Público
Público

Repressió independentisme L’Audiència Nacional pretén agrupar en una macrocausa per “terrorisme” tots els casos derivats de les mobilitzacions postsentència

És una decisió del magistrat Manuel García Castellón, que ja investiga el Tsunami Democràtic i manté empresonat set membres dels CDR. Ara vol afegir-hi els processos contra els detinguts en les protestes contra la sentència del judici de l'1-O. 

Una de les mobilitzacions de protesta contra la sentència del Procés. EFE/Toni Albir

PÚBLIC

El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón pretén fer un salt endavant en la criminalització de l’independentisme i de les mobilitzacions ciutadanes contra la sentència del Tribunal Suprem en el judici del Procés. Segons ha avançat La Vanguardia, el magistrat vol investigar per “terrorisme” els incidents que s’han registrat en algunes de les mobilitzacions de les darreres setmanes. La seva intenció seria agrupar en una única macrocausa tot allò que, segons el seu criteri, tingui relació amb el cas que ja instrueix contra els CDR, i que ha comportat l’empresonament de set activistes, als que acusa de terrorisme.

La particular tesi del magistrat seria que organitzacions com els CDR o el Tsunami Democràtic -al que la Guàrdia Civil ja considera una “organització criminal”- estan promovent accions de violència al carrer i, per tant, se n’ha d’encarregar l’Audiència Nacional, la instància judicial encarregada de perseguir el terrorisme. Ara mateix hi ha en marxa investigacions contra el Tsunami Democràtic i d’altres causes obertes en jutjats catalans pels aldarulls de les manifestacions posteriors a la sentència i García Castellón vol assumir-les totes, ja que en la seva opinió encaixarien en la causa oberta per “terrorisme” contra els CDR. Prèviament, el magistrat ja va ordenar el tancament del web del Tsunami Democràtic.

A mes a més, fonts jurídiques haurien explicat que la intenció de les investigacions és arribar fins als líders de les mobilitzacions, que segons l’Audiència Nacional no es descartaria que siguin dirigents de formacions independentistes. Les mobilitzacions contra la sentència, que no s’han aturat, han suposat més de 600 ferits com a conseqüència de la violència policial, i la detenció d’unes 200 persones. Ara mateix encara n’hi ha una vintena empresonades, fonamentalment acusades de desordres públics o atemptats contra l’autoritat. Organitzacions com l’Observatori del Sistema Penal i Drets Humans han denunciat els maltractaments que han patit els detinguts, sobretot en espais com la Prefectura de la Policia Nacional situada a la Via Laietana.

El sumari derivat del cas Judes, que ha comportat l’empresonament dels CDR, parla dels Equips de Resposta Tàctica (ERT), una suposada organització que mai ha emès cap tipus de comunicat ni ha reivindicat cap acció i que, formalment, només existeix als atestats policials i la instrucció de García Castellón. Per al jutge, es tracta d’“una organització amb estructura jerarquitzada que pretén instaurar la República Catalana per qualsevol via, inclosa la violenta”. El magistrat també va ser la instructor de la causa contra l'activista del CDR de Viladecans Tamara Carrasco, a la que inicialment va investigar per terrorisme i que va mantenir confinada durant més d'un any al seu municipi. Finalment, el cas va ser transferit a un jutjat local, i va caure l'acusació inicial. 

¿Te ha resultado interesante esta noticia?