El Govern central segueix endavant en la seva decisió de negar drets polítics a Carles Puigdemont. El Consell de Ministres ha aprovat aquest divendres recórrer davant el Tribunal Constitucional (TC) la decisió de dilluns passat del president del Parlament, Roger Torrent, de designar Puigdemont com a candidat a la En aquest sentit,investidura, segons ha informat aquest divendres la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, que ha recalcat que el seu objectiu és "evitar" que se celebri el ple d'investidura, previst per al proper dimarts. El recurs a l'alt tribunal arriba tot i l'informe desfavorable del Consell d'Estat, que es va pronunciar contra un recurs de caràcter preventiu. La decisió del Consell de Ministres també desdiu les paraules de dijous de la pròpia Santamaría, que va explicar dijous que l'Executiu impugnaria la designació de Puigdemont com a candidat si l'informe del Consell d'Estat era "positiu". El TC es reuneix aquest dissabte a les 13.00h per estudiar el recurs.

Santamaría ha explicat que, "amb tot el respecte al parer del Consell d'Estat", l'Executiu ha d'emprar "tots els instruments que la llei i la Constitució" per "evitar que algú que està fugit voluntàriament de la justícia pugui intentar posar-se al front d'un govern autonòmic". 

La vicepresidenta ha deixat molt clar que el seu objectiu és "que no es produeixi una investidura en què el candidat sigui el senyor Puigdemont". "Entenem que el senyor Torrent no pot celebrar un ple amb Puigdemont com a candidat", ha abundat, convidant-lo a elegir un altre candidat entre els "més de 100 diputats que no estan fugits de la justícia". Preguntada sobre la possibilitat que el possible nou candidat fos el vicepresident cessat i empresonat a Estremera, Oriol Junqueras, la vicepresidenta espanyola ha remarcat que és "necessària" la presència física del candidat al Parlament, i s'ha remés al que puguès decidir al respecte el Tribunal Suprem.

"No pot realitzar-se la investidura"

"Si podem evitar que es produeixi aquest ple, hem d'utilitzar el recurs", ha abundat Santamaría, que ha explicat que el ple quedarà automàticament suspès si el TC admet a tràmit el recurs, perquè l'Executiu utilitzarà la prerrogativa d'impugnació automàtica de decisions dels òrgans autonòmics que li dóna l'article 161.2 de la Constitució. "No pot realitzar-se la investidura", ha insistit Santamaría

Tot i que no és gens habitual, existeix el precedent que el TC rebutgi admetre a tràmit un recurs del Govern central. Ja va succeir el 2004, quan l'alt tribunal va inadmetre un recurs de l'Executiu de José María Aznar respecte al pla Ibarretxe. Preguntada sobre la possibilitat que el TC no admeti a tràmit el recurs, i sobre el risc de fer "passos en fals", en referència també a l'informe desfavorable del Consell d'Estat, la vicepresidenta espanyola ha insistit en el mateix argument: que el Govern central havia d'actuar "si existeix la possibilitat i alguna raó legal per aconseguir que se suspengui aquesta investidura dimarts".

Tot i que Santamaría ha insistit en vincular la decisió d'impugnar la investidura de Puigdemont a consideracions legals, també ha deixat anar -o se li ha escapat- una consideració estrictament política. Ha estat quan s'ha preguntat en veu alta pel "vol que agafaria l'independentisme" si se celebrés el ple d'investidura amb Puigdemont com a candidat.

JxCat prepara una querella criminal

JxCat no es quedarà de braços creuats davant la impugnació. A més d'un recurs d'empara al TC, en cas que admeti a tràmit el recurs del Govern central, la formació ja ha anunciat que prepara una querella criminal contra el Consell de Ministres per la seva decisió, segons va avançar dijous a la nit el seu diputat i conseller cessat Josep Rull en declaracions a la cadena Ser i ha confirmat JxCat aquest divendres.

La querella que prepara JxCat es basa en l'article 498 del Codi Penal, que castiga amb penes de tres a cinc anys de presó qui empri "força, violència, amenaça greu o intimidació" per impedir un membre del Congrés, del Senat o dels parlaments autonòmics "assistir a les seves reunions" o per "coartar la lliure manifestació de les seves opinions o l'emissió del seu vot".  Rull va titllar l'actitud del Govern central d'"exercici d'intimidació de primer ordre, de primera magnitud", "Això no es pot tolerar", va afegir.