Quins grans avenços feministes s'han produït a Catalunya en els últims cinc anys?

Han passat cinc anys des de la primera gran vaga feminista, el 2018. El notable seguiment d'aquella jornada i l'assistència massiva a la manifestació van representar un punt d'inflexió per demostrar la força d'un moviment que ha aconseguit permear a la societat. Però, en aquests cinc anys, s'han produït avenços reals en la igualtat de gènere a Catalunya? Analitzem l'evolució de diferents qüestions on l'impuls feminista ha tingut un rol clau, però també aquelles en què encara queda molt de camí per recórrer.

La bretxa salarial ha baixat, però encara està al 20%

Una de les mostres més diàfanes de la desigualtat de gènere és la bretxa salarial. Tot i que en els últims anys ha anat reduint-se, encara se situa al voltant del 20%, fet que suposa que les dones a Catalunya guanyen gairebé 6.000 euros anuals menys que els homes. Són dades de l'Observatori del Treball i Model Productiu, que recull un descens constant des del 2014, quan la diferència va tocar sostre amb el 26%.

L'augment de l'SMI ha beneficiat en major mesura a les dones

La pandèmia va suposar un pas enrere, ja que els ERTO van disparar la bretxa al 52%, segons un informe de CCOO. Les raons de fons de la bretxa salarial les trobem en què les dones acostumen a treballar en sectors més precaritzats, amb sous més baixos i també són majoria a l'hora de tenir jornades parcials. També tenen pensions un 37% inferiors. La dedicació desigual a la cura de fills i altres familiars o a les tasques de la llar contribueix a  decantar la balança en contra de la promoció laboral.

Un dels factors clau per contribuir a aquesta reducció progressiva de la bretxa ha sigut l'augment del salari mínim interprofessional, percebut en major mesura per les dones. L'augment des dels 735 euros mensuals del 2018 als 1.080 actuals ha afavorit l'increment d'ingressos per aquelles que es trobaven en la part més baixa de l'escala salarial.

Les denúncies per agressions sexuals han pujat un 25%

El tabú entorn de les violències sexuals s'ha esquerdat en els últims anys i això ha provocat que es denunciïn més aquest tipus de fets. A Catalunya, des del 2019 han pujat un 25% les denúncies per violència sexual, segons els Mossos. Pràcticament cada dia hi ha notícies d'algun cas, però les expertes insisteixen que això no és perquè hi hagi més violència sinó que surt més a la llum.

Les dones joves identifiquen en major mesura les violències masclistes

"No és que ara hi hagi un augment de casos sinó una major conscienciació social que ha facilitat que les dones se sentin més segures per poder explicar el que han viscut. I això és gràcies als feminismes, que han teixit uns espais on sents que pots explicar el que t'ha passat sense sentir-te jutjada ni culpada", explicava a Públic Alba Alfageme, psicòloga especialitzada en violències masclistes.

Això també explica la major prevalença de violències en les dones més joves: El nombre d'adolescents víctimes de violència masclista es va duplicar el 2022 respecte l'any anterior a Catalunya. La major consciència feminista d'unes generacions que s'han socialitzat al voltant de l'explosió del moviment, el 2018, promou una major i més ràpida identificació de situacions violentes. Tot i això, entre els més joves també hi ha el creixement d'un moviment reaccionari als avenços feministes, amparat per l'auge de la ultradreta.

Un factor important a l'hora de fer que els casos es denunciïn és la posada en marxa de protocols específics, com el que tenen els Mossos per les agressions sexuals en l'oci nocturn des de fa uns mesos i l'impulsat per l'Ajuntament de Barcelona a què s'han sumat prop d'una quarentena de locals.

En els últims anys també han sortit a la llum casos mediàtics com l'assetjament a l'artista Paula Bonet, els abusos a l'Aula de Teatre de Lleida i a l'Institut del Teatre. El trencament del tabú entorn a les violències sexuals ha contribuït a exposar casos llargament silenciats.

Impuls de polítiques feministes

La creació del Departament d'Igualtat i Feminismes, el 2021, ha suposat un ferm impuls per les polítiques feministes i la inclusió de la perspectiva de gènere al Govern. La consellera, Tània Verge, repassava en aquest fil de Twitter la feina feta i els objectius marcats. "El Departament ha vingut per quedar-se. Perquè mai més les lleis d'igualtat semblin recomanacions", afirmava.

Tot i que el recorregut encara és curt, en el marc d'aquest Departament és on s'han impulsat mesures pioneres com l'anticoncepció gratuïta fins els 29 anys, poder avortar tant pel mètode farmacològic com quirúrgic a tot Catalunya, l'educació menstrual a 85.000 alumnes d'ESO i l'estudi de la violència obstètrica, present encara al sistema sanitari. En conjunt amb Interior, també han promogut la reserva del 40% de places de les noves promocions de Bombers i Mossos per dones. Aquest mateix dimarts, el Govern ha anunciat que repartirà productes menstruals gratuïts reutilitzables. 

Altres mesures que la Generalitat ha plantejat són la creació d'un servei d'atenció psicològica 24 hores per a les víctimes de violència sexual i l'augment de les indemnitzacions per les supervivents de violència masclista fins els 40.000 euros. Un altre dels objectius del Departament de Verge és lluitar contra la violència que exerceixen les pròpies institucions, per exemple amb l'anomenada revictimització en el cas de les dones que han patit violències. Millorar l'atenció a les denunciants per part dels Mossos està en el punt de mira del Govern.

Cal remarcar que la conselleria es va crear poc després que l'Estat recuperés el Ministeri d'Igualtat, que ha impulsat també nombroses polítiques, com la Llei Trans i l'ampliació de la Llei d'Avortament, que també han revertit en una ampliació de drets. Paral·lelament, els dos departaments han fet un canvi cabdal en les campanyes de sensibilització. Per primera vegada, les institucions posen el focus en els homes.

Ver vídeo

Més dones i més visibles, també en la seva diferència

Tan sols el 8% de carrers de Barcelona tenen un nom femení

Un altre dels avenços feministes des del 2018 ha sigut el reconeixement de les violències que van més enllà de la física, la que es veu a simple vista. Es tracta de violències simbòliques com la invisibilització de les dones a tots els nivells.

Institucions com l'Ajuntament de Barcelona s'han proposat lluitar-hi amb el canvi de nom de prop de 25 espais en els últims dos anys. L'objectiu és "compensar l'oblit històric de les dones" afegint a la guia de carrers noms femenins tan importants com el de la poeta i pintora Felícia Fuster i Viladecans o el de l'activista i filòsofa Gretel Amman.

Actualment, el 35% de carrers de Barcelona tenen nom d'home, mentre tan sols el 8,3% porten un nom femení. Tot i això, en els últims vuit anys, els noms de dona s'han incrementat més de dos punts percentuals. A tot Catalunya, la proporció és encara menor, amb només un 4% dels carrers amb nom de dona.

La publicació recent de biografies de dones pioneres en els seus camps, com la fotògrafa Joana Biarnés, la periodista i atleta Anna Maria Martínez Sagi i les precursores Teresa Gimpera i Mercè Pàniker, també demostra l'esforç de la cultura per recuperar la memòria de dones massa sovint oblidades.

Per últim, l'anunci que la Marató de TV3 d'aquest any se centrarà en la salut sexual i reproductiva, també per reivindicar la manca de perspectiva de gènere en la medicina, suposa un avenç per contribuir al coneixement científic.