La persistència en la mobilització i la lluita per derogar les reformes laborals de 2010 i 2012 està darrere de les millores de l'actual, que en menys d'un any en vigor ha consolidat la contractació indefinida i ha enterrat una creença establerta en el mercat de treball: la impossibilitat de prescindir dels contractes temporals en determinats sectors. Aquesta és la visió dels sindicats UGT Catalunya i CCOO Catalunya i que han compartit aquesta mateixa setmana a la taula rodona Anàlisi i repercussions de la reforma laboral en el marc de la fira BizBarcelona.

De la mà de la reforma laboral, s'ha triplicat la taxa de contractes indefinits a Catalunya, que ara representa el 40% del total. Fa tres anys, la xifra era del 13%. Per altra banda, els contractes temporals s'han reduït del 87 al 60%, segons les dades sindicals, fent que els treballadors fixos superin les 685.000 persones.

Tot i admetre que encara queda un camí llarg per recórrer, el secretari general d'UGT Catalunya, Camil Ros, reivindica la millora de les estadístiques amb la nova normativa. En aquest sentit, recorda que en alguns sectors, com la restauració o l'hoteleria, algunes empreses estan fent un ús fraudulent de la figura del fix discontinu, que substitueix el contracte temporal de temporada.

Per això, reclama a l'Administració que vigili aquestes pràctiques, igual que considera necessari regular el paper de les companyies multiservei. "És cert que s'han de limitar l'abús dels fixos discontinus, però són contractes que abans no existien". De fet, d'acord amb les estadístiques, la meitat dels quals se signen avui dia són indefinits a jornada completa, un 25% a temps parcial i la resta fixos discontinus. Ros posa l'accent en el canvi en l'actuació de les firmes. "Les empreses ja no busquen, perquè no poden, la fórmula de contractació més precària".

Ros valora que la reforma laboral aconsegueixi eliminar conceptes com la ultra activitat dels convenis, que permetia les companyies emparar-se en l'Estatut dels Treballadors si no es produïa un acord sectorial en el marc de la negociació col·lectiva. D'aquesta forma, "s'aplanava el camí cap a la devaluació salarial i la degradació de les condicions laborals". En relació amb la necessitat que els nous convenis reflecteixin en els salaris l'increment del cost de la vida, el líder sindical diu que la negativa empresarial respon a una qüestió de voluntat. "No és que no puguin, és que no volen".

Canvi de paradigma

Per al secretari general de CCOO Catalunya, Javier Pacheco, les dades de contractació mostren "un canvi de paradigma en el model de contractació del mercat laboral". Així, afegeix que "s'ha trencat la dualitat que semblava inamovible entre la contractació temporal i la indefinida". Davant del que ha qualificat de "els mantres de la reforma laboral", Pacheco ha esgrimit les dades que s'extreuen de la realitat. "En tres anys, tenim 200.000 ocupats més a Catalunya amb contracte indefinit, s'ha incrementat la qualitat de la feina i no hi ha hagut cap daltabaix per aplicar una pujada històrica del Salari Mínim Interprofessional (SMI)".

El líder de CCOO a Catalunya assegura que "tot i la crisi de preus energètics, l'escalada de la inflació i el context d'incertesa global, els contractes indefinits han continuat creixent". Per Pacheco, el camí que ha comportat la reforma laboral ha estat transformar l'ocupació temporal en indefinida i en alguns casos menors, en fixos discontinus. Com a tasques pendents, emplaça un pla de recuperació de la indústria a Catalunya, que reequilibri el pes d'aquest àmbit en la configuració econòmica de ciutats com Barcelona, molt orientada cap al sector serveis.

Aquesta petició de Pacheco es va produir en el marc de la taula rodona del BizBarcelona, que va presentar el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni. Com a responsable de l'economia del consistori barceloní, Collboni va defensar la utilitat de la reforma laboral davant "els fantasmes de la dreta". Per reforçar el seu missatge, va al·ludir a les iniciatives de diversificació econòmica de l'Ajuntament de Barcelona, vinculades a la creació d'una ocupació de qualitat.

Qualitat de l'ocupació

Collboni va aportar xifres per refermar l'eficàcia de la nova llei laboral. A la capital catalana, la taxa d'atur ha baixat del 13 al 7% en només dos anys, reduint-se el nombre de persones sense feina des de les 92.000 fins a les 61.000. Alhora, la contractació indefinida s'ha duplicat, representant el mes d'octubre el 45% del total d'acords subscrits entre les empreses i els treballadors.

Des de la patronal de la petita i mitjana empresa, Pimec, s'admet que el mercat laboral català resisteix, però s'adverteix que els canvis de criteri per comptabilitzar la desocupació han provocat un desajust. El seu secretari, Josep Ginesta, assenyala que "estem davant d'una ficció estadística, ja que no s'han tingut en compte els fixos discontinus, que fins ara sí que es computaven com aturats".

Encara que Ginesta reconeix que l'estadística evidencia que s'està millorant la qualitat del mercat de treball en termes objectius, alerta que "la rigidesa en la contractació temporal en determinats supòsits, com les campanyes de turisme o d'estiu, fa que alguns empresaris desestimin l'opció d'oferir feina als treballadors".

El secretari general de Pimec s'interroga sobre si els fixos discontinus aporten qualitat al mercat de treball. Tot i que ara s'ha reinvertit la tendència i els contractes temporals són l'excepció, Ginesta afirma que "seria una bona notícia si tots aquests fossin indefinits i no fixos discontinus".

Des de la patronal han comprovat un alentiment en el ritme de l'ocupació a l'octubre a Catalunya, centrat en el menor increment de l'afiliació mitjana a la Seguretat Social. En la situació actual, que Ginesta defineix com "d'acumulació de microcrisis", creu que "les limitacions als elements de flexibilitat dels contractes produeixen menys llocs de treball".

Salaris vinculats a la productivitat

Davant l'escenari de negociació dels convenis col·lectius, Ginesta advoca per un pacte de retribucions amb clàusules de productivitat, semblant al pactat entre els sindicats de la funció pública i l'Administració General de l'Estat (AGE). "No ens agrada la indexació automàtica dels sous a l'IPC perquè posa en risc la competitivitat de les empreses".

Malgrat les posicions divergents entre la patronal i els sindicats, tots dos semblen coincidir amb un mínim comú denominador: l'aplicació de la reforma laboral ha portat un mercat laboral en el qual la contractació indefinida s'ha incrementat, la qualitat de l'ocupació ha millorat i la temporalitat esdevé un recurs molt limitat.