Residu, on vas?

Envàs, on vas? Els sona veritat? Segur que en algun moment l’han cantat en tirar les escombraries al contenidor que toca. L’any 2011 la recollida selectiva a Catalunya es feia en un 40,6% del total de residus que generàvem. Deu anys després, l’any 2021, se separen correctament un 47% del total de residus que generem els catalans i les catalanes. Entremig, el Govern ha dut a terme campanyes tan recordades i efectives i d’impacte en el nostre dia a dia, com és el cas de la campanya ‘Envàs, on vas?’ De fet, aquest increment del gairebé un 7% segur que es deu, en gran mesura, a campanyes com aquesta.

Però la xifra del 47% encara és insuficient si ens fixem en els objectius de reciclatge que estipula la Comissió Europea, que són d’un 55% per l’any 2025, un 60% per l’any 2030 i un 65% en el 2035. Per tant, hi ha marge per fer les coses millor. Amb aquest objectiu i amb l’efemèride que es compleixen 10 anys de la recordada campanya ‘Envàs, on vas?’, el Govern impulsa una altra campanya sota el claim ‘10 anys després, reciclem més’.

Es pretén recuperar l’esperit de fa 10 anys, però actualitzant els missatges i traslladar que, malgrat que les coses s’estan fent bé, encara hi ha recorregut per a fer-ho millor. Els continguts de la campanya fan un call to action als catalans i catalanes a separar correctament les diferents tipologies de residus.

Prevenció i gestió eficient de residus

Els missatges clau de la campanya fan molta incidència en dos aspectes: En primer lloc, en la prevenció, posant en relleu que el millor residu és aquell que no es genera. I, en segon lloc, en els nous sistemes eficients de gestió de residus amb una mirada especial en el porta a porta. Un mètode de recollida que ja s’ha implantat a 303 municipis de Catalunya i que properament s’instal·larà a 133 més d’arreu del territori. Així també es fa especial incidència en la recollida en origen i en l’ús de contenidors intel·ligents que també han incorporat molts municipis de Catalunya.

Amb tot, la campanya fa un esforç explicatiu altre cop sobre tots els tipus de residus que existeixen. En primer lloc, la fracció d’orgànica –el contenidor marró–, que tindrà un paper molt important, ja que molta gent encara no separa aquesta fracció. La fracció de residus orgànics s’ha de recollir en bosses compostables i en cubells que tinguin ventilació i que es poden aconseguir a través de l’ajuntament de cada municipi o al punt verd o deixalleria. Restes de fruita, verdura, carn, peix, el marro del cafè, paper de cuina tacat de menjar, tovallons, restes de flors, taps de suro, excrements de gos o de gat – sense la sorra – són tots ells, elements que s’han de tirar al cubell de residus orgànics.

En segon lloc, la fracció de paper i cartró, el contenidor blau. Per què hem de separar el paper i el cartró? El paper es fabrica bàsicament amb cel·lulosa que s’obté de vegetals o de paper usat, i el cartró es fabrica amb pasta de paper endurida que pot variar de composició depenent de la funcionalitat que tingui. La recollida d’aquests dos elements de forma correcta estalvia energia i matèries primeres en la producció de nous.

En tercer lloc, els envasos domèstics lleugers, el contenidor groc. En aquest contenidor hi llancem envasos de plàstic, brics de beguda i envasos metàl·lics com poden ser conserves de menjar en llauna i refrescos. La separació d’aquests tipus de residus és important per diferents motius: en el cas del cartró per a begudes es tracta d’aprofitar els seus components de fabricació de forma conjunta o també per separat; les llaunes de begudes i de conserves de menjar són envasos 100% reciclables mitjançant processos per fondre l’acer i poder-li donar una altra vida; i la recollida selectiva del plàstic pot propiciar elements com la fabricació de bosses, mobiliari urbà, senyalització o bé l’obtenció de nous envasos d’ús no alimentari com pot ser un pot de lleixiu o detergent.

Existeix una modalitat de plàstic biodegradable, encara molt minoritària, que s’ha de desar en el contenidor de fracció orgànica, en el contenidor marró.

Una guia per a consultar

I finalment el vidre, el contenidor verd. Actualment, la destinació del vidre procedent de la recollida selectiva és el reciclatge per a la fabricació de nous envasos. Però existeix un percentatge del vidre que rep un procés diferent i es converteix en materials per a la construcció.

Per tal de resoldre els dubtes de la ciutadania, el Govern disposa del web residuonvas.cat, una guia per a consultar qualsevol qüestió sobre recollida selectiva de residus.

El Govern no té un target concret per aquesta campanya sinó que pretén arribar de forma generalitzada a tot el públic objectiu, ja que la recollida selectiva i la preservació del medi ambient és cosa de tots i totes.