L'avenç del moviment feminista ha resultat en l'ampliació dels drets de les dones i el col·lectiu LGTBI en els últims anys. El dret a l'avortament, l'accés generalitzat a mètodes anticonceptius i la major consciència sobre la violència obstètrica en són alguns exemples. Tot i això, les institucions a vegades fallen a l'hora de garantir aquests drets. És el que s'anomena violència institucional, i un nou informe de l'Observatori de Drets Sexuals i Reproductius adverteix que se segueix produint, especialment en l'àmbit sanitari, i a més hi ha una manca de mecanismes per denunciar-ho.

La violència institucional, en el cas concret dels drets sexuals i reproductius, té moltes cares: des de les desigualtats territorials per accedir a l'avortament fins a la manca d'accés a la 'píndola del dia després', passant per la desinformació en processos de reproducció assistida. Tot són casos que ha recollit L'Observatori en el seu informe anual, que han presentat aquest divendres a Barcelona.

"El reconeixement de drets no es tradueix necessàriament en la seva garantia. És important generar mecanismes de responsabilitat", ha afirmat Laia Serra, advocada especialitzada en drets humans. El 2020 es va reformar la llei catalana sobre la violència masclista i es va incloure la violència institucional com una tipologia més. Per l'advocada, "afirmar que la institució pot exercir violència és una declaració política, un clam per al reconeixement de la intensitat amb la que l'Estat i els poders instituïts poden danyar".

La presidenta de l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius, Sílvia Aldavert, ha assenyalat que la incorporació d'aquesta violència a la llei és un "canvi fonamental" pels moviments feministes. Aldavert també ha volgut apuntar que l'actual violència que pateixen les defensores de drets humans, especialment per part de col·lectius d'ultradreta, també és violència masclista i ha reclamat "protecció" a les institucions.

Serra ha posat èmfasi que davant d'aquesta situació caldrà estrènyer "aliances i vincles amb les institucions i les pròpies entitats" per fer front a l'onada antidrets, i ha apuntat que a vegades ni tan sols es tracta d'un debat ideològic sinó interessat, per "agitar" i "buscar rèdit" amb polèmiques que acaben afavorint tendències electorals conservadores.

Denuncien la discriminació i les desigualtats territorials

El reconeixement legal de la violència institucional no ha implicat, per ara, la seva erradicació. L'Observatori, que és un programa de l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius, ha desenvolupat una eina per detectar la violència institucional i l'ha aplicat en l'àmbit de la salut a Catalunya. El resultat és que hi ha vulneracions de drets, especialment pel que fa a la discriminació de persones LGTBI, migrants i amb discapacitat, així com desigualtats territorials en l'accés als drets sexuals a Catalunya.

Les dificultats per exercir el dret a l'avortament arreu de Catalunya són els casos pels quals l'Observatori ha rebut més denúncies, una qüestió que l'associació ja havia denunciat en nombroses ocasions i que la Generalitat assegura que està treballant per revertir. La manca d'accés a la interrupció voluntària de l'embaràs per no tenir targeta sanitària o per motius d'edat, així com les barreres per escollir mètode i per tenir informació són altres de les vulneracions denunciades.

La segona vulneració més habitual, segons ha explicat la directora de l'Observatori, Elena Longares, afecta la contracepció d'urgència, la coneguda com a 'píndola del dia després'. En un principi s'hi hauria de poder accedir a qualsevol centre de salut, però a la pràctica no és així, ni tampoc en totes les farmàcies. Aquest any també han rebut una denúncia per un cas de "desinformació greu" del 061 amb relació a aquest fàrmac. "La informació que es dona a vegades és errònia, basada en informació no científica", ha criticat Longares.

La manca d'informació i les barreres per l'abordatge de les infeccions de transmissió sexual són altres exemples de casos que han acompanyat durant l'últim any. Informació errònia sobre mètodes anticonceptius, la manca d'un protocol actualitzat per accedir a la reproducció assistida al sistema públic i unes llargues llistes d'espera per diferents processos constitueixen altres vulneracions.

Manca de perspectiva de gènere, una xacra històrica

La manca de perspectiva de gènere en la medicina fa també que alguns casos no es tractin correctament, i Longares ha posat l'exemple de dones amb "dolors forts" que acudeixen d'urgència a centres mèdics que enlloc de ser diagnosticades són derivades a cites ordinàries, a vegades amb setmanes d'espera. Tot plegat provoca "incertesa" que suposa sobre la pròpia salut, ha denunciat Longares.

La violència obstètrica, d'altra banda, segueix estan a l'ordre del dia durant embarassos i parts. Serena Brigidi, presidenta de l'Observatori de Violència Obstètrica a l'Estat, ha explicat que ara se'n parla més però "no s'entén", especialment per part dels professionals sanitaris, que es tracta d'"una violència estructural" i no lligada estrictament als facultatius. "El sistema sanitari mai ha tingut en compte la perspectiva de gènere ni migratòria, i és difícil fer un treball amb els professionals formats en aquest context", ha afirmat.

L'advocada Laia Serra ha negat que la violència obstètrica es tracti d'una qüestió que es pugui atribuir a una intencionalitat dels professionals, sinó a un "mal fer" assentat en un sistema que històricament no ha tingut en compte la perspectiva de les dones.