Junts Pel Sí i la CUP han registrat aquest dilluns passades les 10.30 hores al Parlament la llei amb la volen convocar, organitzar i celebrar el referèndum de l'1 d'octubre sobre la independència de Catalunya.

Ara, aquesta llei quedarà pendent d'una reunió de la Mesa del Parlament perquè comenci el seu tràmit parlamentari, una reunió que no serà abans del 16 d'agost, ja que el Parlament tanca les portes aquest dilluns i no les obrirà fins llavors.

La proposició de llei ha estat registrada en representació de Junts Pel Sí pel seu president, Lluís Corominas; la portaveu, Marta Rovira, i el diputat Jordi Orobitg, mentre que per part de la CUP hi eren presents Gabriela Serra i Benet Salellas.
Junts Pel Sí i la CUP estableixen en la proposició de llei les condicions i garanties que ha de tenir el referèndum que volen convocar per a l'1 d'octubre, tot i que el text pot ser modificat.

La base legal sobre la qual s'assenta la nova llei es reflecteix en l'article 2, en afirmar que el poble de Catalunya és un "subjecte polític sobirà" i, com a tal, "exerceix el dret a decidir lliurement i democràticament el seu estatut polític". La llei estableix "un règim jurídic excepcional" per celebrar el referèndum i s'empara en la legislació internacional, especialment en sentències del Tribunal Internacional de l'Haia i de la Cort Suprema del Canadà que consideren aplicables en la consulta catalana.

L'article 3 suposa un advertiment davant la previsible suspensió de la llei per part del Tribunal Constitucional (TC), i destaca que "preval jeràrquicament sobre totes aquelles normes que puguin entrar en conflicte, ja que regula l'exercici d'un dret fonamental inalienable del poble de Catalunya ".

També indica, davant de possibles querelles o altres accions judicials, que la llei empara "a totes aquelles autoritats, persones i empreses que participin directament o indirectament" en la preparació i celebració del referèndum. En el següent article s'especifica que la pregunta del referèndum serà: "Vol que Catalunya sigui un Estat independent en forma de república?" i es declara el caràcter "vinculant" de la consulta, per la qual cosa no serà una simple "mobilització" o un procés participatiu com el del 9N.

Independència o eleccions autonòmiques

En la llei s'indica que, si en el recompte de vots vàlids hi ha més vots afirmatius que negatius, això "implica la independència de Catalunya" pel que, a aquest efecte, al Parlament "dins dels dos dies següents a la proclamació de els resultats "celebrarà" una sessió ordinària per efectuar la declaració formal de la independència de Catalunya, els seus efectes i l'inici del procés constituent ". Per contra, si en el recompte hi ha més vots negatius que afirmatius, això "implicarà la convocatòria immediata d'unes eleccions autonòmiques".

El text preveu que el referèndum es celebri amb les condicions més semblants possibles a les convocatòries electorals precedents, però amb algunes excepcions, com ara la creació de la Sindicatura Electoral com a substitutiva de la Junta Electoral i un cens semblant però no idèntic a l'utilitzat habitualment . Pel que fa al cens, els grups proposants no han detallat les seves característiques, però sí que indiquen que per votar "no serà necessària l'autorització" del votant per inscriure, sinó que les meses electorals disposaran d'un cens preestablert.

Sobre la Sindicatura Electoral, que substitueix a la Junta Electoral com a administració, la llei especifica que estarà integrada per 5 persones, la majoria juristes, que seran designades pel Parlament a proposta dels grups. "Totes les autoritats públiques tenen l'obligació de col·laborar amb la Sindicatura", precisa el text, abans d'apuntar que la Generalitat "pot habilitar locals alternatius" quan els ajuntaments no cedeixin les escoles o altres dependències habituals.

A més de la Sindicatura Electoral nacional, hi haurà quatre Sindicatures de demarcació territorial, repartides per seccions electorals i per taules, i respecte a aquestes últimes, es preveu que siguin elegides per sorteig entre els electors.