Público
Público

REPUBLICANISME INDEPENDENTISTA "Una cultura renovada i d'esquerres és necessària i possible"

Enric Marín i Joan Manuel Tresserras, professors estretament vinculats al republicanisme independentista, reflexionen sobre el significat i les conseqüències del referèndum de l'1 d'octubre i expliquen les claus d'un projecte polític basat en la democratització de l'economia, la política i la cultura

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Enric Marín i Joan Manuel Tresserras / PÚBLIC

"El vector dominant avui en l'opinió pública catalana és el que conforma la confluència de sobiranisme i progressisme". "La ràpida progressió de l'independentisme és prou significatiu de la magnitud de la transformació social de fons que s'està produint". Enric Marín i Joan Manuel Tresserras, professors del Departament de Mitjans de Comunicació i Cultura de la UAB es pronuncien i s'expliquen d'aquesta manera en un llibre dedicat a la reflexió sobre el passat, el present i el futur de Catalunya, Obertura republicana, presentat a Barcelona la vigília del trasllat a Madrid dels nou dirigents independentistes, privats de llibertat, per ser jutjats pel Tribunal Suprem.

Un llibre en el qual posen l'accent en l'excepcionalitat del moviment sobiranista català, descriuen la seva naturalesa i exposen les bases d'un projecte polític republicà.

Un fet insòlit, un punt sense retorn

Comencen explicant que "l'octubre català del 2017 marca un abans i un després en la relació entre Catalunya i Espanya". "Un punt sense retorn", asseguren i assenyalen el referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre com "un fet insòlit": "va ser l'acte de desobediència democràtica pacífica més massiu dels que s'han produït a Europa des de la fi de la Segona Guerra Mundial". 

"Un moviment sostingut tan transversal i multitudinari és molt excepcional", va insistir Tresserras en una presentació en la qual, òbviament, sorgiria la pregunta sobre els errors comesos en "l'administració d'aquesta força" i els motius pels quals el sobiranisme "no ha aconseguit reeixir". Així ho va plantejar la periodista Milagros Pérez Oliva i Enric Marín va respondre amb una reflexió sobre conflictes que es van intentar resoldre ràpidament sense que això fos possible. "Vam confondre una guerra de moviments amb una de posicions i estem en la segona", i ara "cal acumular forces", va dir. No hi ha hagut derrota del sobiranisme, sinó un empat, de moment, segons ell. José Maria Aznar va creure que l'Estat era prou fort com per acabar amb la diferència catalana. Ara el mateix Estat, va afegir, es limita a no fer cap proposta i tota la seva política "es basa en intentar fracturar la societat catalana". El projecte català és democràtic i necessita guanyar força perquè el conflicte "només pot tenir una sortida democràtica", que "no pot ser unilateral", va afirmar.

"La il·lusió per davant de l'anàlisi"

En la mateixa línia, Tresserras va explicar que el que fan els sobiranistes "és molt difícil" i que per tant, la improvisació resulta "imprescindible". El problema més important, va dir, és que "l'Estat aboca a una part de l'independentisme a ser identitari".  "L'1 d'octubre va ser una gran victòria", "va ser un pas necessari", segons ell, però la sensació de força, va dir, els va fer "menystenir altra gent que hi havia al voltant" i no s'apuntava a la mobilització.

Enric Marín, Milagros Pérez Oliva i Joan Manuel Tresserras durant la presentació del llibre 'Obertura republicana' / PÚBLIC

Tresserras va explicar aquest fet en els següents termes: "No vam saber explicar que voliem comptar amb bona gent que hi havia al costat". "l'Estat està disposat a reprimir peti qui peti i aquesta gent [no mobilitzada en aquell moment] s'acaba organitzant" "Hi havia un moment en el qual la il·lusió passava per davant de l'anàlisi", va dir sobre l'estat d'ànim de l'independentisme a l'octubre del 2017 des de la perspectiva que dona el pas del temps-. 

"Per què l'Estat va aconseguir convèncer a una part dels catalans que la seva identitat estava amenaçada?", "per què tanta gent va votar a Cs [a zones de població treballadora] com Nou Barris i a la Verneda?", es va preguntar Marín. "Quan sapiguem respondre a aquestes preguntes haurem guanyat", "Catalunya serà xarnega o no serà. La farem entre tots", va respondre.

"Quan aspires a fer la revolució és fonamental l'acumulació de forces", va sentenciar Tresserras.

Enric Marín i Joan Manuel Tresserras han treballat junts des de gairebé sempre. Procedeixen d'una tradició d'esquerres i els agrada deixar-ho clar. Es troben vinculats des de fa temps al món d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i tots dos van assumir responsabilitats de primer nivell en el Govern de la Generalitat, en temps del Tripartit, un com a secretari de Comunicació i l'altre com conseller de Cultura. Amb la seva Obertura republicana, "escrita a quatre mans", a més de contrarrestar el relat mediàtic de l'unionisme, "que presenta la ciutadania participant en les mobilitzacions sobiranistes com una població 'abduïda' i els líders catalans com uns 'colpistes', pretenen, sobre tot, contribuir a "caracteritzar el projecte de la República" catalana, "que no segueix la pauta dels models d'estat clàssics".

Burgesia catalana, classes populars i independentisme

Catalunya no té encara el seu propi Estat perquè la seva burgesia no s'ho va plantejar mai, van explicar. "Ni la burgesia catalana ni els projectes polítics que va patrocinar van ser mai independentistes. No podien ser-ho sense trair els seus interessos i perjudicar la seva posició a Espanya", expliquen al seu llibre.

El catalanisme es va fer independentista "en el moment en què les classes populars prenen protagonisme", va explicar Tresserras, que va contraposar el "nacionalisme catalanista" dels polítics identitaris al pensament dels que pretenen que "la festa de la independència es faci amb els principis republicans". 

"Es imaginable una cultura d'esquerres que no sigui subsidiària del pensament neoconservador avui hegemònic?", es pregunten els autors, per respondre que "hi ha un bon nombre d'arguments per defensar la idea que una cultura renovada d'esquerres és necessària i possible

Un altre model social

"Les pedres angulars del pensament progressista són tres", afirmen en el seu llibre. "Una concepció evolutiva i participativa de la democràcia, una visió social humanista contrària al darwinisme social classista, i una defensa radical dels principis complementaris d'igualtat de drets i oportunitats", expliquen en relació al pensament d'esquerres.

En base al desplegament dels "principis actualitzats" de la Revolució Francesa, llibertat, igualtat i fraternitat, defensen un model social en el qual l'espai públic s'organitzi sobre el principi de laïcitat, no es confongui "el creixement econòmic amb el progrés social" i s'apliquin "unes polítiques fortes i estables" que garanteixin "una igualtat d'oportunitats real, que és el tronc fonamental de la justícia social".

No entren en la determinació del que seria "una economia política de l'etapa republicana", i per això, va dir Tresserras, no expliquen res sobre la relació existent entre les limitacions al dret a la propietat i la democràcia econòmica. Marquen distàncies respecte "les utopies antisistema", va aclarir Marín, però qüestionen el predomini del mercat, "sense renegar del mercat". "No volem mercat sense regulació", "apostem per una modenització ambiciosa de la socialdemocràcia", van afirmar un i altre.