Público
Público

La recuperació econòmica no redueix la desigualtat generada durant la crisi

En un informe sobre la desigualtat mundial, Oxfam Intermon critica la situació a l'Estat espanyol i el situa a la cua d'Europa. L'ONG posa de manifest que la riquesa és hereditària i que el barri de naixement també condiciona l'esperança de vida. 

Una persona sense llar a Barcelona. / @KHGHALIB

públic

Una de cada sis famílies de classe mitjana de l'Estat espanyol va caure en la pobresa durant la crisi i no n'ha pogut sortir posteriorment. Així ho reflecteix l'informe d'Oxfam Intermón a Espanya publicat aquest dilluns en el marc del Fòrum Econòmic Mundial a Davos, que reuneix a Suïssa les elits econòmiques i empresarials globals. Segons l'organització, la pobresa va augmentar durant la crisi quatre cops més del que s'ha reduït posterioment amb la recuperació, fet que dibuixa un escenari de desigualtat que situa l'Estat a la cua de la Unió Europea.

L'informe també descriu la manca d'oportunitats perquè existeixi la mobilitat social: "la pobresa i la riquesa s'hereten", resa el text. Segons l'ONG, una persona que neix en una família de renda alta guanyarà un 40% més que si creix en un nucli familiar amb pocs ingressos. Aquest indicador també es veu en l'esperança de vida: a Barcelona, la diferència entre els anys que pot viure una persona de barri ric i una persona de barri pobre arriba fins als 11 anys, quatre més que a Madrid.

Oxfam Intermón també denuncia el fenomen de la pobresa entre la població ocupada que afecta el 13% dels treballadors de l'Estat. La precarietat del treball, assegura l'organitació, va fer que el 2017 un 51,65% de les persones assalariades inscrites al Règim General de la Seguretat Social tinguessin un contracte temporal, parcial o ambdues coses. Tanmateix, la protecció social és molt minsa i no aconsegueix treure de la pobresa ni a una de cada quatre persones. En canvi, en casos com Dinamarca, Irlanda o Finlàndia ajuden a sortir de la pobresa a dues de cada quatre persones ateses amb rendes d'inserció, ajuts a la criança o a l'habitatge, entre d'altres.

La precarietat afecta especialment les dones, que representen un 70,8% de les persones amb contractes temporals i set de cada deu persones que reben el Salari Mínim Interprofessional són dones també. De la mateixa manera, la infrarepresentació femenina al mercat laboral i la no inscripció a la Seguretat Social fa que els homes cobrin pensions un 41,37% més altes. A més, la majoria de les pensions no contributives, només de 380,10 €, van a mans de dones, un 76,85% el 2017.

Oxfam Intermón denuncia la falta de tributació de les rendes més altes com a nucli del problema. L'organització critica que a Espanya la pressió fiscal sobre el PIB és del 34,5%, 6,9 punts inferior a la mitjana de la zona euro.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?