Público
Público

El Raval no es conforma amb una macrooperació contra els narcopisos

Els veïns demanen mesures a llarg termini, des d'augmentar la presència policial fins a destinar els narcopisos desallotjats a habitatge social i multar els seus propietaris

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Agents dels Mossos d'Esquadra i de la Guàrdia durant l'operació contra els narcopisos del Raval desplegada la setmana passada. EFE / Quique García

57 arrestats, 18 dels quals condemnats a presó provisional comunicada i sense fiança. Tots per delictes contra la salut pública i per organització criminal. Són els resultats de l'operació que 700 mossos i un centenar d'agents de la Guàrdia Urbana van dur a terme a Barcelona a inicis de la setmana passada. Més de 40 narcopisos desallotjats en un barri que ha tornat a veure la droga córrer pels seus carrers. Els veïns estan satisfets però volen i necessiten més.

En un Raval que es perfila com a camp de batalla de cara a les eleccions municipals  del maig vinent amb la seguretat com a arma llancívola, hi ha dos bàndols veïnals: d'una banda Barcelona no Funciona, que agrupa associacions contra la gestió de Colau que reclamen més presència policial. Per l'altra, Acció Raval i altres plataformes que reclamen anar a l'arrel social del problema: els desnonaments.

"Creiem que aquesta acció policial arriba tard i que s'ha deixat créixer massa [el problema]" afirmen des de Barcelona No Funciona, encara que confien en la determinació "que s'ha pres per totes les parts". Els seus membres demanen que no només es duguin a terme mesurades de xoc, sinó que hi hagi una "prevenció estable". És a dir, un augment de patrulles que vigilin els carrers.

Els veïns de la plataforma volen acabar amb "tanta acció delictiva" i assenyalen les raons per les quals la criminalitat ha arribat a totes les portades: "l'incivisme i la permissivitat creixent". Criticats per altres moviments socials del barri que els acusen d'estar absents en altres drames del Raval com els desnonaments de veïns, demanen en un comunicat que s'"aprofundeixi més en les causes que han provocat aquesta situació". Encara que no donen pistes de quines creuen que són.

Missatge polític

A sis mesos de les eleccions municipals, una macrooperació contra els narcopisos serveix per una mica més que per millorar la vida del barri. També llança un missatge de compromís amb la seguretat per part de l'executiu d'Ada Colau, acusat d'inacció mentre les drogues i les seves màfies començaven a campar a pler per Ciutat Vella. "Veiem l'operatiu amb bons ulls perquè es necessitava fer alguna cosa ja", resumeix Ángel Cordero, d'Acció Raval.

Totes les plataformes del barri coincideixen que l'operatiu queda "coix". Tot i que s'hagin desmantellat 40 punts de venda i consum de drogues, Cordero adverteix que els consumidors es concentren ara en els pisos que queden, que xifren en 17. O es desplacen de nou cap a la Mina, l'altre barri de Barcelona on el tràfic de drogues circula a gran velocitat. També ha augmentat el nombre de consumidors a la narcosala del sud del Raval, que va passar d'atendre una cinquantena de drogodependents a rebre 77 persones la nit del dilluns passat.

La criminalitat ha augmentat a Barcelona en l'últim any d'una forma preocupant. Els furts han pujat un 19%, igual que els robatoris violents al carrer. En els establiments s'arriba a un 22% de creixement. L'alcaldessa Ada Colau s'ha reunit en diverses ocasions amb el conseller d'Interior, Miquel Buch, per demanar-li més presència de mossos en punts conflictius. Malgrat les xifres, Interior ha promès més patrullatge i millor coordinació amb la Guàrdia Urbana, però no més agents.

La deixadesa de les entitats bancàries

L'altra pota del problema està en els propietaris que no denuncien l'ocupació de les seves propietats quan s'instal·len en ella narcotraficants. Manel Ginés, veí del carrer de la Cera, explicava a Betevé com havien estat els mateixos veïns els qui havien tapiat un dels pisos desallotjats per les forces de seguretat. I afegia amb sorna que li passarien la factura a la propietat, Solvia, la immobiliària del Banc Sabadell.

"És una mesura preventiva perquè si no, es torna a ocupar i torna a començar una altra vegada el procés" explica Cordero. Critica que les entitats bancàries a les quals pertanyen molts dels narcopisos són les mateixes que desnonen els veïns del Raval. "Aquests habitatges en les quals deixa de viure una família són els que ocupen els traficants", assegura. El primer punt de droga en un habitatge va aparèixer en el Raval en 2012, en plena sagnia d'execucions hipotecàries.

El 34% de l'habitatge de lloguer a Barcelona està en mans de grans propietaris, segons una recerca de l'Observatori Metropolità d'Habitatge. Acció Raval reclama que l'única solució és que els pisos que s'han desallotjat "estiguin ocupats per veïns de debò". Per això demanen la mediació de l'Ajuntament perquè es gestionin com a habitatge social. I si no és així, que se sancioni els propietaris que no denunciïn l'ocupació criminal dels seus habitatges, una maniobra que serveix per provocar que la resta de veïns se'n vagin i que l'amo de la finca pugui procedir a la reforma i venda o lloguer de l'immbole per preus més elevats. Una especulació immobiliària que els veïns no semblen disposats a suportar més.