Público
Público
Únete a nosotros

Racisme institucional SOS Racisme reclama el dret a vot per a totes les persones residents a l'Estat: 15 de cada 100 catalans no podrà votar diumenge

Denuncia el "racisme institucional" que genera aquesta exclusió i alerta que afavoreix "l'aparició de discursos i propostes racistes durant campanyes electorals": "Un Estat que denega el dret de vot a una part de la població mai serà plenament democràtic".

Publicidad
Media: 5
Votos: 1

Foto d'arxiu de paperetes electorals.

15 de cada 100 persones residents a Catalunya no podran votar a les eleccions espanyoles d'aquest diumenge. El motiu: tenir nacionalitat estrangera i, per tant, no tenir reconegut el dret al sufragi. Ho denuncia l'organització SOS Racisme en un comunicat, amb el qual critica el "racisme institucional" que genera aquesta exclusió, i que augmenta fins a tres milions i mig de persones sense dret a vot a escala estatal.

L'entitat assegura que aquesta restricció suposa "la vulneració d'un dret fonamental motivada en l'origen nacional de les persones", "major impunitat a l'aparició de discursos i propostes racistes durant campanyes electorals" i una "debilitat de la democràcia": "Un Estat que denega el dret de vot a una part de la població mai serà plenament democràtic".

SOS Racisme considera que el dret al vot actiu i passiu [és a dir, a votar i a presentar-se com a candidat] "no ha d'estar lligat a la nacionalitat", sinó que ha de ser "inherent a la persona". En tot cas, assegura, hauria d'estar vinculat "a la residència reconeguda" mitjançant l'empadronament, per tal de reconèixer la seva veu en el si de la comunitat on viu. Subratlla que "totes les persones residents en un Estat han de gaudir del dret a vot actiu i passiu, a elegir i ser elegides per sufragi en totes les eleccions que se celebrin a qualsevol nivell".

L'organització contra el racisme esmenta l'article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966, on es reconeix el dret "de tots els ciutadans" de "participar en la direcció dels assumptes públics directament o per mitjà de representants elegits lliurement", de "votar i escollir" en eleccions "periòdiques, per sufragi universal i per votació secreta" uns representants i de tenir accés "a funcions públiques del seu país" en condicions d'igualtat.

Tanmateix, critica que el text del tractat internacional parla de "ciutadans", ja que, tot i que creuen que s'utilitza aquest mot per englobar "totes les persones residents en un Estat", també creu que es tracta d'un concepte excloent, ja que considera que "la condició de ciutadà ve atorgada per cada Estat només als seus connacionals": "Es tracta d'una aplicació selectiva i una contradicció evident davant dels principis d'igualtat i no discriminació".