Público
Público
MEMÒRIA HISTÒRICA

Quins són els límits de la futura llei de memòria democràtica?

L’avantprojecte de llei assegura que el Govern espanyol s’encarregarà de l’exhumació de les fosses, i que crearà una Fiscalia de Sala per investigar els crims franquistes, però hi ha dubtes sobre si les mesures donaran veritat, justícia i reparació a víctimes i familiars.

Dos arqueòlegs treballant a la fossa comuna de la Guerra Civil al cementiri d'Alguaire. ACN/Oriol Bosch
Dos arqueòlegs treballant a la fossa comuna de la Guerra Civil al cementiri d'Alguaire. ACN/Oriol Bosch

L'avantprojecte de llei de memòria democràtica, anunciada amb orgull des del Govern espanyol, ha despertat l'escepticisme d'associacions de memòria històrica. Tot i que valoren iniciatives com incloure en el currículum d'ESO i Batxillerat educació sobre la repressió viscuda durant la Guerra Civil, el franquisme, i la Transició, posen en dubte com es duran a terme diverses de les promeses contemplades en aquesta iniciativa, que encara s'ha de convertir en llei.

Si no es pot portar els culpables a judici hi ha reparació?

L'avantprojecte contempla la creació d'una Fiscalia de Sala que s'encarregaria d'investigar els crims comesos durant la Guerra Civil, el franquisme i la Transició. Això "és un bon senyal", destaca la professora de dret públic a la Universitat de Barcelona Elisenda Calvet, però no és suficient. Un dels principals murs és la Llei d'amnistia del 1977, que no permet jutjar els crims franquistes.

Si la Llei d'amnistia continua vigent, els fiscals es veuran limitats a la investigació, ja que ells no podran jutjar els casos

Si aquesta llei continua vigent, els fiscals es veuran limitats a la investigació, ja que ells no podran jutjar els casos. Calvet veu difícil derogar-la, que és el que reclamen associacions com la Xarxa Catalana i Balear de suport a la querella argentina, però proposa una petita escletxa: "Es podria posar que en cap cas la Llei d'amnistia es pot aplicar a crims internacionals (de guerra, de lesa humanitat), dient que no prescriuran i no poden quedar emparats per l'amnistia", detalla. Per fer-ho, esclareix, caldria voluntat política, la qual no s'ha trobat en els diversos intents de modificar aquesta legislació.

Per la seva part, un dels principals impulsors de l'exhumació de Franco i assessor de l'avantprojecte fins al 2019, l’advocat Eduardo Ranz, recorda que només hi ha hagut dos procediments que han investigat les atrocitats de la repressió: la macroquerella argentina i l'exhumació del Valle de los Caídos dels germans Lapeña dictada el 2016. "La dels germans Lapeña -assassinats el 1936 i tirats a una fossa comuna a Calataiud- és l'única sentència que qüestiona el franquisme a Espanya. Han passat quatre anys, dos anys del PP i dos del PSOE, i els governs no han complert amb aquesta sentència", recrimina.

Identificació i cerca de víctimes

L'Estat espanyol és el segon país del món amb més desapareguts, després de Cambodja

L'Estat espanyol és el segon país del món amb més desapareguts, després de Cambodja. Hi ha més de 114.000 persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme, enterrades en fosses comunes. Per solucionar aquesta ignomínia, els articles 11, 12, 13 i 14 de l'avantprojecte asseguren que l'Estat es responsabilitzarà de l'exhumació de les fosses comunes, així com de crear un cens i un banc d'ADN estatal. Ara bé, les associacions de memòria, que asseguren que no han estat consultades per l’elaboració de l'avantprojecte de lei, posen en dubte aquest compromís.

El president de l'Associació del Banc d'ADN de Desapareguts de la Guerra Civil, Roger Heredia, nega que des de l'Estat s'hagin posat en contacte per coordinar-se. La seva entitat ja ha fet més de 6.000 mostres genètiques. Heredia explica que Catalunya, Navarra, el País Basc, el País Valencià i Andalusia són territoris on les entitats de memòria sí que han obert fosses pel seu compte i amb els seus recursos. Des del 2007, amb la Llei de memòria de Zapatero, l'administració tampoc no ha mostrat voluntat política per dur a terme aquesta tasca. És per això que defineix l'avantprojecte com un altre "acte de campanya".

Per a Heredia no calen legislacions, sinó coordinació entre les entitats i l'Estat i que les restes humanes serveixin com a proves per dur a terme investigacions judicials. "Han de ser tractades com a prova del delicte de desaparició forçada", insisteix Heredia. De fet, l'any 2013 l'ONU va exigir que els jutges havien de personar-se a les fosses per iniciar el procés d'investigació, cosa que no ha passat. Per fer-ho, recorda, cal l'anul·lació de la Llei d'amnistia. Felipe Moreno, membre de la Xarxa Catalana i Balear en suport a la querella argentina, també mostra dubtes. "Com s'ho faran? Quines restes buscaran i com?", qüestiona Moreno, a qui van empresonar durant cinc mesos per formar part del Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP). Per a Xavier Corominas, qui encara busca les restes del seu avi, el qual suposen que va morir a la batalla de l’Ebre, es mostra profundament desconfiat. "Reparacions morals no en volem. Jo vull el meu avi", etziba.

