Público
Público

Radden Keefe defensa a Barcelona un periodisme d’investigació "per a tothom"

L'autor de 'L'imperi del dolor' ha parlat aquest dimecres al CCCB sobre l’ofici periodístic en una conversa amb la periodista Mònica Terribas en la qual ha destacat la importància del periodisme d’investigació

Mònica Terribas conversa amb Patrick Radden Keefe al CCCB aquest dimecres a la tarda.
Mònica Terribas conversa amb Patrick Radden Keefe al CCCB aquest dimecres a la tarda. CCCB

De l’acte d’aquesta tarda podria dir-se que la idea que l’ha recorregut ha estat la reivindicació del periodisme, i molt en particular del periodisme d’investigació. Patrick Radden Keefe (Brussel·les, 1977) ha parlat aquesta tarda amb la periodista Mònica Terribas al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) sobre l’ofici de periodista. Aquest matí Radden Keefe ha presentat a Barcelona 'L'imperi del dolor' (Reservoir Books), un llibre resultat d’una llarga investigació periodística de la família Sackler, una de les dinasties empresarials més importants dels Estats Units. El seu autor també ho és de 'Say nothing' ('No diguis res'), un exitós llibre sobre el conflicte al Nord d’Irlanda.

L’origen de la fortuna dels Sackler –un cognom, com recorda l’autor, que es troba a les plaques de les institucions culturals més distingides del món (des de Harvard fins al Louvre passant pel Museu Metropolità de Nova York) com a mecenes– sempre ha estat envoltada per una certa obscuritat, fins que fa uns anys es va revelar que al darrere hi havia OxyContin, un dels analgèsics que es troba darrere d’una epidèmia que assota els EUA des de fa anys: la dels opioides.

OxyContin –el nom comercial per a l’oxicodona– té un considerable potencial de generar addicció, un tret que els comercials de Purdue Pharma –una de les empreses propietat dels Sackler– s’encarregaven d’amagar als seus clients. Amb efectes similars als de l’heroïna i la morfina, OxyContin ha generat fins i tot un mercat negre per satisfer una demanda que els canals legals no poden. Ni la pandèmia de la Covid-19 ha frenat aquesta crisi sanitària, que segueix cobrant-se les vides sobretot d’una exhaurida classe treballadora estatunidenca. El llibre de Radden Keefe va aconseguir treure de l’obscuritat i posar sota el focus de l’opinió pública la responsabilitat dels Sackler en aquesta crisi.

Per a un públic ampli, sense perdre el rigor

"Sóc afortunat, especialment en els temps que corren per poder triar els temes sobre els quals escriure"

Radden Keefe ha començat recordant que porta més d’una dècada escrivint per a la revista The New Yorker. Amb una manera de treballar molt poc comuna i que el fa "sentir-se afortunat", com a periodista pot escollir lliurement els temes sobre els que vol escriure i compta amb el ple suport del mitjà, tant en termes econòmics com de temps. "Sóc afortunat, especialment en els temps que corren", ha reiterat, com si la frase necessités alguna mena de confirmació per a qualsevol que conegui, ni que sigui superficialment, el funcionament intern dels mitjans de comunicació espanyols.

En el cas de 'L'imperi del dolor', ha senyalat com aquest suport va ser clau perquè, evidentment, els Sackler no van voler donar cap entrevista –en realitat no donen entrevistes a ningú–, amb la qual cosa es necessitava parlar amb molta de la gent del seu entorn i amb moltes de les víctimes de l’epidèmia d’opioides per poder abordar el tema com cal. Per descriure als Sackler, Radden Keefe ha recorregut a una metàfora cinematogràfica: "El dolent de la pel·lícula no creu que sigui el dolent, creu que és l’heroi". "Ells es consideren innocents", ha reblat. Després ha lamentat com en els processos judicials als EUA els Sackler han sortit indemnes encara que s'ha condemnat a les seves empreses. "Mentre se segueixi condemnant a les empreses, i no als seus responsables, les empreses es dissoldran i els executius continuaran fent el que feien en una altra empresa", ha criticat.

Parlant del periodisme d’investigació en termes més generals, Radden Keefe ha manifestat que és important que el resultat de les seves investigacions siguin "llibres, no per a acadèmics ni especialistes" --tot i que "amb rigor", com s'ha afanyat a precisar– i que siguin sobretot "accessibles a tothom". En aquest sentit, ha comparat els llibres amb un ànec que neda: sobre la superfície de l’aigua sembla que avança amb fluïdesa, però per sota ha d’estar movent constantment les cames per seguir avançant. "Si voleu veure com es mouen les potes de l’ànec, aneu a les notes a peu de pàgina", ha recomanat. "Però tampoc cal", ha afegit, mig en broma.

Durant més d’una hora de conversa amb Terribas en la qual ha anat intercalant opinions sobre el món del periodisme, explicacions sobre els mètodes del periodisme d’investigació i anècdotes sobre 'L'imperi del dolor' i Say nothing, Radden Keefe també ha comentat per exemple la dificultat a l’hora d’entrevistar a l’ex-president del Sinn Féin Gerry Adams ("un home que ha estat entrenat per no respondre a un interrogatori policial"). Radden Keefe viatjarà aquest dijous a Madrid a presentar El imperio del dolor. Ho farà a les 19:00 hores a la Fundación Telefónica (C/Fuencarral, 3).

¿Te ha resultado interesante esta noticia?