Público
Público

Resposta sentència “Si ataques i provoques, al final la gent perd la por”

Ambient festiu en el quart dia de protestes contra la sentència del Procés. Més d’11.000 persones, majoritàriament molt joves, participen en una convocatòria “esportiva” dels CDR, i es desmarquen dels aldarulls dels darrers dies, si bé defensen la necessitat de “més acció” després de pensar que amb la via institucional no s’ha assolit la independència.

Publicidad
Media: 2.50
Votos: 2

Més de 10.000 persones han participat en la convocatòria dels CDR als Jardinets de Gràcia en la protesta contra la sentència del Suprem. QUERALT CASTILLO.

A la mateixa hora que un grupuscle d'ultradreta es concentrava a la plaça Artós de Sarrià sota el lema “Trae tu bandera y tus ganas de defenderla”, als Jardinets de Gràcia milers de persones es reunien en la quarta jornada de protestes contra la condemna del Tribunal Suprem als dirigents independentistes. La convocatòria prometia un ambient festiu amb la crida a fer-hi una “olimpíada republicana, festa esportiva i desobedient dels CDR: porta la teva pilota, el teu xandall i les teves ànsies de llibertat”. I, realment, durant les més de dues hores que s’ha allargat la convocatòria dels CDR, l’ambient, a més de festiu, ha estat esportiu, amb milers de joves -molts menors d’edat- practicant diversos esports. Segona la Guàrdia Urbana, s’hi han congregat 11.000 persones. A Sarrià, en canvi, hi ha hagut algun enfrontament entre els ultradretans i els Mossos.

L’acte dels CDR ha culminat una nova intensa jornada de mobilitzacions, que ha tingut com a elements més destacats les manifestacions estudiantils del migdia -desenes de milers d’alumnes hi han participat a Barcelona- i la segona jornada de les Marxes per la Llibertat, que divendres arribaran a la capital, coincidint amb la jornada de vaga general convocada per la Intersindical-CSC i la IAC.

Després que el president de la Generalitat, Quim Torra, sortís passada la mitjanit de dimecres per fer una declaració institucional apel·lant a la no-violència, la gent ha tornat a sortir al carrer. L'estampa contrasta amb la de dimecres: grups de joves jugant a pilota, saltant a la corda, jugant a les pales. Ningú crida i algunes persones porten altaveus. En alguns punts sona Txarango. A ningú li han agradat les imatges de dimecres, de contenidors i cotxes cremant.

"Tot el que va passar ahir no ens representa. Ahir es va travessar una línia vermella, no sé si aquesta era la intenció. Fer barricades per protegir-se dels policies és una cosa i cremar cotxes, una alta de molt diferent", diu l'Ariadna Carulla, estudiant de 23 anys. "Penso que la gent està molt enfadada, pot ser que hi hagi algun infiltrat, però penso que la gent està farta. Estem enfadats per la sentència, amb el govern espanyol, però també amb el català, que no s'ha pronunciat sobre la violència policial i tampoc està fent res per la independència".

A la concentració dels CDR dels Jardinets també hi havia una cistella de corfbol. QUERALT CASTILLO

La Clara Marfull té 22 anys i és estudiant de ciències ambientals; pensa que els catalans han perdut la por. "Això pot ser un problema, però al final, si ataques i provoques, la gent perd la por". Les dues pensen que aquí no només està en joc la independència: "s'acosta una nova crisi i hi ha gent que pensa que hi ha problemes socials que se solucionarien amb la independència", assegura la Clara. Confien plenament en el Tsunami Democràtic i les accions que s'estan programant, però no tenen massa fe en el diàleg entre Catalunya i Espanya: "Hi hauria d'haver un diàleg però el govern espanyol no vol. D'Espanya només podem esperar repressió".

"A mi m'han fet independentista les institucions espanyoles, no les catalanes"
A uns metres hi ha en Genís Manzanares, de 18 anys. Ha estat a les mobilitzacions a Girona, ciutat a la qual estudia i avui ha decidit baixar a Barcelona. "Hem vist com deu anys de mobilització pacífica no han servit de res, no hi ha hagut cap moviment polític i no defenso la violència, però sí que penso que cal més acció i més desobediència per aconseguir els objectius". Pensa que el protagonista del canvi és el poble, "tal com s'està demostrant (...) però mostrar aquestes imatges de violència és fer-se mal a un mateix". És jove, però sap que en l'àmbit institucional no tot pot ser o blanc o negre i que la gent aguantarà als carrers en funció del què estigui disposada a sacrificar.

"Volem tenir un país just i per això potser ens caldrà mobilitzar-nos setmanes o mesos, el que calgui. Tot i que crec que la mobilització al carrer baixarà, segurament la setmana vinent. De totes maneres, fa anys que ens manifestem, el moviment independentista puja i baixa", raona. En Genís no vol la independència perquè se senti català, sinó perquè la democràcia espanyola "és una broma, no és un país segur econòmicament. A mi m'han fet independentista les institucions espanyoles, no les catalanes". Ho té clar.

Partits de vòlei, patxangues improvisades i fins i tot un limbo amb música. Hi ha qui fa bombolles de sabó i fins i tot hi ha una cistella de corfbol. L'Alba Huertas i en Gerard Oto tenen 17 anys i des de dimecres fan vaga. No els agraden les imatges de violència però asseguren que amb les protestes pacífiques d'aquests anys no s'ha aconseguit res. "Entenem que la gent estigui cansada, perquè ningú ens escolta; però no està bé cremar contenidors ni cotxes, o provocar la policia". En Gerard està enfadat amb els Mossos i la Policia Nacional: "si no es quedessin i marxessin, no passarien aquestes coses, però els agrada el salseo. Els hi va la marxa".

S'han llegit els resums que s'han anat publicant sobre la sentència i saben que no es pot canviar, així que confien en Europa. "Pedro Sánchez només s'ha reunit amb el Partit Popular, Ciutadans i Podemos, això a nosaltres no ens serveix de res. El diàleg s'inicia quan parles amb l'altra part, no quan parles amb tu mateix i els teus. Només ens queda esperar que ens escolti Europa", diu convençut en Gerard.

Joan Molins i Xavi Bigatà, els dos de 20 anys, és el primer dia que es mobilitzen, perquè "tenien coses a fer". No comparteixen els mètodes emprats durant els últims dos dies: "els quatre exaltats d'aquests dies estan tirant per terra tota la feina feta durant els últims set anys. Ara Espanya dirà que no som pacífics per culpa d'una minoria que l'està cagant". En Joan reconeix que ell està més exaltat ara que abans, però no aprova la violència.

Passa l'helicòpter dels Mossos d'Esquadra, amb aquella panxa blanca que el diferencia de l'helicòpter de la Policia Nacional, de panxa fosca i on s’hi llegeix Policia. La gent xiula, crida i aixeca els braços. Alguns insulten, però ningú vol que es repeteixin les estampes de dimarts i dimecres. Un cop l'helicòpter desapareix, els manifestants tornen als jocs que han portat. A tan sols uns metres, unes noies salten a la xarranca. Res a veure amb el relat dels últims dies. Passades les nou i desconvocada la manifestació, la gent continua conversant, sense gaire intenció de moure's. La majoria faran vaga demà, potser per això no tenen pressa per tornar a casa.

Xavi Bigatà, esquerra, i Joan Molins, dos dels assistents a l'acte esportiu dels CDR. QUERALT CASTILLO.

Els periodistes, en el punt de mira

També els periodistes semblen més relaxats avui. Alguns, fins i tot, s'han tret les armilles; res a veure amb la tensió que han hagut de viure des de dilluns. Segons l'Observatori Crític dels Mitjans, almenys 31 informadors han estat ferits d'ençà que van començar les protestes, la gran majoria agredits pels Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional i tot i anar identificats com a premsa. Segons l'Observatori, mai abans s'havien vist aquestes xifres. Des de l'organització s'ha presentat una denúncia, feta a partir d'un informe elaborat pel Sindicat de Periodistes, i la Federació Europea de Periodistes i la Federació Internacional de Periodistes l'han presentat davant del Consell d'Europa. Les dues federacions internacionals exigeixen al conseller d'Interior de la Generalitat, Miquel Buch, i al ministre d'Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, una investigació per aclarir aquestes agressions a professionals de la informació.