Público
Público

Quines seran les comarques catalanes que guanyaran més població les properes dues dècades i quines en perdran?

Segons la projecció de l'Idescat, el 2041 Catalunya superarà els 8,4 milions d'habitants, 700.000 més que ara, però el creixement serà molt desigual i s'accentuaran els desequilibris demogràfics, sense que bona part de la Catalunya buidada recuperi els residents perduts els darrers anys

2022 - Panoràmica d'Olot, capital de la Garrotxa, una de les comarques que més població guanyarà les properes dues dècades.
Panoràmica d'Olot, capital de la Garrotxa, una de les comarques que més població guanyarà les properes dues dècades. Viquipèdia

Catalunya guanyarà uns 700.000 habitants les properes dues dècades, fonamentalment gràcies a un saldo migratori clarament positiu, que compensarà un creixement natural escàs o negatiu a bona part del territori. En concret, segons la projecció mitjana de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), el 2041 s'arribarà a una població de 8.435.292 persones, el que suposa un 9% més que la registrada el 2021.

Ara bé, aquest creixement en cap cas serà homogeni, sinó que hi haurà municipis i comarques que registraran guanys molt destacats en el nombre de residents -superiors als dos dígits en termes relatius-, d'altres que viuran un augment menys destacat, alguns que s'estancaran i, finalment, diversos casos de comarques que perdran població. En resum, els desequilibris demogràfics s'aprofundiran. 

La previsió és que s'accentuïn les dinàmiques dels darrers anys i vagi a més la reducció de residents en alguns dels territoris de la Catalunya buidada, mentre que els increments demogràfics més significatius es viuran en zones que ja fa anys que guanyen població. Sempre segons l'escenari mitjà projectat per l'Idescat -teòricament el més probable-, les comarques que viuran un major guany relatiu d'habitants fins el 2041 seran el Moianès (18,8%, passaria de 14.110 residents a 16.756), la Garrotxa (17,3%, de 58.100 a 68.151), el Gironès (17,1%, de menys de 192.000 a gairebé 225.000 habitants), el Pla de l'Estany (16,7%, de 32.673 a 38.128), el Baix Penedès (16,2%, de 110.086 a 127.917) i el Maresme (15,8%, de 455.504 a 527.433 residents).

En un nivell inferior, també registraran creixements superiors a la mitjana catalana les comarques del Vallès Occidental (13,8%, seguirà sent la segona més poblada i superarà amb escreix el milió d'habitants), el Vallès Oriental (13,6%), Osona (12,8%), el Tarragonès (12,5%), l'Aran (12,7%), el Baix Llobregat (11,9%, tercera més poblada i passaria de 830.000 a gairebé 930.000) i la Selva (11,4%).

La Terra Alta 'lidera' la Catalunya buidada

Segons l'Idescat, només quatre comarques catalanes perdran població en les properes dues dècades i totes elles s'engloben en el que podem anomenar la Catalunya buidada, és a dir, territoris que fa temps que experimenten un retrocés demogràfic significatiu. Al capdavant hi trobem la Terra Alta, que perdria gairebé 900 habitants i es quedaria en els 10.444, un 7,6% menys que ara. Els últims 10 anys, aquesta comarca ja s'ha quedat sense més del 10% dels residents i és la que més ràpidament es buida de Catalunya.

Les Garrigues veurà caure la seva població en un 3,7%, quedant-se en els 18.371 habitants, una pèrdua que se sumaria al 5,2% ja experimentat en la darrera dècada. També retrocediran demogràficament la Ribera d'Ebre (-1,0%, més de 200 persones) i l'Alt Urgell (-0,8%, 170 habitants). Són també comarques que s'estan buidant, amb una pèrdua de població acumulada els últims 10 anys del 7,5% i el 9,3%, respectivament.

L'Aran, la Cerdanya i el Pallars Sobirà, les úniques comarques pirinenques que revifaran a nivell demogràfic

Si resseguim la geografia de la Catalunya buidada, la resta de comarques que en formen part guanyaran població, però gairebé en tots els casos de manera molt minsa i marcadament per sota de la mitjana del país. La Conca de Barberà, per exemple, només guanyarà un 0,5% els habitants -unes 100 persones-, que no permetrà revertir la pèrdua del 5,5% dels 10 anys previs.

L'1% de creixement de l'Alta Ribagorça -que arribaria als 4.015 empadronats-, tampoc compensa el 6,4% de caiguda que arrossega des de 2011. El 2,7% de creixement del Pallars Jussà -unes 350 persones, fins arribar a les 13.350- empal·lideix al costat del retrocés del 8,8% dels darrers 10 anys. El Berguedà (3,5%), el Priorat (4,1%), el Baix Ebre (2,3%), el Montsià (2,2%) i el Ripollès (3,9%) viuran creixements que no els serviran per recuperar la població perduda des del 2011.

En canvi, sí que hi ha un major canvi de tendència al Pallars Sobirà, que guanya prop de 550 habitants (+7,6%). Precisament aquesta comarca és, juntament amb la Cerdanya i l'Aran, l'únic territori del Pirineu que viurà una revifada demogràfica important. Un cas a part és el Barcelonès, la comarca més poblada de Catalunya, que s'estancarà i només guanyarà el 2,9% de població en dues dècades, poc més de 60.000 persones.

Què passarà a nivell municipal?

En termes municipals, aproximadament 2 de cada 3 localitats creixeran en població fins el 2041. En concret són 644 municipis els que guanyaran població, 293 que en perdran i 10 que es mantindran estables. En gran part, la mida de la localitat marcarà la seva evolució, de manera que gairebé tots els que superen els 2.000 habitants guanyaran població en les dues properes dècades, mentre que també ho faran 2 de cada 3 d'entre 500 i 2.000 habitants. En canvi, els pobles petits, els de menys de 500 habitants, seran els que concentraran el retrocés, ja que la meitat perdran població, una dinàmica que accentuarà els notables desequilibris demogràfics que ja viu Catalunya.

La meitat dels pobles petits perdran població

Pel que fa als nuclis de més de 5.000 habitants els que creixerien més en termes relatius són: Torredembarra, al Tarragonès, amb el 29,5%, Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental), amb un 28,9% i Sant Just Desvern (Baix Llobregat) 28,3%. A l'altre extrem, la Sénia (Montsià) amb un -6,5%, Vilafant (Alt Empordà) amb un -3,9% i Navàs (Bages) amb un -3,7% serien els municipis de més de 5.000 habitants que perdrien més població.

Finalment, no totes les grans ciutats experimentaran un fort creixement. D'entrada, destaca que si la projecció mitjana de l'Idescat es compleix Catalunya sumarà dos nuclis més per damunt dels 100.000 habitants. Seran Sant Cugat del Vallès, que arribarà als 112.000 gràcies a un creixement acumulat del 19% fins el 2041; i Cornellà de Llobregat, que tot just superarà els sis dígits després de guanyar el 12,1% d'habitants.

Sant Cugat del Vallès i Cornellà de Llobregat superaran els 100.000 habitants

Terrassa, amb un 16% més de població, i Sabadell, amb un guany del 14%, confirmen el dinamisme demogràfic del Vallès Occidental i, respectivament, arribaran als 258.000 i 246.000 residents. Mataró, amb un avenç del 12,4%, és l'altra gran ciutat que creixerà fort, mentre que en l'altre extrem destaca la lleugera pèrdua de població (-0,6%) de Santa Coloma de Gramenet o l'estancament de la capital, Barcelona, que únicament tindrà un 2,3% més d'empadronats que no pas ara, quedant-se per sota dels 1,7 milions d'habitants.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?