Público
Público

Resposta a la sentència La CUP proposa impulsar la desobediència des dels ajuntaments a través dels càrrecs electes

L'organització independentista ha convocat una trobada d'electes, a la que també han assistit regidors d'ERC, JxCat i els Comuns, tot i que cap de primera fila. La iniciativa es planteja com una reacció "d'urgència" per donar resposta a les mobilitzacions del carrer davant la "buidor" del Parlament. Entre d'altres accions es debat no acatar els impostos de l'Estat. 

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

La trobada de càrrecs electes que ha organitzat la CUP per respondre a la sentència del Suprem. @jordisalvia

Gairebé 300 càrrecs electes de Catalunya han participat a la trobada organitzada per la CUP amb l’objectiu de donar una resposta a la situació d’“emergència” que viu Catalunya després de les condemnes del Tribunal Suprem i la repressió policial a les protestes que han desfermat. La convocatòria anava a adreçada a tots els càrrecs electes del Principat que rebutgen la sentència de l’alt tribunal i favorables al dret a l’autodeterminació, però ni ERC ni JxCat hi ha participat oficialment, després que les direccions d’ambdues formacions hagin considerat que es tractava d’una iniciativa “partidista”. Finalment, els assistents -majoritàriament regidors i alcaldes- han estat 287, 101 dels quals pertanyents a la CUP i 186 a d’altres formacions, bàsicament membres d’ERC, JxCat, dels Comuns o Podem que hi ha acudit a títol individual. En qualsevol cas, és un altre exemple de la incapacitat per donar una resposta mínimament unitària a la sentència.

La trobada s’ha celebrat a les Cotxeres de Sants de Barcelona i, segons ha explicat l’alcaldessa de Berga, Montse Venturós, ha de ser el primer pas per articular una “institucionalitat alternativa” que doni “respostes” a la situació que viu Catalunya i a les “demandes del carrer” davant la “buidor” del Parlament. Per a Venturós la iniciativa respon a la "urgència" per tal d'articular "consensos per l'amnistia, la fi de la repressió i l'autodeterminació".

Aquesta institucionalitat pretén aglutinar càrrecs de tots els Països Catalans. Durant les més de dues hores s’ha debatut un document, anomenat “Declaració de Sants”, en què es rebutja la sentència del Suprem, s’exigeix l’aturada de la “repressió policial”, es demana l’exercici efectiu del dret a l’autodeterminació i acabar amb la suspensió de lleis socials aprovades pel Parlament.

Entre d’altres qüestions, s’han posat damunt la taula propostes com impulsar la desobediència efectiva dels ajuntaments, prioritzar el consum estratègic en la contractació pública o no acatar els impostos de l'Estat. De fet, el text advoca per defensar “el reconeixement dels drets i les capacitats de les institucions catalanes per a dur a terme de forma lliure polítiques socials i econòmiques, començant per l’aixecament de totes les suspensions i anul·lacions imposades sobre disposicions legals impulsades pel Govern, el Parlament o les institucions locals catalanes”, en clara al·lusió a normatives tombades pel Tribunal Constitucional.

El document es farà arribar a la resta d’organitzacions i càrrecs electes del país i serà sotmès a noves aportacions. Exigeix també la retirada de les forces policials i els cossos militars de l’Estat de Catalunya, així com la dissolució de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra, com a “principals responsables” de la repressió d’aquests dies; “l’amnistia per a totes les persones represaliades políticament per l’Estat espanyol”. Enver Aznar, regidor de Som VNG (a Vilanova i la Geltrú) i militant d’Anticapitalistes, ha insistit en la voluntat de “construir un espai a partir d’aliances estratègiques que ens permeti superar la buidor estratègica i donar una resposta a la gent que està als carrers”.

La Declaració de Sants també s’adreça a càrrecs electes dels estats espanyol i francès, a banda de la resta de la comunitat internacional, i organitzacions en defensa dels drets humans, civils o polítics, per convidar-los a treballar en la “creació d’una Taula Internacional per l’Amnistia, les Llibertats i l’Autodeterminació” que permeti “donar una sortida en clau democràtica a la situació de bloqueig generada per l’Estat”. Finalment, també demana una mobilització “permanent i continuada” per aconseguir una “sortida justa i democràtica” al conflicte.

2.700 persones demanen la dimissió de Buch

Les mobilitzacions contra la sentència han continuat per vuitè dia consecutiu, tot i que han perdut intensitat. A banda de l’asseguda del Tsunami Democràtic d’aquest migdia, al vespre el CDR ha reunit 2.700 persones davant la seu del Departament d’Interior, situada a la confluència del Passeig de Sant Joan amb Diputació. Els concentrats han demanat la dimissió del conseller, Miquel Buch, i han llençat globus amb pintura que en algun cas han esquitxat de diversos colors una furgoneta dels antiavalots dels Mossos. Posteriorment, alguns dels assistents han participat en una manifestació i desenes de persones han protagonitzat una nova asseguda a prop de la Delegació del Govern espanyol.

La concentració davant la seu d'Interior per demanar la dimissió de Buch, en què s'han llençat globus amb pintura de colors. EFE / MARTA PÉREZ.