Reduir un 25% el trànsit a Barcelona evitaria prop de 200 morts prematures a l'any per contaminació

Reduir un 25% el trànsit motoritzat a Barcelona permetria evitar prop de 200 morts prematures a l'any relacionades amb la contaminació, segons un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). El treball estima que aquesta davallada en el volum de vehicles podria suposar un descens del 17,6% en els nivells de diòxid de nitrogen (NO2). 

En cas de completar-se l'electrificació del port, la xifra ascendiria a 228 morts evitables anualment. L'estudi, que s'ha publicat a la revista Health&Place, s'ha realitzat en col·laboració amb el Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS), que ha desenvolupat una tecnologia que permet modelar les emissions de trànsit i els nivells de contaminació.

Seguint la metodologia pròpia dels estudis d'impacte en salut, l'ISGlobal va establir un escenari de base, fixat el 2019. A partir d'aquí, es van definir tres escenaris hipotètics, cadascun amb diferents reduccions del trànsit i tots amb un aspecte en comú: la implementació del Pla de Mobilitat Urbana 2018-2024, que contemplava mesures com la creació de superilles i eixos verds, la posada en marxa d'una zona de baixes emissions o mesures d'urbanisme tàctic.

Tres escenaris

En el primer escenari, conservador, no es reduïa el nombre de vehicles privats a la ciutat, però sí que es retiraven de la circulació els més contaminants. En aquest cas, segons les estimacions realitzades amb l'ajuda dels models, es produiria una reducció del 5,9% en els nivells de NO2. Aquest descens permetria prevenir 67 morts prematures relacionades amb el diòxid de nitrogen cada any. Els beneficis associats a aquest escenari es distribuirien de manera equitativa per tota la ciutat.

Un 25% menys de vehicles, 199 morts prematures menys

En el segon escenari se simulava una reducció del 25% en el volum del trànsit privat, resultant en un descens del 17,6% en les concentracions de NO2 i en la prevenció de 199 morts per any. En aquest cas, les reduccions en la mortalitat es concentrarien especialment al centre de la ciutat, que és la zona amb els nivells de contaminació més elevats, i també en àrees del nord-oest.

Electrificació del port, tercer escenari

El tercer escenari contemplava les emissions del port. S'estima que el trànsit marítim contribueix a prop del 7% de la mortalitat relacionada amb el NO2 a la ciutat. Actualment, el Port disposa d'un pla d'electrificació dels molls per reduir les emissions dels vaixells durant la seva estada, que està previst que finalitzi el 2030. 

Per això, es va simular l'impacte combinat d'una reducció del 25% del trànsit privat i de l'electrificació del port, donant com a resultat un descens del 19,4% en els nivells de NO2 i en 228 morts prematures menys cada any. Aquest escenari seria especialment beneficiós per a la reducció de la mortalitat en àrees del sud de la ciutat, més properes a la línia de la costa.

El punt de partida de totes les anàlisis van ser les dades de mortalitat a la ciutat subministrades per l'Ajuntament de Barcelona i els nivells de NO2 per a tots els escenaris estimats pels models en funció de les variables introduïdes. La relació entre els nivells de NO2 i el nombre de morts prevenibles es va obtenir d'estudis anteriors.

Cap escenari compleix amb la normativa europea

En cap dels escenaris plantejats s'aconseguiria complir amb els nous límits màxims de NO2 que proposa la Unió Europea a la seva nova directiva de qualitat de l'aire i que entraran en vigor el 2030. "Això ens indica que hem de fer més i de manera més efectiva per millorar la qualitat de l'aire de la nostra ciutat", ha afirmat la investigadora d'ISGlobal i primera autora de l'estudi, Ana Ramos.

El director del programa de Clima, contaminació atmosfèrica, natura i salut urbana d'ISGlobal, Mark Nieywenhuijsen, ha afegit que l'estudi té com a objecte Barcelona però serveix d'exemple per a altres ciutats per entendre l'impacte que podrien tenir les polítiques dirigides a disminuir la contaminació atmosfèrica.

A més, el líder de l'equip de modelització d'emissions atmosfèriques al BSC, Marc Guevara, apunta que l'estudi només se centra en els impactes que aquestes mesures tenen sobre els nivells d'NO2, però és d'esperar que també tinguin un efecte positiu sobre el clima en termes de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle.