Público
Público

Resposta a la sentència Els moviments socials, en alerta per la criminalització del dret a la protesta que suposa la sentència del Procés

Critiquen el precedent que genera la sentència del Tribunal Suprem sobre la desobediència civil, que tipifica com a sedició la desobediència d’un mandat judicial. Parlem amb la PAH, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i Fridays for Future sobre com pot afectar el text judicial a la seva acció política.

Mossos d'Esquadra han desallotjat diversos vaguistes que feien un tall al tràfic de la Gran Via de Barcelona durant la jornada de la vaga general convocada en el marc de les protestes contra el judici del "procés" que se celebra aquests ies al Tribunal. EFE/Toni Albir

La condemna del Tribunal Suprem als dirigents independentistes ha estat criticada per la duresa de les penes, però també per la tipificació del delicte de sedició, que pot tenir conseqüències més enllà del moviment sobiranista. La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) ja ha fet públic un manifest  on els seus membres s’autoinculpen com a activistes que utilitzen allò que ara el Tribunal Suprem comença a qualificar de delictiu: "Des de la PAH, fa més de 10 anys que exercim la desobediència civil diàriament per frenar el drama que suposen els desnonaments en aquest Estat. Per això, veiem amb preocupació el retrocés dels nostres drets que significa la sentència als presos i preses polítics catalans".

Diversos juristes experts en la defensa dels drets humans han manifestat a Públic la seva preocupació per la facilitat amb la que qualsevol acte de desobediència civil pot ser qualificat de sedició, abans d'aplicar altres tipus delictius més lleus. La sedició es castiga amb penes d'entre vuit o deu anys, o d'entre deu i quinze anys  si es tracta de persones constituïdes en autoritat. Aquest sentiment és compartit per la PAH, però també per altres organitzacions socials que aposten per l’acció no-violenta i la desobediència civil.

Lucía Delgado (PAH): "La sentència és un atac i una vulneració a la defensa dels drets civils i les llibertats"

"Sempre hem estat conscients del que fèiem en tot moment. Quan estem davant la porta d'un habitatge que serà desnonat, posem els nostres cossos perquè no es vulneri el dret a l'habitatge", explica la portaveu de la PAH a Catalunya, Lucía Delgado, reafirmant-se en aquest tipus d'acció política. Tot i saber-ne les conseqüències, Delgado no se'n sap avenir del precedent que marca el Suprem contra aquesta forma de lluita: "La sentència és un atac i una vulneració a la defensa dels drets civils i les llibertats". Afegeix, a més, que considera que la quantitat d'anys que sumen els presos polítics "és un despropòsit".

El moviment en defensa del dret a l'habitatge ja sap què és la repressió policial, com la que es va viure la setmana passada als carrers de Barcelona durant una jornada de protesta en contra de diversos desnonaments. Delgado explica que, de moment, a Catalunya no han viscut una gran persecució judicial contra el moviment, com sí que ha passat a Madrid: "És una bogeria. El que no pot ser és que el dret a l'habitatge quedi vulnerat.

Ocupacions de seus de multinacionals pel dret a l'energia

“Aquesta sentència és un precedent perillós de cara a criminalitzar drets bàsics, com el de manifestació o d’accions de denúncia que nosaltres fem servir, no només per denunciar alguna qüestió, sinó com una eina de transformació”, explica Maria Campuzano, portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE). L’activista, membre d’una de les organitzacions que ha posat en qüestió els privilegis de les elèctriques a Catalunya, creu que assenyalar les eines de les lluites socials és el mateix que deixar-les desarmades davant els poders econòmics i polítics: “Entenem que vivim en un sistema desigual. Per una banda tens els ciutadans i, per l’altra, les grans multinacionals amb un altaveu molt més gran de poder. Nosaltres provem d’equilibrar aquesta balança amb accions de desobediència pacífica”, explica.

L’APE, per exemple, ha optat per l’ocupació de seus de grans empreses, com ara la d’Agbar, per reclamar la condonació del deute de famílies que no podien pagar el subministrament. Agbar va denunciar tres membres de l’Aliança, tot i que, mitjançant una taula de negociació i mediació, van poder aturar el procés contra ells. Aquestes són accions que també han emprès altres moviments per l’habitatge, com la mateixa PAH amb entitats bancàries, o fins i tot el Tsunami Democràtic, quan fa més de dues setmanes van ocupar diverses seus de CaixaBank per denunciar els vincles amb el teixit econòmic que "finança la repressió".

Talls a les vies per denunciar l'emergència climàtica

"També som crítics amb la sentència perquè coarta la llibertat de manifestació i d'expressió. La desobediència civil és una forma democràtica més per mostrar discrepància", explica Guillem Chirino, un dels portaveus del moviment Fridays for Future (F4F), que ja va mostrar la seva preocupació per la decisió del Suprem per les xarxes socials.

Per a l'ecologista, aquest tipus de posicionaments judicials posen en perill formes de protesta molt comunes, també durant la Vaga Global pel Clima, realitzada el 27 de setembre: "Vam fer talls a la Meridiana, talls a vies per paralitzar la ciutat. Nosaltres podem quedar al centre de la repressió, també, si s'aplica aquesta sentència fins al final".

Chirino recorda, en especial, el 7 d'octubre, quan F4F va confluir amb el moviment Extintion Rebelion a Madrid per tornar a fer-se ressò de la lluita contra l'emergència climàtica: "Es van utilitzar les forces de cossos policials per aturar manifestacions i talls de les vies. També van actuar contra periodistes, i quan van carregar contra nosaltres ja no hi eren per gravar-ho". De moment, l'acció no violenta no ha comportat la desobediència "de mandants judicials", tal com resa el text, però la seva aposta per aquesta forma de protesta és clara. Per això, els preocupa que el poder judicial ara col·loqui l'espasa de Damocles sobre els activistes: "Sembla que s'utilitzin els processos judicials quan la gent es mobilitza per mostrar discrepància amb l'actual sistema polític i judicial".