El rebut de la llum està baixant a Espanya després de dues dècades en què la seva quantia pel mateix consum ha estat a prop de duplicar-se. I ho està fent com a conseqüència, principalment, d'una caiguda de la demanda en què, a més del refredament de l'economia, està resultant clau la suavitat de les temperatures, que, si no fallen les previsions meteorològiques, es mantindrà en els pròxims mesos.

Segons les dades facilitades per l'associació de consumidors Facua, el rebut de la llum d'un consumidor domèstic mitjà, amb una despesa mensual de 366 Kw.h i una potència instal·lada de 4,4 Kw, se situa aquest any en una mitjana de 71,31 euros i aquest mes en 65,01. La dada anual suposa una baixada de gairebé sis euros i un 7,6% en relació amb el registre de l'any anterior i d'una mica més de quatre i un 5,6% enfront de l'anterior. No obstant això, segueix estant més de tres euros i quatre punts i mig per sobre del nivell de 2016.

Aquesta tendència a la baixa resulta una mica inusual en un país que porta dues dècades encadenant pujada rere pujada fins al punt que els preus finals, amb un absurd sistema de facturació amb termes fixos que encareixen l'estalvi, han estat a prop de duplicar-després de batre el seu rècord diverses vegades en els darrers anys: un 66% entre 2008 i 2018 segons l'Agència Europea de Reguladors Elèctrics, un 85,7% segons Facua entre agost de 2003 i el mateix mes del 2018, amb un augment del 152% a la part fixa de la factura i un 71,5% a la vinculada al consum.

Temperatures més suaus

A què es deu aquesta baixada del rebut després de dues dècades de pujades consecutives? Bàsicament, a la coincidència de factors com són la caiguda del preu del kilowatt / hora, que en principi mantindrà aquesta tendència en els mercats de futurs, i, juntament amb la menor activitat productiva, a la davallada de la demanda provocada, principalment, per un augment de les temperatures en els mesos de primavera i de tardor, quan tradicionalment arribaven els últims i els primers freds, i que comença a donar-se en els d'hivern mentre que l'estiu s'eixampla fins a guanyar cinc setmanes en tres dècades.

Les previsions meteorològiques i les econòmiques apunten que les tres tendències es mantindran en els propers mesos. Així, mentre Red Eléctrica Española, l'empresa pública que gestiona la distribució d'aquesta energia per tot l'estat, constata que la temperatura ha tirat a la baixa de la demanda en quatre dels últims dotze mesos (desembre, febrer, març i setembre) i que va resultar innòcua en altres dos (abril i octubre), l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) pronostica per al primer trimestre del 2020 "una major probabilitat que la temperatura es trobi en el tercil superior a la Península Ibèrica i les Balears", amb mitjanes superiors en més d'un grau a les històriques.

Aquesta predicció anticipa menors consums, tot i que estufes i calefaccions seguiran sent necessàries a tot el país per arribar a la temperatura de confort hivernal de 21º a 23º que recomana l'IDAE (Institut per a la Diversificació i l'Estalvi Energètic), dos graus inferior a l'estiuenca per l'ús de roba de més abric.

Un descens que no arriba a la butxaca

Paral·lelament, la caiguda del preu del petroli i els seus derivats, les previsions baixistes dels mercat de futurs sobre l'electricitat, que apunten a caigudes de fins al 20% en l'arrencada de l'any, i mesures com la supressió de l'Impost d'Hidrocarburs per al gas natural, el gasoil i el fuel que es crema a les centrals tèrmiques per reduir l'ús de l'carbó, tiren també a la baixa dels preus de l'energia elèctrica.

Una altra cosa molt diferent és que aquest enfonsament de el cost del kilowatt / hora s'estigui traslladant o ho faci en un futur d'una manera directa a la butxaca del consumidor. Aquesta possibilitat queda descartada per la pròpia configuració de sistema elèctric i el seu sistema de facturació.

Segons les dades de Omie, l'empresa que regula el mercat ibèric d'electricitat (Mibel), el preu del megawatt / hora a Espanya i Portugal ha passat en l'últim any de 57,05 a 31,09 euros, una caiguda del 45,5% que deixava aquest divendres el kilowatt/hora en 3,1 cèntims, menys de la meitat dels 6,94 de mitjans de gener de 2019. És a dir, que el descens és set vegades més gran que el que ha registrat el rebut.

"L'energia és el 30% de la factura"

El que falta per arribar fins als 10,7 cèntims que marcava la tarifa mitjana de les sis a les set de la tarda de divendres són els anomenats "components", que en el cas espanyol vénen a ser uns costos de producció i de distribució de les companyies que suporten els consumidors, als quals cal afegir el tram fix de la tarifa i els impostos, entre els quals segueix cridant l'atenció l'IVA del 21% en un producte de primera necessitat.

D'aquí l'escassetat de la baixada tot i el menor consum, que ha portat a Xarxa Elèctrica a pronosticar per aquest any una caiguda de la demanda d'el 2,5% influïda pel refredament de l'activitat econòmica i després de quatre anys consecutius d'augment, i a la caiguda dels preus. "El preu de l'energia representa el 30% de la factura d'un consumidor domèstic acollit a la modalitat de mercat regulat", adverteix la CNMC (Comissió Nacional dels Mercats i la Competència), que afegeix que "en percentatge, aproximadament, per a un consumidor domèstic, podem dir que en la factura de la llum paga: 30% de preu energia + 50% peatges i altres components regulats + 20% impostos (impost electricitat i IVA)".