Público
Público

Reptes a escala local i europea per aturar el creixement de l'extrema dreta

Un debat organitzat per Barcelona en Comú planteja mesures per evitar que continuï l'increment de les formacions postfeixistes i la xenofòbia a escala continental, com ara desmuntar el seu discurs, dotar de drets la població migrada i combatre políticament tant les polítiques migratòries com les polítiques d'austeritat de la UE, caldo de cultiu del creixement d'aquest moviment excloent.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Moment del col·loqui d'aquest divendres a Barcelona, en el marc del cicle 'Del barri a Europa'. / MF.

Des de fa uns quants anys, l'extrema dreta no ha deixat de guanyar espai i poder institucional en cada cop més països europeus i avui en dia és inqüestionable que aquest tipus d'ideologia condiciona polítiques centrals de la UE, com és la migratòria. Com es pot frenar aquesta evolució que, entre d'altres qüestions, es tradueix en una clara regressió de drets per a moltes persones? Barcelona en Comú ha tancat aquest divendres el seu cicle "Del barri a Europa" amb un debat sobre la qüestió celebrat a la plaça Pere Figuera i Serra, a Sarrià, amb la presència de representants dels governs locals de Barcelona i València, l'eurodiputat de Podemos Miguel Urban i l'activista d'Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) Iolanda Maurici. Malgrat alguns matisos en cada ponent, la coincidència en el diagnòstic i en l'actuació ha estat prou àmplia i, entre altres temes, passa per desmuntar el discurs de l'odi i l'exclusió de l'extrema dreta i, alhora, potenciar la visió de la diversitat com una riquesa.

Laura Pérez, regidora de Feminismes, LGTBI i Relacions Internacionals de l'Ajuntament de Barcelona, ha comentat que l'auge de l'extrema dreta ha portat el Consistori a compartir experiències amb altres ciutats sobre com plantar-hi cara. Pérez ha manifestat que el discurs "populista-xenòfob" s'articula bàsicament a partir de tres eixos: la manipulació de la informació, com va passar en el cas de la mesquita de Nou Barris, en què grups d'extrema dreta van intentar crear un conflicte entre el veïnat; "l'explotació de la desigualtat per fer quallar discursos xenòfobs contra el que es veu com diferent"; i, finalment, la "construcció d'una identitat excloent". "És aquest nosaltres com si existís aquesta identitat única en una ciutat que és diversa i que està orgullosa d'aquesta diversitat", ha insistit Pérez. Per a ella, "des dels ajuntaments hem de treballar per construir identitat col·lectiva i promoure els valors de la ciutat" que evita l'aparició d'aquesta identitat.

Giuseppe Grezzi, membre de Compromís i sisè tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de València, veu "importantíssim que les ciutats s'uneixin en qüestions com aquesta" i ha posat èmfasi que les ciutats del canvi "han configurat una nova manera d'entendre la política, d'una manera més propera i pensant en les persones", que es tradueix en qüestions com l'acollida i la solidaritat amb el vaixell Aquarius. Amb tot, Grezzi ha deixat clar que amb això no n'hi ha prou, sinó que "s'han de fer polítiques més valentes per acabar que pel simple fet de ser diferent ets sospitós". "El que explota la ultradreta és el nosaltres contra ells i fa córrer falsedats com ara que [la població migrada] es queden amb les ajudes o ens prenen els llocs de feina". Per contrarestar aquest discurs, l'Ajuntament de València ha pres mesures com facilitar l'empadronament de les persones sense papers o restablir la sanitat universal per a tothom. "Som societats diverses i això ens fa més rics i aquest ha de ser el missatge. Hem de tenir un projecte que ha de partir dels drets, de la diversitat i de la integració, en què el missatge sigui obrim fronteres", ha rematat.

"Crisi de drets" a Europa

L'eurodiputat Miguel Urban li ha donat una dimensió europea a la qüestió, assenyalant que el continent viu "una crisi de drets", en què "l'element central és qui té dret a tenir drets a Europa i la resposta de les institucions és que els migrants i els refugiats no en tenen i aquesta expulsió de drets ciutadans al final ens arriba a tots". Urban, que s'ha reivindicat com a "profundament europeista" alhora que està "diametralment en contra de la UE", considera precisament que les polítiques comunitàries "són el major generador d'euroescepticisme" que hi ha. I, per a ell, "gran part d'aquestes polítiques són el caldo de cultiu del creixement de l'extrema dreta".

L'eurodiputat diagnostica que hi ha una xenofòbia de matriu política i una altra de matriu econòmica que genera la UE i que cal combatre políticament les dues per evitar l'auge de l'extrema dreta, que veu com a post-feixista. L'econòmica es basa en "les polítiques d'austeritat i neoliberals de la UE", perquè "no només generen retallades, sinó que construeixen un imaginari a la població d'escassetat, que no n'hi ha per a tothom i, per tant, que una solució és expulsar gent". En aquest sentit, per a ell el 15-M va ser un vacuna contra això, perquè directament el que qüestionava era el "repartiment". La matriu política és directament la política migratòria de la UE, basada en els murs i la securitització extrema de les fronteres, perquè "estigmatitza els migrants i els fa ser sospitosos". Per tant, Urban ha conclòs que "cal combatre tant l'Europa fortalesa com l'Europa neoliberal i de l'austeritat, perquè no volem sortir d'Europa, volem donar-li la volta a Europa".

Finalment, l'activista d'UCFR Iolanda Maurici ha recalcat que la plataforma considera que al feixisme i el racisme "se l'ha d'assenyalar i plantar-l'hi cara" i ha recalcat que són un moviment que uneix gent molt diversa amb la idea compartida de no voler deixar avançar la xenofòbia. Per a Maurici, es tracta d'evitar "el creixement de l'identitarisme excloent, que obriria les portes al feixisme i és una amenaça que s'estén per tot Europa". Així mateix defensa la necessitat de "combatre" la islamofòbia i s'ha mostrat preocupada pel "creixement del feixisme" a les institucions europees, que s'ha manifestat amb "la gestió dels refugiats". Per a Maurici, els anomenats ajuntaments del canvi han tingut una actitud diferent en aquest canvi, que s'ha materialitzat en la creació d'agències antirrumors contra les falses informacions sobre la població migrada, en facilitar l'empadronament a les persones sense papers o, en el cas de Barcelona, en la gestió dels atemptats de l'agost de l'any passat per evitar que es disparés la islamofòbia. Elements, entre d'altres qüestions, que garanteixen drets a una població que d'altra manera podria veure's estigmatitzada.