natural, després de recórrer llargues distàncies. No pot obviar-se que és un animal que pot recórrer fàcilment 200 quilòmetres en tot just dues o tres jornades.

En concret, tots els exemplars localitzats són d'origen italoalpí i han arribat a casa nostra des de França -fonamentalment des del Massís Central-, després de creuar el Pirineu. A la serralada, en canvi, ja hi ha una setantena d'ossos, la xifra més alta des que el 1996 va arrencar el projecte Life, amb l'alliberament de les femelles Ziva i Melba i, l'any següent, el mascle Pyros, protagonista d'una frenètica activitat que li comportaria una enorme descendència.

La Generalitat no té en marxa cap programa de reintroducció del llop a Catalunya i no es planteja tenir-lo, si bé l'administració tampoc contempla posar impediments al retorn natural de l'animal, que faria un salt endavant si en comptes de mascles solitaris hi arribés una llopada o una femella en edat reproductiva. Aquesta possibilitat, no descartable, és el que explica els darrers moviments de fons al voltant de l'animal. Segons el Catàleg de fauna salvatge i autòctona amenaçada de la Generalitat, el llop està considerat com una espècie "extinta com a reproductora" a Catalunya, un estatus que en garanteix la protecció -no es pot caçar-, però que podria modificar-se si, finalment, si establissin llopades de manera estable.

Una nova plataforma per treballar la "convivència"

El passat dia 18 va presentar-se en societat a Barcelona el Grup Llop Catalunya, una plataforma que aplega entitats científiques, conservacionistes, ecologistes i de defensa dels drets dels animals que aposta per "afavorir la recuperació de les poblacions de llop a Catalunya". El nou grup pretén treballar per la "convivència" entre aquest animal i la "societat humana" i, entre d'altres, l'integren Ecologistes en Acció, Greenpeace, WWF, Depana o Libera.

L'ambientòleg Sergi Garcia, un dels portaveus de la plataforma, subratlla que "no és tant una qüestió de voler que el llop vingui, sinó que vindrà de manera natural, és una qüestió inevitable i, per tant, s'ha de treballar perquè sigui possible la coexistència dels llops i els ramaders, tal com ja es dona a d'altres llocs". En aquest sentit, recalca que el grup justament el que pretén és fer una tasca de pedagogia, conscienciació i sensibilització per afrontar una nova situació: "el llop vindrà i criarà i caldrà estar preparat per afrontar-ho, també per part dels ramaders", afegeix Garcia.

La plataforma pretén que els ramaders també s'hi integrin, una qüestió que ara mateix sembla difícil tenint en compte el rebuig que els genera la presència de l'animal. "Com a Unió de Pagesos el posicionament que tenim d'entrada és 'no' al llop. Tenim experiència i hem estat en congressos sobre el llop a Lleó, Zamora o Cantàbria, zones on en tenen, i allà és una catàstrofe. Ataquen ramats i l'estrès que provoquen al bestiar és brutal i la gent acaba deixant l'explotació i abandonant el territori". Qui es pronuncia amb aquesta contundència és Joan Guitart, coordinador territorial de comarques de Muntanya del sindicat, la principal organització agrícola i ramadera de Catalunya.

El dirigent d'Unió de Pagesos també critica plataformes com el Grup Llop Catalunya, amb l'argument que "les persones que no viuen al territori, no es guanyen la vida com a ramaders i no viuen a pagès no poden opinar, perquè fer-ho des de la distància és molt fàcil". A més, lamenta que "sembla que els únics animals que s'han de protegir i tenen sentiments són els llops, si mata ovelles doncs no passa res". Per a ell, si la presència del llop realment es consolidés a Catalunya, això tindria un impacte al territori, perquè s'abandonarien explotacions, amb el consegüent dany perquè es deixaria de fer "una feina de manteniment del territori i de neteja del sotabosc, clau per a la prevenció d'incendis".

Com actua el Govern?

I el Govern què hi diu? Ricard Casanovas, cap del servei de Fauna i Flora de la Generalitat -que depèn del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, comenta que "ja fa anys que està venint el llop, però encara no s'ha presentat una llopada", si bé recalca que "segurament cada vegada passarà més sovint que detectem 4 o 5 llops cada any i allà on s'estableixin serà on haurem d'actuar". En aquest sentit, Casanovas explica que "estem preparant el terreny" per una hipotètica major presència del llop i en la "gestió del dia a dia fem un pla de prevenció".

És un cop l'animal s'ha establert de manera permanent en una zona -que sempre implica una superfície àmplia atesa la seva gran mobilitat i mai es limita a un municipi concret- que es fixen les mesures preventives per evitar -o almenys pal·liar- els possibles danys als ramats: "es tracta de protegir els ramats i garantir-ne la vigilància. El que es fa és tancar el ramat durant la nit -que és quan ataca el llop- incentivar la presència de gossos de protecció com ara mastins i incrementar la vigilància per part del pastor o ramader". Entre d'altres qüestions, el programa de la Generalitat de prevenció de danys del llop a la ramaderia, contribueix a finançar aquestes mesures, com ara fer un "tancament efectiu, ja sigui amb tanques elèctriques o mòbils" del ramat.

El cap del servei de Fauna i Flora recalca que "el que no podem fer són canvis en la manera de fer d'una ramaderia sense saber que hi ha el llop. No té sentit fer-ho al Baix Camp, és allà on aparegui que hi ha d'haver una reacció de seguida i per això ja treballem amb una línia d'ajuts cap als ramaders que es troben en zones on s'hi ha establert permanent o han patit algun atac". L'expert també destaca que el llop és un "animal molt adaptable", que sobretot busca una "certa tranquil·litat" i "requeriment alimentari", de manera que és fàcil que s'estableixi en àrees amb una presència de fauna salvatge, com ara cabirols o isards, si bé reconeix que pot buscar "anar a allò fàcil, que és atacar ramats d'animals que no són salvatges".

Com a filosofia en aquest tema, el Govern reconeix que busca un "punt mig" per tal de minimitzar al màxim el "possible conflicte" que genera la presència del llop, amb gent que hi està a favor i gent que hi està en contra. "No en forçarem la recuperació, però hem de buscar la coexistència, que no causi problemes a la ramaderia", defensa, per afegir que "un problema és que els ramaders actuals no estan acostumats a gestionar el llop, perquè es va extingir fa molts anys" i la seva arribada "implica recuperar que l'activitat ramadera es faci compatible amb presència de depredadors".

El "pànic" dels ramaders

Joan Guitart, d'Unió de Pagesos, matisa que si es manté l'actual situació, en què bàsicament arriben mascles solitaris "no és tan greu", però que els ramaders tenen "pànic" a què es formi o arribi alguna llopada. Finalment, considera que l'administració "no ens té en compte". "La reintroducció de l'os, a través del PirosLife, ja va entrar amb calçador, es va prometre una subvenció per ovella per tenir-nos emmordassats i era una trampa. Ara ja tenim els ossos aquí i tenim un problema greu, amb abandonament d'explotacions i desplaçament del bestiar que ja no vol estar en determinats punts" per la presència del plantígrad. I Guitart està convençut que això "seria molt més greu si també hi ha hagués el llop".

En canvi, per a Sergi Garcia, del Grup Llop Catalunya, la seva presència és "un indicador de bon estat natural, perquè és un depredador que està al capdamunt de la cadena tròfica i això mostra que l'entorn té suficients recursos perquè s'hi estableixi". Tot i admetre que també pot "depredar animals domèstics", això es pot controlar amb el suport de l'administració "que ha de garantir que 'impacte sigui el menor possible i compensar els ramaders" i fins i tot comenta que pot contribuir a "reequilibrar la sobrepoblació de senglar" que pateix Catalunya. Ricard Casanovas, però, qüestiona que realment sigui cap solució per al control dels senglars, perquè aquest és un animal "amb capacitat de defensa" i el llop "actua sobretot sobre animals dèbils, vells o malalts". Dit amb altres paraules, caldrien molts llops per frenar els senglars. Un escenari, en qualsevol cas, molt allunyada de l'actual.