Anul·lació de condemnes

La iniciativa legal anul·larà totes les condemnes i sancions dictades durant la Guerra Civil i la dictadura pels òrgans de repressió franquista -com ara el Tribunal d'Ordre Públic (TOP) i els consells de guerra, que també es declaren il·legítims. Això, per a Ranz, suposa una ingerència del poder legislatiu i executiu sobre el poder judicial. "El Govern espanyol pot fer una declaració, pot generar un dret, però l'única forma de revocar la sentència és que ho faci el tribunal que les va dictar, amb el problema que determinats jutjats o tribunals van desaparèixer fa 60 o 70 anys", raona. Per a l’advocat, caldria buscar un jutjat equivalent en democràcia (com seria l'Audiència Nacional en el cas del TOP) o el superior jeràrquic que jutgés aquests crims de forma individual. 

Ara bé, Calvet considera que sí que es podria dur a terme aquesta anul·lació general. "S'ha fet a Alemanya i a altres països. Es poden anul·lar a partir d'una llei, perquè quan les víctimes van als jutjats, els magistrats els hi diuen que no poden fer res", exposa. Calvet ha fet més d'una formació de justícia transicional, ja que el Govern espanyol va escoltar la recomanació de les Nacions Unides i es va comprometre a formar als jutges sobre justícia internacional. Ara bé, com diu la jurista, "sempre hi ha jutges més receptius i n'hi ha de menys". "No venen els del Suprem a aquests cursos. Els jutges es pensen que ja se saben la llei", lamenta.

Carles Viñas: "Les fundacions franquistes acabaran morint si es fa la tasca pedagògica prèvia i s'evita blanquejar la dictadura"

La professora reconeix que l'avantprojecte de llei només assegura una reparació moral. A més, tant ella com Moreno recorden que el Parlament de Catalunya ja va anul·lar el 2017 els consells de guerra amb la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme. "En l'àmbit estatal podrà tenir sentit, però quin sentit té que t'anul·lin la sentència que ja has complert?", recrimina Moreno, qui va ser torturat per Billy el Niño i el comisari Conesa durant 14 dies. "Cal anul·lar els judicis però no fer-los desaparèixer, i per això cal jutjar els culpables i tenir accés als arxius", assegura. De fet, l’avantprojecte també contempla que hi haurà un accés a la documentació històrica, però tampoc especifica de quina forma.

Cal il·legalitzar la Fundación Francisco Franco?

Eduardo Ranz: "Que algú ens expliqui si representar el règim d'una persona que va començar i va acabar assassinant té algun interès per a Espanya"

Un dels aspectes que preocupa a l'historiador expert en extrema dreta Carles Viñas és com es gestionarà el llegat de la Fundación Francisco Franco, la qual es podria il·legalitzar a partir d'aquesta futura normativa. "Diuen que posaran la seu a un país estranger i poden emportar-se la documentació", adverteix Viñas. Tot i això, Viñas no és partidari de la il·legalització. "Il·legalitzar-la és fer l'efecte bumerang: suposarà un pic de donacions privades, però si deixa de rebre subvencions públiques és una fundació que està abocada al fracàs", defensa. Ara, Eduardo Ranz opina el contrari: "Crec que és fonamental. No parlem de la fundació Hitler o de la fundació Mussolini perquè no existeixen", apunta. Per a Ranz, cal modificar la llei de fundacions i la llei d'associacions perquè no tornin a aparèixer amb un altre nom i considera que "és una qüestió de justícia". "Tota fundació necessita un interès general. Que algú ens expliqui si representar el règim d'una persona que va començar assassinant i va acabar assassinant té algun interès general per a Espanya", conclou.

Educar sobre les conseqüències de la repressió

L'avantprojecte de llei contempla elaborar un pla educatiu a l'ESO i Batxillerat que inculqui els valors democràtics i garanteixi que la història no es torni a repetir. Carles Viñas ho veu fonamental, tot i que dubta sobre com s'implementaran aquests coneixements. "Les fundacions franquistes acabaran morint si es fa la tasca pedagògica prèvia i s'evita blanquejar la dictadura", calcula. Eduardo Ranz considera que "és el més important" de la llei. "L'exhumació i reinhumació són una reparació de caràcter familiar; la retirada de simbologia és un exercici de dignitat per qualsevol demòcrata; però l'educació és la més important perquè és obligatori conèixer la nostra veritat", declara. Davant de les possibles crítiques d'adoctrinament per part partits com VOX, Ranz és clar: "Els partits polítics poden expressar el que considerin, hi ha llibertat d'expressió, que no sempre ha estat freqüent a Espanya. Una altra cosa és que això pugui fer canviar l'opinió de les víctimes del franquisme".