Público
Público

Judici al Procés La reclamació d’una amnistia guanya pes com a resposta a la sentència del Suprem

JxCat i ERC se sumen per primera vegada a una demanda que ja havien fet seva tant la CUP com el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. També l'han defensat personalitats com Xavier Domènech o l'exdiputat d'ERC Joan Tardà. 

Acte d'Òmnium Cultural el passat 11 de setembre per reclamar l'absolució dels encausats. EUROPA PRESS

A poc a poc, l’amnistia guanya centralitat política com a via de l’independentisme si, com sembla, el Tribunal Suprem condemna els dirigents encausats en el judici del Procés. L’apel·lació a l’amnistia la va encetar a l’agost l’exdiputat d’ERC al Congrés Joan Tardà, i posteriorment s’hi va sumar la CUP. Ara també la fan seva ERC i JxCat. Les dues principals formacions independentistes han presentat juntament amb la CUP una proposta de resolució al debat de política general del Parlament en què reclamen que la cambra es comprometi a “treballar per trobar solucions per aconseguir la llibertat [dels presos] a través de l’aplicació d’una amnistia, com a part d’una solució política al conflicte polític de Catalunya amb l’Estat espanyol”.

La CUP, però, va més enllà i també fa referència a l’amnistia en la seves propostes en solitari. En concret, els anticapitalistes la mencionen en dues propostes. Amb la primera pretenen que el Parlament reclami al Govern l’impuls d’un “acord nacional per l’amnistia, l’autodeterminació i els drets civils i polítics”, després de reconèixer que “l’exercici del dret a l’autodeterminació va necessàriament lligat a la defensa i l’exigència d’una amnistia total. (...) l’amnistia ha d’anul·lar totes les causes judicials impulsades contra persones que hagin estat processades, jutjades, detingudes o empresonades per defensar drets polítics, socials o civils, des del dret a l’autodeterminació fins el dret a vaga, en el marc d’una legislació d’excepció contra els drets civils i polítics com la llei mordassa, la llei antiterrorista o qualsevol altre dispositiu jurídic”. En la segona, s’insisteix en la necessitat d’aconseguir una “amnistia pels drets civils i polítics”.

La CUP va fer seva la proposta d’amnistia en el consell polític celebrat fa pocs dies a Sabadell, vinculant-la al dret a l’autodeterminació. Qui també l’ha assumit és el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que està en presó preventiva des del 16 d’octubre de 2017. En una entrevista recent a Catalunya Ràdio, va defensar-la en contraposició a la petició d’indult: "Amb l'indult, l'Estat el que fa és redimir la pena. Tenim molt clar que des d'Òmnium no demanem cap indult. L'amnistia és el reconeixement per part de l'Estat que assumeix que els actes pels quals estàs a presó no són delicte i que, per tant, el teu empresonament és injust i injustificat".

Una altra de les personalitats que ha avalat l’aposta per l’amnistia és l’exlíder dels comuns Xavier Domènech. En un article d’opinió publicat aquesta setmana al diari Ara, ha recalcat que l’amnistia “no és il·legal”, per recordar que mentre “l’indult perdona el delinqüent; l’amnistia declara que no hi va haver delicte”. I conclou dient que “la realitat és que l’amnistia es convertirà en la gran demanda democràtica a Catalunya. Cal tornar a la política, a la política democràtica, i els que només tenen un 'no' com a proposta, de poc serviran per aconseguir-ho”. En canvi, qui ja ha avisat que no veu amb bons ulls l’amnistia és el primer secretari del PSC, Miquel Iceta.