Público
Público

La reedició del govern valencià del Botànic seria possible

 PSPV, Compromís i Unides Podem-Esquerra Unida sumarien i podrien formalitzar una segona legislatura progressista. Vox irrompria a Les Corts. Ciutadans i PP baixarien, segons les dades publicades per Valencia Plaza,

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Votació del president de la Generalitat del País Valencià, Ximo Puig. EFE

El pacte del Botànic podria reeditar-se i Ximo Puig (PSPV-PSOE) podria formalitzar la seua segona legislatura com a president de la Generalitat. El seu partit seria el més votat al País Valencià (cosa que no passava des de fa un quart de segle) i aconseguirien entre 24 i 27 escons (el 2015 en va treure 23). El mateix sondeig pronostica que Compromís també augmentaria escons (entre 20 i 22, el 2015 va obtindre’n 19), mentre que Unides Podem-Esquerra Unida restaria tres parlamentaris respecte als anteriors comicis, obtenint-ne 10. La suma d'aquestes tres formacions en escons arribaria als 56 o 57, el que permetria un govern progressista. Tot això segons el sondeig publicat per Valencia Plaza a càrrec de l'empresa Sym Consulting, amb dades obtingudes entre divendres passat i aquest diumenge.

Les mateixes dades indiquen que Vox irrompria a Les Corts amb 15 parlamentaris, per davant de Ciutadans, que n’aconseguiria entre 7 i 8. El PP cauria de 31 a 20 escons i, per tant, la dreta no arribaria als 50 escons necessaris per a la majoria absoluta. Per demarcacions, només a Castelló el PP aconseguiria més vots que el PSPV.

En una línia semblant apunta el sondeig de la Cope, una enquesta d’IMOP publicada a les 20 hores que situaria el PSPV com el partit més votat, seguit de Compromís. La suma de totes dues forces fregaria la majoria. En la dreta, aquest sondeig pronostica una caiguda forta del PP, que es veuria superat per Ciutadans. Vox irrompria amb poca força.

La d'aquest diumenge al País Valencià és la primera ocasió que coincideixen uns comicis autonòmics amb els estatals, després de l'avançament electoral que Ximo Puig va anunciar el passat 4 de març. 3.657.140 persones han estat cridades a les urnes per a una triple deliberació: es trien els representants que ocuparan els escons tant a les Corts com al Congrés i el Senat. 3.547.987 són residents en territori valencià i 109.153 són valencians que resideixen a l'estranger.

En el cas de les autonòmiques, es tracta de les dècimes des de l'aprovació de l'Estatut de 1983. L'electorat escull als 99 diputats que conformen les Corts i també estan cridats a triar, en les catorzenes eleccions estatals, als 32 representants pel Congrés i els 12 per al Senat corresponents a l'autonomia valenciana. El País Valencià perd en les eleccions estatals d'aquest diumenge un escó al Congrés per la circumscripció de València i, a més, un senador de designació territorial respecte a les eleccions de 2016, a causa de la reducció de la població. Els resultats en clau autonòmica seran els últims a conèixer-se, ja que els sobres corresponents seran els últims a obrir-se, per darrere dels del Congrés i el Senat.

Participació a l'alça

La participació en aquestes eleccions a les Corts ha arribat a les sis de la vesprada al 61,40% del cens electoral, cosa que suposa un augment de 6,78 punts respecte a 2015 (54,62%), segons les dades proporcionades per la Generalitat. Per circumscripcions, a Alacant es registra el major augment, arribant al 60,69%, 9 punts més que el 2015. A València, fins a les sis ja havien votat un 61,47%, fet que suposa un increment de 5,22 punts respecte a l'anterior convocatòria. I a Castelló la participació s'ha enfilat fins al 63,22%, el que significa que és 7,37 punts més que el 2015. La dada de participació registrada a les 14:00 hores ja havia escalat al 45,62%, gairebé cinc punts punts més que fa quatre anys.

Els números de rècord ja havien començat fa uns dies. La participació anticipada per correu en aquestes eleccions ha estat un 236% superior a les autonòmiques de 2015. Entre les possibles causes, cal recordar que a València i la seua àrea metropolitana es viu un pont festiu per la jornada de Sant Vicent Ferrer.

Els candidats als centres de votació

Durant el matí, els candidats a presidir la Generalitat Valenciana han exercit el seu dret al vot en diferents punts del territori. El més matiner ha estat Rubén Martínez Dalmau, candidat d'Unides Podem-Esquerra Unida, que ha assenyalat la importància de celebrar les primeres eleccions valencianes amb calendari propi. Ho ha sostingut a la sortida del seu col·legi electoral al barri de la Malva-rosa de la ciutat de València. Eren les 9:30 hores i al voltant d'una hora més tard, al seu poble natal de Morella, Ximo Puig, candidat del PSPV-PSOE, apel·lava a registrar una alta participació per aconseguir així una alta legitimació dels resultats. A les 11 hores ha estat el torn de Toni Cantó, candidat de Ciutadans, que ha dipositat el seu vot al barri de Sant Francesc de València i ha animat els valencians a sortir en massa per fer possible un canvi de govern.

Ja al migdia, Isabel Bonig i Mónica Oltra, candidates del PP i Compromís respectivament, han fet la seua aparició. La candidata popular ha votat a la Vall d'Uixó, la seua localitat, i ha apuntat que avui està en joc el futur de l'autonomia i d'Espanya. Oltra, a la localitat de Riba-roja, ha sostingut que s'han d’omplir les urnes de democràcia.