Público
Público

Quines comarques catalanes s'han recuperat abans del xoc econòmic de la Covid?

Les comarques centrals, les de Lleida, les de les Terres de l'Ebre i les de Barcelona tornaran abans als nivells previs a la pandèmia. En canvi, les comarques del Camp de Tarragona i les de Girona no superaran la contracció fins a l'any vinent. El que sí que s'ha recuperat amb escreix és el volum d'ocupació

16-11-2022
Una operària prepara una comanda al nou centre logístic de Freshly Cosmetics de Gandesa. ACN

El producte interior brut (PIB) català va créixer un 5,8% el 2021, però va quedar més de sis punts per sota de la intensa contracció del 2020, segons l'Anuari Econòmic Comarcal 2022 del BBVA, elaborat pel catedràtic d'economia de la UAB Josep Oliver.

Les comarques de Tarragona i les de Girona són les que més es van contraure durant el 2020 i , alhora,que més han crescut el 2021 (+7,4% i +6,9%, respectivament). Tot i això, també són les que tenen "més camí per córrer" i no recuperaran els nivells precovid fins al 2023. Per contra, les comarques de Lleida (5,8%), les de les Terres de l'Ebre (5,1%) i les de l'àrea metropolitana (5,5%) registren increments menors, però esperen retallar les distàncies amb el 2019 amb molta probabilitat aquest mateix 2022.

Segons l'anuari, les comarques que van créixer més que la mitjana catalana es van situar, principalment, al nord-est del país i al sud. Precisament, Oliver considera que les comarques de les Terres de l'Ebre, les de l'àrea metropolitana, les centrals i les del Pla de Lleida ja podrien haver recuperat les xifres precovid en l'actualitat. En concret, Osona és el territori que més a prop està de tornar als nivells prepandèmia, ja que només es troba un 0,4% per sota del 2019.

Difícil recuperació al Pirineu 

La davallada de la producció energètica ha provocat que les comarques del Pirineu siguin les que més camp per córrer tenen per recuperar l'activitat econòmica perduda. Així, la Vall d'Aran (-29,8%), l'Alta Ribagorça (-20,1%), el Pallars Sobirà (-17,5%) i la Cerdanya (-14%) lideren la llista de territoris amb una caiguda més pronunciada entre el 2019 i el 2021.

La davallada del sector de la producció d'energia i aigua es va notar especialment a les comarques de muntanya (-15,6%) i les de Tarragona (-7,5%). També mostren descensos importants la Selva (-12,8%), el Baix Camp (-11,5%), l'Alt Empordà i el Maresme (-10,7%) i la Conca de Barberà (-10,3%).

Recessió tècnica

Segons Oliver, en general l'economia catalana "fregarà" la recuperació econòmica postcovid el 2022, però no l'assolirà fins el 2023, any que estarà marcat pels "vents de cara forts" a causa de la inflació persistent i l'alça dels tipus d'interès. En aquest sentit, l’expert preveu que l'economia català podria entrar en recessió tècnica el primer trimestre del 2023, però agafarà embranzida de l'abril, i tancarà l'any amb creixement.

Prop dels 110.000 llocs de treball perduts el 2020 es van recuperar íntegrament el 2021

Tot i que Catalunya encara necessitarà més temps per reabsorbir els estralls de la pandèmia, en termes d'ocupació la tònica és diferent, ja que els prop dels 110.000 llocs de treball perduts el 2020 es van recuperar íntegrament el 2021. Aquest aspecte és "crític" per l'economista, que ha assegurat que no s'ha de caure en el pessimisme de cara a l'any 2023.

"Si alguna cosa ha demostrat la Covid, és que a nivell ocupacional el país té instruments que impediran una eventual recessió en alguns sectors es tradueixi en un augment important de la destrucció d'ocupació", ha insistit Oliver en l'acte de presentació de la 28a edició de l'anuari.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?